Albert Rubio: "La bona arquitectura millora la qualitat de vida de les persones"

48 hores per redescobrir Barcelona a través de la seva arquitectura. Aquesta és la proposta que porta realitzant des de 2010 el 48 Hores OpenHouse Barcelona, una iniciativa que vincula cultura, arquitectura, fotografia i patrimoni local durant un cap de setmana en el qual es poden visitar espais habitualment tancats al gran públic, com l'Arc de Triomf o les torres venecianes de plaça Espanya. Com ja succeís en l'edició anterior, Núñez i Navarro se sumeixi a aquestes 48 hores obrint les portes de l'hotel Granvía, el primer palauet construït fora de les antigues muralles, i el REC, un espai urbanita i sostenible inspirat en el REC Comtal, canalització que subministrava aigua a la ciutat de Barcelona ja des de l'època dels romans. 

Un dels encarregats de seleccionar quins edificis poden resultar d'interès per al gran públic és Albert Rubio, director de programació del OpenHouse Barcelona, i que coneix el festival com a pocs, ja que ha exercit com a voluntari i com a coordinador de zona abans d'ocupar el seu lloc actual. Ningú millor que ell per ajudar-nos a conèixer el festival una miqueta millor.

Digues-nos, Albert, com ha estat l'experiència de tenir diferents càrrecs?

Com a voluntari vaig ser tots els rols que ofereix el festival: accés, guia i voluntari de proximitat de diferents edificis… i la veritat és que cadascun té el seu interès. Com a voluntari d'accés parles i coneixes a la gent i com a guia et pots esplaiar parlant sobre arquitectura. Finalment, com a coordinador la tasca és fantàstica perquè et permet conèixer una zona de la ciutat molt bé. Pots transmetre tota la informació d'aquests edificis, que normalment són uns 40. El càrrec de director de programació és dels millors treballs que he tingut. Estudiar el patrimoni arquitectònic de Barcelona i els projectes que es realitzen actualment, fer una selecció i treure les millors propostes que crec que poden interessar a la gent. 

Quines novetats presenta Open House respecte a l'edició del 2017?

Com que portem 9 anys de creixement, l'objectiu per aquest any ha estat consolidar el festival: afermar l'àmbit geogràfic i desenvolupar les diferents seccions (Open Green, Open Social, Open Infraestructures i Open Kitchen). La idea d'aquest any no era seguir creixent, però si renovar-se, i al final el 40% de la programació és nova. 

La principal novetat per a mi és que aquest any és l'Any Europeu del Patrimoni, i Open House es vol sumar reivindicant l'arquitectura moderna i els seus orígens, que són la cultura racionalista dels anys 30 i, més concretament, la figura dels arquitectes del GATCPAC. Tot això ho farem reivindicant el treball d'aquest grup d'arquitectes, que en els anys 30 van importar les avantguardes arquitectòniques europees, però sempre amb respecte cap a l'arquitectura tradicional mediterrània. 
Ens interessa molt el canvi estilístic que experimenta en aquest moment l'arquitectura: es treu tota l'ornamentació, s'associa la forma a la funció i alhora amb els valors que aquesta transmet, ja que per primera vegada que es posa la tècnica a la disposició del poble. En el sentit que tots els avanços tecnològics que s'han anat produint al llarg del segle XIX, s'intenten adaptar perquè la gent pugui tenir un habitatge digne. Per exemple, la Casa Bloc, habitatge obrer que es construeix al barri de Sant Andreu. Per això, des d' Open House hem fet una proposta bastant interessant amb una selecció de projectes d'aquest període que crec que expliquen bastant ben el moment històric i la seva importància arquitectònica: Habitatges, centres sanitaris, …

Quant temps porta organitzar un festival de portes obertes que es concentra en un cap de setmana?

