Els mercats més històrics de Barcelona. Molt per descobrir
Quant fa que no trepitges un mercat municipal? Allí pots trobar aliments frescos i més saludables que en qualsevol centre comercial o supermercat i amb una atenció més detallada i personalitzada que en cap altre lloc. La Barcelona genuïna es respira entre parada i parada. Alimentació a part, tots i cadascun dels mercats que s'han construït a la nostra ciutat són testimonis d'un context històric molt determinat. Són diversos els mercats històrics a Barcelona. N'hi ha prou amb acudir a qualsevol d'ells per a descobrir que les seves façanes, pòrtics i cimboris tenen molta història a explicar. Conèixer-la és tan fàcil com acostar-se a ells i deambular pels seus passadissos amb esperit crític: Per què un mercat aquí? Per què està construït així i no d'una altra forma? En aquest post t'ho expliquem!
La Boqueria
El cor de Barcelona batega a La Boqueria. O millor dit, el del món. Si hi ha un lloc en el qual tradició i modernitat, localisme i exotisme conviuen i s'entremesclen a la perfecció, aquest és sens dubte el mercat de Sant Josep-La Boqueria. En ell cohabiten diàriament els veïns de Ciutat Vella, que fan allí la seva compra habitual, amb els milers de turistes que acudeixen fascinats pels ressons que ho qualifiquen de el millor mercat del món.
Els primers registres històrics daten la presència d'un mercat ambulant en l'actual zona de la Boqueria ja en el segle XIII. Llavors eren comerciants dels afores de Barcelona que baixaven a la ciutat a vendre els seus productes. El fort arrelament que va anar adquirint aquest protomercat entre les gents del barri amb el pas dels segles va fer que anés necessari donar-los una ubicació estable, que va arribar en 1836, quan l'ajuntament va habilitar els terrenys d'un antic convent com a seu fixa del mercat, encara que continuava sent a l'aire lliure i els comerciants havien d'aixecar uns envelats per a protegir-se de les inclemències meteorològiques. No va ser fins a 1913 que es va construir la façana d'inspiració gaudiniana i la coberta, que van atorgar al mercat l'aspecte amb el qual ha arribat fins als nostres dies.
Sigui per la seva façana modernista, sigui pels seus productes de qualitat i proximitat, o bé per l'exotisme d'algunes de les seves propostes gastronòmiques, La Boqueria no deixa indiferent a ningú. Sense perdre l'essència ni la funcionalitat principal de mercat de barri, aquest icònic lloc ha sabut aprofitar la seva ubicació estratègica en el mitjà de les Rambles per a captar l'atenció dels turistes, fins a convertir-se en parada obligatòria en les principals guies de la nostra ciutat.
Mercat de Santa Caterina
Com a insectes a una flor. Així acudeixen al Mercat de Santa Caterina centenars de turistes que observen des de l'esplanada de la Catedral de Barcelona una teulada ondulada i plena de color. La seva sorpresa no pot ser major quan descobreixen que sota aquestes formes avantguardistes es troba un tradicional mercat d'alimentació, en el qual fruites, verdures, carns i peixos completen el cridaner cromatisme del seu exterior.
L'edifici actual data de 2005 i és una remodelació de l'antic mercat de Santa Caterina, que proveeix diàriament a un dels barris més populars de Barcelona com és el Born. Aquest mercat va ser el primer mercat cobert de Barcelona i la seva creació data de 1845, sobre les ruïnes d'un antic convent. La reforma la va dur a terme el prestigiós estudi d'arquitectura Miralles-Tagliabue, que va dissenyar una estructura ondulant d'inspiració gaudiniana, vistosa i plena de color per a ser vista des de l'aire. La coberta es fusiona amb el mercat a través d'unes estructures de fusta que donen un toc avantguardista a un espai tan tradicional com pot ser un mercat de proveïments.
