CDB Arquitectura: “en la rehabilitació de l'edifici EADA ha pesat molt estar transformant un trosset de ciutat”

Després de 60 anys de funcionament en els quals ha format a 120.000 alumnes, l'escola de negocis EADA està duent a terme un restyling del seu edifici corporatiu. L'immoble, propietat de Núñez i Navarro, està situat en ple Eixample de Barcelona (Aragó amb Muntaner) i ja va ser seu de la marca de neveres Corberó abans d'acollir a aquesta escola que ha aconseguit apujar fins al Top-50 dels millors centres del món. El projecte de remodelació és a càrrec de l'estudi CDB Arquitectura, que aposta per una delicada atenció durant tot el procés, des de la conceptualització dels espais fins a l'obra acabada, tant en el disseny a petita escala com en el desenvolupament de programes de gran abast. 

Ara que el projecte enfila la seva recta final, està previst que finalitzi al desembre d'aquest any, hem volgut xerrar amb els responsables,Humbert Costas (Barcelona, 1949) i Carlos Durán (Caracas, 1975).

Quin va ser la sol·licitud específica que va fer EADA quan us van encarregar el projecte?
Humbert Costas: Era un treball molt fitat. Refer la façana i el vestíbul, i potser la cafeteria. Llavors, quan comencem a treballar captem que l'edifici estava fos de normativa. Vam proposar fer arranjaments que anaven més enllà d'això. El que vam proposar, els va encantar i llavors entrem en una remodelació integral. Això va ser ràpid, va durar un parell de mesos. Encara que inicialment era un canvi d'imatge, va acabar sent una mica més gran i sobretot una posada al dia quant a normativa.

Quines són les característiques del projecte?    
Carlos Durán: Crec que ho resumiria en tres grans operacions. Unes són més visibles que unes altres. Però bàsicament són els nuclis de comunicació, que correspon a dues escales i dos ascensors. Aquests es reordenen de millor manera i se situen cap a les puntes de l'edifici, perquè és un edifici molt allargat i estret. D'aquesta manera, no es genera recorregut en “fons de sac”, sinó que sempre tens un nucli en tots dos extrems i els ascensors s'introdueixen en un pati de ventilació que tenia el mateix edifici.

La segona operació és el reordenament de tota la funcionalitat de l'edifici. Es tracta d'una reestructuració per ordenar-ho de millor manera. Des del nostre punt de vista era fer un centre de gravetat, que és el hall, que es complementa amb un auditori en el nivell -1 i amb la biblioteca en l'entresòl. Això és com l'epicentre més públic. A baix hi ha un nivell -2 que posseeix un ús molt tècnic. Per a dalt la primera planta és un openspace d'oficines i de la 2 a la 7 és aulari. Tot això abans estava d'una manera molt caòtica. Ara hi ha un ordre estudiat i creiem que funcionarà bé pel que fa a fluxos de persones.

Finalment, la tercera operació és el canvi d'imatge exterior. Això és el més visible i el que finalitzarem aquest any.

Com va ser la decisió entre optar per alguna cosa moderna o mantenir la tradició arquitectònica del lloc?
C.D: Crec que la tradició arquitectònica del lloc no existia. L'edifici ja trencava amb la tradició arquitectònica del que és l'Eixample. Hi havia un edifici que tenia un cert atractiu i tenia més de 60 anys, amb una tribuna buidada cap al carrer Aragó. El que vam voler fer va ser unificar l'edifici, ja que és estret i allargat i l'ús intern és sempre el mateix. Per l'anterior, vam crear una doble pell per canviar la imatge i per a una protecció del sol de ponent que castigava bastant les aules.
Podríem dir que aquesta va ser una de les oportunitats d'assumir un edifici que està en ple centre de Barcelona…

C.D: Sí, va ser una oportunitat de treballar en ple centre, en l'Eixample. Era un altre repte, perquè no tenia un component històric d'edifici de l’Eixample.

H.C.: L'edifici ja no respectava l'arquitectura de l'Eixample. Ja havia estat nou en el seu moment. Nosaltres intentem ser nous també, però amb un respecte una mica més enllà. La segona pell que és de cristall, serà un component vertical que li donarà una aparença innovadora, però, alhora, més respectuosa amb el que és l'Eixample. No és alguna cosa fàcil, perquè és un edifici que té molta façana i poc cos. 