Hi ha gent treballant tot l'any. En el conjunt de l'equip, la dedicació és diferent. Durant tot l'any està la gent de comunicació, patrocinis, subvencions i organització d'esdeveniments que es van fent durant l'any. L'equip de programació comencem a l'inici de l'any, a partir d'abril, a seleccionar edificis, contactar-los i veure la viabilitat de la seva participació.

Abans d'estiu comencen també a organitzar-se les altres ciutats que participen (Santa Coloma, Vilassar de Dalt, Badalona, l’Hospitalet i Sant Joan Despí). I finalment, la major part de l'equip s'incorpora en els mesos de setembre i octubre, quan s'apunten els voluntaris i fem les visites a tots els edificis amb ells. En aquests dos mesos s'acaba d'encaixar tot.

Fins a quin punt creïs que és positiva tanta extensió del Festival?

Tampoc és tanta extensió. Per a nosaltres l'ideal seria que tota Catalunya obrís i reivindiqués el patrimoni durant un cap de setmana (o més), sempre que s'organitzés en l'àmbit local, no centralitzat. El festival crea aquest sentiment de pertinença dels veïns que descobreixen el valor de certs edificis que han vist tota la vida i no els valoren, redescobreixen el seu barri. 

Des de l'associació s'insisteix molt en la figura del voluntari. Per què és tan important per a vosaltres?

El voluntariat és la clau perquè el festival funcioni. Al final, comptar amb més d'1.000 voluntaris és l'única forma de fer-ho possible. Nosaltres podem tenir els edificis i el públic, però si no hi ha gent que els obri i els expliqui, no som gens. Tot l'equip hem passat per la fase de ser voluntaris. No és un requisit, però acaba succeint, ja que s'acaba formant una gran família en les setmanes prèvies i durant el festival. Tots els voluntaris creuen en aquesta difusió del patrimoni i en la idea que l'arquitectura és cultura i que cal reivindicar.

A dia d'avui, sent un festival tan conegut, hi ha encara algun edifici que se us resisteixi?

Edificis que es resisteixin any a any crec que no hi ha cap. Potser algun perquè nosaltres hem desistit. És possible. El que sí que puc dir és que com aquest any el tema és l'arquitectura del GATCPAC hem estudiat l'extensa obra d'aquest col·lectiu i hem contactat amb moltíssims edificis. Entre ells hi ha habitatges particulars que han declinat la invitació, i alguns es resisteixen, com la Fàbrica Myrurgia de l'arquitecte Puig i Gairalt, que és un edifici del com ja portem anys darrere. Però bé si algun declina un any, si torna a ser d'interès, al final acaba participant. 

Sobre la base de la vostra experiència, atreuen més els edificis històrics o els contemporanis?

Encara que em costi reconèixer-ho perquè va una mica en contra la voluntat del festival, els que interessen més al públic són els històrics. El Modernisme a Barcelona és molt important i acaba sent el principal reclam juntament amb altres edificis històrics. El top de visites sempre està format per edificis històrics, com a l’Arc de Triomf o les Torres Venecianes, modernisme, com a casa Sayrach o el Mas de Miquel, alguna novetat de l'any, en 2017 la presó Model que acabava de tancar o el mercat de Sant Antoni que estava a punt de finalitzar l'obra, i algun edifici contemporani recentment finalitzat, com a Vil·la Urània també en 2017. 

El Festival intenta sempre explicar l'arquitectura contemporània i moderna, i ens sorprèn aquesta reacció del públic perquè hi ha prou oferta cultural a Barcelona per veure Modernisme: Gaudí, Puig i Cadafalch o Doménech i Montaner. En canvi, arquitectes de l'època de la república, de l'escola Barcelona dels anys 60 i 70 són més desconeguts, encara que el seu publico va creixent any rere any de festival. 

