5 parcs de Barcelona per a gaudir per Setmana Santa

Arriba la Setmana Santa i els barcelonins surten en massa cap a la platja, la neu o els pobles per a desconnectar durant uns dies de l'enrenou de la gran ciutat. Mentrestant, la nostra ciutat compta amb una gran quantitat d'espais en els quals “baixar del món” sense necessitat de sortir d'ella. A més, gràcies a la diàspora viscuda en aquests dies, els parcs de Barcelona es converteixen en un oasi de vegetació en els quals llegir, passejar, fer esport o, simplement, asseure't en un banc, perdre la teva mirada en un punt inconcret i buidar la teva ment amb el cantar dels ocells o el doll d'una font ornamental com única banda sonora. Sona bé, veritat? Repassem alguna de les millors opcions per a retrobar-se amb un mateix. 

Parc de Collserola
Amb més de 8.000 hectàrees de vegetació, es tracta del principal pulmó de Barcelona i parc central de la ciutat. En el seu cim es troba a més el Parc d'Atraccions del Tibidabo i la Basílica del Sagrat Cor. El Parc de Collserola és un enclavament boscós situat en tota la zona oest de Barcelona, entre els rius Llobregat i Besòs, i que fa de frontera natural entre la gran metròpoli i les ciutats que l'envolten, ja que s'estén al llarg de nou municipis. En 2010 es va constituir com a Parc Natural, convertint-se des de llavors en un lloc protegit a causa de la seva enorme riquesa mediambiental.

De fàcil accés tant per carretera com per transport públic, el Parc de Collserola és un lloc ideal per a gaudir de la vegetació i la naturalesa salvatge sense sortir de Barcelona. Excursions, senderisme, passejos amb bicicleta o sessions de running són tan sols algunes de les múltiples activitats que podem realitzar. A més, gràcies als múltiples berenadors i zones comunes que hi ha en tot el parc, es pot aprofitar l'estada en el recinte durant tot el dia. Això sí, el menjar cal portar-la comprada o cuinada, ja que en tenir la catalogació de Parc Natural, està prohibit realitzar barbacoes.

Parc de Cervantes
Una gran opció a tenir en compte ara que estem a la primavera. Probablement estem davant l'espai amb major concentració de roses de tota Barcelona, ja que el recinte posseeix un espai dedicat al cultiu d'aquesta flor, que adorna i dóna colorit al recinte des d'abril fins a mitjan novembre. En total compta amb una col·lecció de més de 10.000 rosers al llarg de les quatre hectàrees que té destinades a aquest ús. Allí es poden trobar fins a 233 varietats diferents de rosers, oriünds de tots els racons del planeta. Destaca entre ells el roser Solidaritat amb el Japó, plantat en 2011 per l'alcalde de Barcelona en record de les víctimes del tsunami que va assolar el país asiàtic. Un cartell testifica aquell homenatge.

Roses a part, el parc compta amb diverses zones de gespa i petites arbredes, així com una sèrie de bancs en la seva part més elevada, des de la que es poden gaudir unes magnífiques vistes de Barcelona. També compta amb zones de jocs infantils, taules de ping-*pong i espais per a realitzar pícnics. En general es tracta d'un espai verd esplèndid, amb camins amples, ideal per a passejants i esportistes en general, que troben en el seu desnivell un circuit molt tècnic en el qual realitzar els seus entrenaments.

Jardins de la Maternitat
Un lloc de jardins i parterres envoltats de pavellons modernistes que es poden contemplar des de qualsevol dels bancs del parc. L'espai es va dissenyar en el segle XIX com a lloc de passeig per als interns de la Maternitat i el Centre Assistencial, quan Les Corts era encara una vila independent de Barcelona. Distribuïts en diferents pavellons de cort modernista, es van concentrar diversos centres hospitalaris, com la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic. És per això que en tot el perímetre dels pavellons es va construir també una zona enjardinada, perquè els malalts poguessin sortir de les seves habitacions, reposar i respirar aire pur sense allunyar-se massa del seu centre.

A més d'entretenir-se en l'arquitectura i les formes dels diferents pavellons, el recinte és un lloc en el qual els visitants d'avui dia poden gaudir del mateix ambient de tranquil·litat per al qual van ser creats fa més de 100 anys. Al llarg de tot el jardí, podem trobar més de 40 espècies diferents d'arbres, alguns d'ells amb una floració espectacular, amb tons rosats i porpres, que fan molt recomanable visitar el lloc durant els mesos de primavera.

Parc de Joan Miró
Aixecat sobre l'antic escorxador de la ciutat, el recinte és un dels diversos casos que atresora la ciutat de recuperació d'espais urbans per a aconseguir una Barcelona més sostenible. El seu principal atractiu turístic és sens dubte l'escultura Dóna i Ocell, una construcció realitzada pel pintor, escultor i ceramista Joan Miró. L'obra, de 22 metres d'altura, treballada sobre formigó i que reposa sobre un estany artificial, i que representa una figura femenina amb un barret en el qual es posa un ocell. Dóna i Ocell va ser un regal que va fer el genial artista català a la ciutat de Barcelona. 

A més de l'escultura, el parc aglutina una gran diversitat tant de flora com d'ocells. El parc en si es converteix en un gran palmerar a causa de la quantitat d'exemplars que es poden trobar en els seus gairebé cinc hectàrees de superfície. Al costat del palmerar cohabiten pins, alzines i eucaliptus, que fan del parc un espai de vegetació característicament mediterrani. L'excel·lent combinació d'espècies vegetals fan que el parc quedi configurat en dues zones diferenciades: la zona enjardinada, en el qual es busca la millora de l'hàbitat de la flora i la fauna i una gran prada de 6.000 m2 en la qual connecten diversos camins ombrejats amb pèrgoles cobertes de plantes enfiladisses que faran d'un passeig pel parc una refrescant experiència amb la qual combatre la calor del Mediterrani en els dies d'estiu.

Jardins del Palau Robert
Un oasi de vegetació en el cor de Barcelona. Així podrien definir-se els jardins que alberga el Palau Robert, edifici neoclàssic construït a cavall dels segles XIX i XX per encàrrec de l'aristòcrata Robert Robert, que va triar el burgès Passeig de Gràcia per a fixar la seva residència familiar. Com tota residència burgesa, la finca havia de comptar amb una àmplia zona enjardinada en la qual poder gaudir de la naturalesa. Per a això es va contractar al jardiner municipal Ramón Oliva, que va dissenyar un jardí de vegetació abundant i amb les palmeres que es van utilitzar en l'Exposició Universal de 1888.

Després de diversos usos des que en 1903 s'instal·lés allí la família Robert, la Generalitat es va apoderar de la propietat de tot el recinte, convertint el palau en un lloc clau per a donar a conèixer a Catalunya mitjançant exposicions, actes i activitats que allí es realitzen de forma regular. Amb l'adquisició de l'immoble, la Generalitat va aconseguir també la propietat del jardí, un espai privilegiat que va ser obert a la ciutadania perquè tots poguessin gaudir-lo per igual. Gràcies a això, avui dia és possible passar de la bullícia més eixordadora, que ofereixen dues artèries clau com són la Diagonal i el Passeig de Gràcia, a la tranquil·litat d'un espai natural en el qual passejar, llegir, menjar al sol del Mediterrani o desconnectar del mundanal soroll per una estona.