Fira de Reis de la Gran Via, l'última esperança per al regal perfecte

Nota Prèvia: L'article que està a punt de llegir està relacionat amb el Nadal i pot contenir spoilers sobre una de les seves principals tradicions. Per això, recomanem que mantingui aquest post fora de l'abast dels nens. 

Barcelona, 5 de gener. És la nit de Reis. A l'espera que l'arribada dels Reis Mags l'endemà dicti sentència al seu bon comportament en l'últim any, tota la ciutat dorm plàcidament o dóna voltes en el llit. Tota? No, en un carrer de Barcelona centenars de persones ronden desesperats per les parades d'un mercat a la recerca d'un miracle. Bé sigui aquesta joguina de moda que porta setmanes esgotada en botigues i centres comercials o bé sigui aquesta bossa, abric, o article d'artesania que els salvi, un any més, de la seva mala planificació amb els regals de Reis. 

Aquest és el si de la Fira de Sant Tomás i Reis, que se celebra des de 1877 en la Gran Via, entre Calàbria i Muntaner. El que va començar amb una concentració de 18 parades que venien joguines i caramels, ha anat creixent amb el pas dels anys fins a arribar als 273 llocs que han obert en l'edició d'aquest any. I no només es venen joguines. Bijuteria, argenteria, roba, mocadors, barrets, complements, decoració per a la llar i articles d'artesania es donen cita en aquest tradicional mercat nadalenc.

Encara que amb una història centenària, la fira de Reis de la Gran Via no gaudeix de tanta fama com la Fira de Nadal de Santa Llúcia, a la qual sol agafar el relleu cada any. En ésser l'arribada dels Reis Mags una tradició espanyola, el seu abast i la seva popularitat s'ha vist limitat respecte a altres mercats europeus prenadalencs que aposten per l'arribada de Papà Noel, Santa Claus, Sant Nicolàs, l'Olentzero basc, o l'ancià arquetípic de cada cultura que porta regals als nens bons. Sigui com sigui, poques ciutats poden presumir de tenir un calendari nadalenc tan extens com el de Barcelona. Entre la Fira de Santa Llúcia, la de la Sagrada Família i la de Gran Via, Barcelona es garanteix mes i mig de filó nadalenc amb el qual atreure el turisme.

Menció especial tenen les xurreries de la fira. Fins a 11 aquest any. Ah, les xurreries! Amb un hivern recentment estrenat i el vent que sol castigar un carrer tan obert com la Gran Via, a un li entra millor una bon xocolata calentada, per a treure's el fred. I com en aquestes dates ja es menja per costum, millor acompanyar-ho de xurros clàssics, farcits de nata o de crema, porres, gofres, o del ‘xuixo’ de Girona, que està celebrant el seu centenari. Tot sigui per a fer país. Resistir-se a la temptació pot ser fàcil en passar el primer lloc, i el segon, i potser el tercer. Però amb tanta parada escampant aquesta olor inconfusible per tota la fira, a un costat i a l'altre del carrer, arriba un moment en què és millor claudicar, cedir als impulsos i deixar-se arrossegar per aquesta hipnòtica aroma que ens atrapa com si fos el flautista d'Hamelin. Total, encara ens espera el tortell de Reis.

Això sí, que el nostre improvisat agape no ens desviï del nostre propòsit principal en visitar el mercat ambulant, que no és un altre que realitzar les compres nadalenques. Per a això tenim un horari ininterromput de 11h a 22h en el qual recórrer una i una altra vorera de la Gran Via buscant el regal ideal, i per a fer-nos creure que amb tant passeig estem cremant el ‘xuixo’. En cas d'indecisió, sempre podem tornar un altre dia, ja que la fira s'instal·la de forma permanent el 20 de desembre fins a la matinada del dia 6, quan els Reis ja han arribat a la nostra ciutat. 

És precisament aquest el moment àlgid de la fira de Reis. Sigui per la indecisió dels nens, que es demanen tot el que anuncien en la tele, o per la falta de temps dels seus pares per a comprar els regals sense aixecar sospites, l'artèria barcelonina es converteix en un formiguer de gent que recorre els llocs a la desesperada, a la recerca del regal salvador. Els més afortunats, després de trobar-ho abandonen satisfets el bulevard, com el que troba l'agulla amagada en el paller. A la resta, no li queda una altra que tornar a recórrer totes les parades per a donar amb aquest regal de mínims que els permeti complir l'expedient. Mancant granja playmobil bo és l'estable. Per a calmar el descoratjament, i per a reposar forces després d'hores de caminada, no els serà difícil creure's que mereixen una recompensa. Així que una nova visita a la xurreria serà sempre un bon final a aquesta cerca incessant. L'Operació Bikini pot esperar.