José Azul: A l'Hotel Jazz el públic va estar molt connectat amb la música, i això és d'agrair perquè no sol passar sempre"

Des de 2011, la Unesco va fixar el 30 d'abril de cada any com a Día Internacional del Jazz, una jornada que té com a objectiu “sensibilitzar al públic en general sobre les virtuts de la música jazz com a eina educativa i com a motor per a la pau, la unitat, el diàleg i el reforç de la cooperació entre pobles”. Amb tan bons propòsits i aprofitant que el nostre hotel més cèntric de Barcelona es diu Hotel Jazz, teníem l'excusa perfecta per celebrar en gran tan assenyalada efemèride. I decidim fer-ho amb un concert a càrrec de TheTeasers Blues Band, una banda d'aquí que a poc a poc està fent-se un buit dins del circuit espanyol de música blues. Encara que la idea original era realitzar-ho en la increïble terrassa, la pluja ens va obligar a un pla B en el lounge de l'hotel. Un pla B que va acabar donant un toc inigualable a l'experiència.

Així ho va viure José Azul, guitarrista, veu, productor i ànima de la banda. Un currant de la música format en el Taller de Musics, amb moltes taules a l’esquena tocant la guitarra en diversos projectes musicals, en solitari, en duo, en grup o en el format que li tirin. Fins i tot ha participat en musicals com Grease o Hair, en els quals va treballar durant quatre anys. 

Crida l'atenció que tractant-se d'un grup de blues el seu cantant es digui Azul de cognom. Cognom real o artístic?

[Riures] És artístic. El meu nom és compost i molt llarg i els noms artístics solen ser de quatre síl·labes, així que vaig escollir Blava, pel blues, no perquè m'agrada el color.

Digues-nos, d'on surt la teva passió per aquest gènere?

Encara que vaig néixer a Barcelona, la major part de la meva infància la vaig viure en Cerdanyola. A partir dels 16 anys, vaig començar a tenir contacte amb el festival de blues que es feia allí, i que aleshores tenia molta repercussió internacional. Venia gent de tota Europa i artistes internacionals com Buddy Guy o Johnny Winter. Arran d'això, vaig començar a tocar la guitarra i vaig fer d'ell el meu gènere musical favorit. 

Com s'obre un camí amb un gènere que no és de masses o que no està de moda entre la gent jove?

La veritat no sabria dir-te. El que té el blues malgrat no ser una música molt popular, és que té cert circuit. És a dir, en gairebé totes les ciutats importants hi ha algun club. A més, en els últims anys a Espanya s'han començat a organitzar festivals de blues amb certa regularitat. Actualment hi ha uns vint anuals. El mateix succeeix en la resta d'Europa.

Com neix The Teasers Blues Band?

The Teasers Blues Band va començar sent un trio conformat per Matías Míguez (baixista actual), Nicolás Corretja, baterista uruguaià que va haver de deixar la banda perquè va començar a estudiar en el Liceu, i jo. Vam estar uns quatre anys funcionant com a trio, en els quals toquem un parell de vegades en el Festival de Blues de Cerdanyola i en diferents clubs. Després, es va incorporar David Gómez, en lloc de Nicolás Corretja, i a partir d'aquí gravem el disc que tenim (Blue Truck). Vam fer més incorporacions en la banda com la cantant Tina Masawi, a la qual coneixia fa un parell d'anys.

Com es va anar gestant el grup? Us coneixíeu ja d'abans o us va unir la música? 

Una mica de tot. Érem amics i companys de treball. A Matías Míguez ho vaig conèixer fa uns deu anys quan estava treballant en musicals a Madrid i li vaig convidar per gravar un altre disc que estava fent en aquella època. Quan vaig decidir formar una banda de blues li vaig preguntar si volia formar part. A Nicolás Corretja, que era el bateria inicial, ho vaig conèixer fa uns 20 anys quan estudiàvem en el taller de músics. És gent que un coneix des de fa tant temps que creguis amistat més enllà de compartir treball.

No fa això la relació més difícil? Pel fet d'haver-hi també una relació d'amistat? 

En el nostre cas considero que és al contrari. Ho ha fet tot més fàcil. Hi ha més confiança per dir-los el que penses. Fins avui, no hem tingut cap problema greu en aquest sentit.

Segons la vostra pàgina web, a més de guitarrista i veu, ets també productor i compositor, de quina forma compagines totes les tasques?

Bé, els meus companys m'ajuden en totes aquestes facetes. És a dir, en la producció algú ha de tenir l'última paraula, però, per exemple, David Gómez s'arregla la seva part respecte a la bateria. El mateix fa Matías Míguez respecte al baix. Òbviament sempre se suggereixen coses perquè la música sigui millor.

Com pot un produir-se a si mateix? No és més fàcil que un productor extern valori la música?

En el meu cas, sóc molt crític. Per a mi mai està ben o perfecte, sinó que sempre es pot millorar. Però també tinc gent al voltant i amics músics als quals solc consultar-los. Una vegada acabat un treball, pregunto les seves opinions. 

Parlaves dels diferents formats en què es pot presentar el grup. Tina & Joe seria un exemple? 

En aquest cas és un projecte diferent. Encara que de vegades incorporem alguns temes que toquem amb The Teasers i tots dos formem part del grup, Tina & Joe és un duo amb el qual fem clàssics de soul o pop. 

Parlant del grup i del disc, què podem trobar en Blue Truck?

En el disc hi ha set composicions originals i també hi ha versions de clàssics com són Elmore James, Jimi Hendrix i BB King. El gènere és blues elèctric contemporani i pots trobar influències com Albert King o una picada d'ullet al blues rural com Robert Johnson. És una mica una recapitulació de tot el blues que he escoltat i que m'agrada.

Com va ser l'experiència a l'hotel Jazz?

Va ser molt bona. Era la primera vegada que ens presentàvem a l'hotel i la veritat és que tenim un grat record perquè la gent va estar molt connectada amb la música. I és d'agrair perquè no sol passar sempre. Va ser alguna cosa íntima perquè, com que no podíem tocar amb bateria, ho vam fer en set acústic amb baix, guitarra elèctrica i dues veus. Ho gaudim molt.

Com teniu l'agenda per a aquest estiu? 

Entre The Teasers i Tina & Joe tenim pràcticament tots els caps de setmana plens fins al mes d'octubre. Encara que aquest any no hem buscat molts festivals, tenim ja uns quants. Anem a un festival a Galícia, al Festival de Vitòria, al Festival de Blues de Benicàssim i estem a l'espera de confirmar un altre a Lloret.