5 Escultures per a realitzar una ruta low-cost per Barcelona (I)

Només fa 10 dies que va començar gener i el famós “costa de gener” ens sembla ja un Tourmalet insalvable. Després d'un mes de desembre a mig gas i de gom a gom de celebracions i despeses extres, l'habitual increment de la vida amb el canvi d'any fa que aquests primers 31 dies se'ns facin eterns. Toca cordar-se el cinturó i retallar despeses. I damunt ens ve una ona polar…Així no hi ha qui surti de casa!

A l'espera que el mes suavitzi el seu pendent, avui us portem una interessant activitat amb la qual gaudir d'un dia low-*cost a Barcelona. Amb una T-10, un bocata i una ampolla d'aigua tindrem més que suficient per a muntar-nos un pla de baix cost amb el qual sortir de casa. Si en el passat us vam plantejar un tour per Barcelona a través de les seves fonts, els seus plans dominicals o una relació de llibres amb els quals redescobrir la història de la nostra ciutat, avui us proposem un viatge urbà a través d'algunes de les seves escultures més icòniques. Les coneixes totes? Posa't calçat còmode, que ens anem de ruta!

El gat de Botero

Si els gats tenen set vides, es podria dir que aquesta escultura icònica del colombià Fernando Botero ja ha gastat quatre d'elles. Una per cada ubicació que ha tingut a la nostra ciutat. Després de la seva adquisició en 1987 l'ajuntament el va col·locar en el Parc de la Ciutadella, on va estar fins a 1992, any en què ho van mudar als limítrofs de l'estadi Lluís Companys per a gaudi dels assistents a Barcelona’92. Punxada la bombolla olímpica, el gat va iniciar una nova vida, en aquest cas en la plaça Blanquerna, al costat de les Drassanes, on va romandre semiocult fins que en 2003 se li va traslladar a la Rambla del Raval, on gaudeix en plenitud de la seva quarta existència. Sembla que, aquesta vegada sí, definitiva. 

Allà fa 15 anys que és testimoni mut de la transformació constant d'un barri que vol posicionar-se en l'enorme oferta cultural de la ciutat. Aquesta grassona escultura és sens dubte un dels grans reclams que ofereix el districte. A quatre passos del centre, centenars de turistes s'acosten diàriament fins al bulevard per a fotografiar-se amb aquest felí gran i gros, amb cara infantil i llarga cua. Bona fe d'això dóna l'etiqueta #gatodebotero en Instagram, amb totes les perspectives imaginables del popular "minino". Els més atrevits fins i tot gosen grimpar fins al seu coll per a immortalitzar-se en pla majestàtic com si estiguessin a lloms d'un elefant.

 

La gamba de Mariscal

No gaire lluny del Raval, una gamba gegant amb potes de llagosta presideix el passeig de Colón, en el front marítim de Barcelona. És la gamba de Javier Mariscal, una escultura gegant encarregada al creador de Cobi arran de la renovació de la zona litoral de Barcelona de cara als Jocs Olímpics. El que en principi havia de ser el reclam per a un dels diversos restaurants especialitzats en marisc que van aflorar en el Moll de l'Assot, va acabar convertint-se en una icona identitària de la zona marítima. Després de la finalització dels Jocs Olímpics, els diferents locals van anar entrant en decadència fins que es van veure obligats a tirar el tancament. Va ser llavors quan l'ajuntament es va fer amb aquesta gegant forma construïda en porexpan i polièster ignífug i la va restaurar per a gaudi dels turistes, que han trobat en ella un enorme atractiu amb el qual fotografiar-se en la seva visita al port.

Els mistos

El parc de Vall d’Hebron és un altre dels múltiples espais que Barcelona va guanyar arran dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, cita que va portar amb si una enorme transformació de la zona, i que va tenir com a resultat la construcció de diverses instal·lacions esportives, com les pistes de tennis i un pavelló poliesportiu, així com l'edificació de zones residencials combinada amb zones enjardinades.

Un dels atractius que conserva el lloc és l'escultura Mistos, una de les més populars de la nostra ciutat. Ideada pel suec Claes Oldenburg, consisteix en una capseta de llumins gegants, de fins a 20 metres d'altura. L'escultura representa una caixa de llumins caiguda a terra. Un d'aquests llumins representa estar encesa, mentre la resta estan doblegades cap al sòl. Al voltant de la caixa hi ha quatre llumins més, escampades al llarg del carrer que apareixen soltes i pintades de negre, com si s'haguessin deixat consumir.

Peix

Malgrat la seva descomunal grandària, l'escultura que trobem als peus de l'Hotel Arts no és una balena, com molts pensen inicialment. Es tracta de Peix, l'escultura ideada per Frank Ghery amb la qual l'ajuntament va voler redefinir la seva façana marítima. El port olímpic, les dues torres…i una figura enorme de 56 metres de llarg i 35 d'alt que sembla que en qualsevol moment vagi a capbussar-se sobre les aigües del Mediterrani enfront del qual està situada. 

Realitzada sobre una estructura metàl·lica, és la seva capa exterior, realitzada en acer inoxidable de color daurat, la que atorga bellesa i singularitat a la creació. En funció de la intensitat de la llum i del reflex dels raigs solars sobre ella, aquesta capa exterior sembla convertir-se en una pell escatada que plena de vida a l'inanimat objecte, visible ja des de la platja de la Barceloneta. És per aquest joc de llums que la sortida del sol des del mar i la posta de sol al capvespre es converteixen en els moments preferits pels visitants per a immortalitzar aquesta estampa tan acolorida.

Dona i Ocell

Una mostra que Barcelona ja apostava per l'art urbà abans del boom de Barcelona’92. Va ser un regal que Joan Miró va fer a la ciutat de Barcelona. Coneguda comunament com a Dona i Ocell, el seu nom original va ser Dona-bolet amb barret de lluna. L'escultura té l'honor de ser l'última escultura pública de Miró, ja que moriria en 1983, pocs mesos després de la seva inauguració per part del llavors alcalde, Pasqual Maragall.

L'obra, de 22 metres d'altura, treballada sobre formigó i que reposa sobre un estany artificial, representa una figura femenina amb un barret en el qual es posa un ocell. La seva recent restauració per part de l'Ajuntament de Barcelona ha fet un autèntic lífting de l'escultura, deixant-la tan lluent com la dissenyés Miró quan la va regalar a la ciutat de Barcelona. 

Les esmentades fins ara són sol algunes de les escultures més representatives de la nostra ciutat. Encara queden moltes més que podíem continuar relatant en aquest article. Però com recórrer-les totes d'una sola vegada ens portaria a un esforç titànic i les presses per veure'l tot ens privarien de gaudir i recrear-nos en els detalls, preferim seguir amb la ruta en una altra ocasió. A més, gener continua sent molt llarg i necessitarem un altre pla low-cost amb el qual alleujar la seva enorme costa.