I a poc a poc s'han anat colant els hotels, com el REC o el Granvía…

Per a nosaltres és important trencar la barrera que de vegades hi ha amb aquests edificis perquè el públic local no acaba anant mai. Quan en realitat tenen terrasses i cafeteries fantàstiques i el públic creu que no té accés. En aquest cas l'hotel REC, a més de tenir una terrassa i un bar magnífic, té interès per la col·laboració que han tingut molts artistes locals, i està al costat d'Arc de Triomf.

Open House és un fenomen global que es dóna en moltes ciutats. Es treballa de forma independent cadascuna d'elles o hi ha fluxos d'informació sobre el que funciona i el que no en altres llocs?

Just aquest any, al gener, vam fer una trobada a Londres amb més de 30 organitzadors de diferents festivals Open House. Va ser una posada en comú d'idees, de conceptes, de formes de treballar. Es van compartir experiències i coneixements. Es va parlar molt de metodologies de treball i cap a on vol anar el festival. Però al final cada Open House s'organitza de forma independent. 

Barcelona, Madrid, Bilbao, València en 2019… veus alguna altra ciutat a Espanya amb potencial per acollir el seu propi Open House?

A Espanya s'ha fet molt bona arquitectura, tan tradicional com a contemporània, així que gairebé qualsevol ciutat podria sumar-se a la cita. Però si hagués de dir una, seria Girona, que té una arquitectura històrica i contemporània increïble.
 
Quin és el perfil de públic que visita l'OpenHouse?

És un públic molt heterogeni. La major part és un públic no professional, al que li agrada la cultura, el patrimoni i saben que una vegada a l'any tenen aquesta cita a la ciutat. Però cada vegada més rebem gent del sector, tan arquitectes com a estudiants d'arquitectura, que veuen una gran oportunitat per descobrir les propostes arquitectòniques i les novetats de la ciutat. A més, el valor afegit que l'arquitecte t'expliqui la seva obra mou als estudiants d'arquitectura, disseny i interiorisme. Aquesta part del públic sempre s'involucra més i normalment acaben sent voluntaris.

Com creieu que podeu fer més atractius els edificis d'arquitectura contemporània?

D'una banda, hi ha un tema educatiu i pedagògic a explicar per què l'arquitectura és important i per què la bona arquitectura millora la qualitat de vida de les persones. I no solament l'arquitectura de fa 100 anys quan es dedicaven a fer floritures als edificis. La veritat és que des que comencem hem notat un interès creixent per aquest tipus d'arquitectura per part del públic del festival. 

Una part important del festival és l'apartat fotogràfic, que aquest any s'articula a través de 3 concursos: opengram (patrocinat per NIN), opensketch i Open Foto. Es pot comprendre l'arquitectura sense la fotografia?

Poder, es pot. Hi ha un arquitecte suís, Peter Zumthor, que no deixa publicar fotos dels seus edificis. Vol que la seva arquitectura s'experimenti. És la seva manera de veure-ho. A nosaltres ens agrada molt la fotografia perquè és una mirada subjectiva de l'espai i de l'edifici. Per això potenciem la mirada de l'usuari, no tant la fotografia canònica i perfecta de l'arquitectura. Ens agrada la fotografia com a mirada subjectiva del públic. Clar que el millor és experimentar l'arquitectura però és impossible conèixer tots els edificis que hi ha a Barcelona. En canvi, a través de la fotografia et pots fer un mapa mental de tot el que hi ha, i pots arribar a conèixer-la d'una manera diferent.

L'objectiu d'aquests concursos de fotografia és presentar la teva mirada d'aquest espai. Ens agrada la idea d'interactuar amb l'espai, sigui a través d'una fotografia o un dibuix. Amb això també aconseguim la bidireccionalitat de l’experiència.

Recordem les dates del Festival

Des d'Open House animem a tothom a participar, sigui com a públic o com a voluntari, fent fotos o participant en els concursos. És el cap de setmana del 27 i 28 d'octubre i comptem amb més de 230 edificis. Al final, l'objectiu del festival és que el públic local conegui la seva ciutat.