Mercat del Ninot
El Mercat del Ninot es va aixecar en 1892 en una zona que, en aquells dies, pertanyia al municipi de les Corts abans d'unir-se a Barcelona. El mercat va ser batejat en el seu moment com L'Avenir, ja que va ser el primer que s'obria en aquell municipi i volia representar el futur. No obstant això, amb el temps passaria a ser conegut entre la gent del barri com a Mercat del Ninot, ja que en el seu interior hi havia una taverna que lluïa un "ninot", que no era una altra cosa que el mascaró de proa d'un bergantí del port de Barcelona que es va salvar in extremis de ser cremat quan el vaixell estava sent desballestat.
Tan popular es va fer aquella figura en l'actual Eixample, que la denominació popular va passar a ser l'oficial en la Segona República (1931-1936) i, després de la dictadura, en l'actualitat. Aquest Ninot pot ser visitat avui dia en el Museu Marítim de Barcelona.
L'enorme èxit que va tenir en el seu moment el Mercat del Ninot en el barri de l'Eixample i la seva contínua adaptació a les necessitats de cada època, ha fet que el recinte hagi sofert dues grans remodelacions. La primera d'elles va ser en 1933, quan ja s'havia convertit en un gran centre comercial que omplia de dinamisme l'esquerra de l'Eixample. Ja en el segle XXI un recinte centenari com el Ninot es va veure obligat a una segona gran transformació. Així, després d'una reforma integral que va durar cinc anys, el nou Mercat del Ninot veia la llum en 2015, estrenant imatge interior, així com serveis al comprador, la instal·lació d'un supermercat o la instal·lació de senyal Wifi gratuïta per als visitants.
Totes aquestes reformes han fet del Mercat del Ninot un recinte pel qual deambular sense presses i poder gaudir de la Barcelona més autèntica a través de les seves parades i els seus comerços mentre s'assaboreixen els seus productes d'alta qualitat en qualsevol de les seves barres de degustació.
Mercat de Sant Antoni
Ens trobem davant un dels més grans de Barcelona, ja que està compost per tres mercats diferents: el d'alimentació, el de roba i el de llibres. Va ser inaugurat en 1882 pel llavors alcalde Rius i Taulet i ha estat tancat 9 anys per un exigent procés de rehabilitació fins a la seva reinauguración al maig de 2018.
Per a entendre la ubicació d'aquest mercat cal retrocedir fins a l'època dels romans, quan la zona era una de les sortides naturals de Barcelona cap al sud. Per aquí passava la Via Augusta que va anar convertint-se amb el pas dels segles en el camí principal cap al Llobregat i el camí principal cap a Madrid. Aquesta concurrència de carretes i correus va anar generant als seus voltants una xarxa de comerços i serveis com a hospitals i convents.
I així arribem al segle XIX, quan el creixement exponencial de Barcelona i els seus voltants havia generat en el lloc un mercat a l'aire lliure que proveïa de queviures a tots els que entraven i sortien de la ciutat per la seva zona sud. Una vegada derrocades les muralles, Ildefons Cerdà va proposar alçar una estructura fixa que pogués acollir un mercat que servís de suport als mercats que hi havia intramuros. D'aquesta manera va néixer el Mercat de Sant Antoni, el primer que es construïa extramurs i que va ser inaugurat pel llavors alcalde Rius i Taulet. Amb el pas del temps, aprofitant l'enorme afluència de gent que acudia al mercat, es va crear un altre en l'exterior, en el qual es venien productes no alimentaris, que va derivar en el mercat d'Encantis de Sant Antoni. I el mateix pas seguirien anys més tard llibreters i col·leccionistes, donant forma a l'actual mercat ambulant dominical de Sant Antoni.
Quant a l'edifici, ens trobem davant un clar exemple de l'arquitectura del ferro imperant en aquest context històric. La seva distribució és diferent de la d'altres mercats municipals, ja que genera una espècie de creu grega, amb quatre grans passadissos que convergeixen en una gran nau central, coronada per una cúpula o cimbori octogonal, convertint-se en un dels espais més singulars de Barcelona, amb detalls modernistes que li han servit la catalogació com Ben Cultural d'Interès Local.
En 2009 el mercat va començar una profunda transformació que es va allargar 9 anys a causa de la troballa de restes arqueològiques que ens porten fins a la Barcino romana. Finalment, va ser inaugurat el maig de 2018, rebent des de llavors la visita d'uns 20.000 visitants diaris.