Quines han estat les inspiracions per a aquest projecte?
H.C.: Les inspiracions són alguna cosa molt rara. Existeixen sempre i no estan mai quan les vols. Tenim sort que l'arquitectura evoluciona amb molt temps. No són inspiracions que canvien ràpidament. Si no que és el procés d'elaboració, tenir consciència del que estàs fent en un tros de ciutat. 

C.D.: En la inspiració pot existir un cop d'imaginació ràpid i fortuït. Però en realitat és més un procés d'acumulació de referències que vas acumulant en la teva ment i el teu ull. No és que hàgim mirat alguna cosa per fer aquesta façana. A més té un component funcional. Què és el que estàs fent? Per què ho estàs fent? Hi ha un canvi d’imatge?

Com ha estat treballar en conjunt amb Núñez i Navarro?     
H.C: Ha estat com tenir dos clients. D'una banda, un tema molt concentrat en els usos i, per un altre, la imatge que havia de ser compatible amb ambdues empreses. Ha anat bé. Seguim col·laborant i estem decidint cada pas conjuntament. Núñez i Navarro ha estat un client que ha participat en el procés, o sigui no s'ha esperat al resultat final.

Quins criteris es van tenir en compte considerant el públic d'aquest edifici, l'alumnat que es preveu seran futurs executius d'empreses?
C.D.: És una pregunta complexa de respondre, però et diria que nosaltres som bastant austers en aquest sentit i no influenciables perquè hi ha un tipus d'alumnat o un altre. Fem sobre la base del pressupost que hi ha. Més enllà de les decisions funcionals, la cafeteria la posicionem on estava perquè ja estava ben i amb unes vistes espectaculars. 

H.C.: Ha pesat més el fet d'estar fent un trosset de ciutat, de l'Eixample. En un carrer de moltíssim tràfic, hem intentat captar una mica més l'atenció de la gent que circula per aquest carrer, però sense estridències. És un tema més de relació amb la ciutat, més que amb els alumnes. Els alumnes entraran a un edifici que està al centre de l'Eixample de Barcelona. Les aules sí que les hem acomodat en temes de tecnologia actuals, vistes, colors, il·luminació, etcètera. Però la façana té a veure més amb el compromís amb la ciutat. 

A final de l'any passat es va realitzar una inauguració parcial de l'edifici, quin va ser la recepció d'aquest públic?
C. D.: Molt bona. La veritat és que les crítiques de tot l'equip EADA i de l'alumnat van ser molt bones. L'any passat es va acabar la segona fase i EADA va decidir fer una inauguració d'aquestes instal·lacions corresponents a l'auditori, una gran proposició de la planta baixa, la biblioteca i la cafeteria.

Parlant una mica de la carrera de tots dos, quin és el propòsit de CBD Arquitectura?
C.D.: Nosaltres col·laborem des de l'any 2000. Primer, érem un altre nombre de socis i ara ens hem quedat Humbert i jo al capdavant de CBD Arquitectura. Com a propòsit tenim fer les coses tan bé com sigui possible des de la nostra humil capacitat. Fer la millor arquitectura possible i donar una resposta àgil i adequada al client, sigui privat o públic. Fem una gran proposició de projectes públics, un component que no volem abandonar.

H.C.: És un procés. Vaig començar la meva carrera en el 1975. És a dir, tinc ja molts anys en aquest món. Crec que el que està bé d'aquesta associació és precisament el complement que hi ha d'una experiència molt llarga i la joventut que dóna un impuls nou. Aquest moment, ens estan encarregant coses en què la suma d'ambdues visions dóna molt bons resultats. Estem molt contents.

A més d'una forta presència a Catalunya i la resta d'Espanya, com està la projecció internacional de l'estudi? 
H.C.: Hem desenvolupat projectes a Paraguai i a Xile. El que passa és que aquestes aventures són difícils si no vas acompanyat d'un soci local. 
Quines opcions de creixement hi ha al mercat llatinoamericà?

C.D.: Les opcions estan i són fortes. Fa tres anys vam estar a Xile i hi havia moltes opcions. Però calia quedar-se aquí o tenir un soci local estable. És més còmode desenvolupar aquí, i més quan comences a tenir més projectes.

Quina opinió tenen sobre el treball de rehabilitació que fa Núñez i Navarro?
H.C.: Ens estem entenent molt bé, tant en aquest projecte com en un edifici d'habitatges en el qual també treballem amb ells. 

C.D.: Jo, a més, percebo l'interès de Núñez i Navarro a apostar per la qualitat en el constructiu i en l'arquitectònic, a fer acabats duradors en el temps i fer-los bé.