5 edificis a Barcelona que valen un Pritzker!

Després de la presentació de la Barcelona més Pritzker, seguim avui la nostra ruta per aquells edificis els dissenyadors dels quals han rebut el premi Pritzker d'arquitectura. Amb major o menor intensitat, es tracta de recintes molt coneguts. Fins i tot algun d'ells pot arribar a ser considerat una icona. Gairebé tant com les seves ments pensants, entre les quals podem trobar autèntiques autoritats en la matèria, que han deixat part del seu llegat a la nostra ciutat. I encara que passin desapercebuts pel carrer, són noms clàssics en el sector. Segur que et sona més d'un!  

1.       Rafael Moneo (1996)

Amb la seva designació en 1996 com a premi Pritzker d'arquitectura, Rafael Moneo es convertia en el primer espanyol que aconseguia l'anhelat guardó. L'arquitecte navarrès comptava llavors amb construccions emblemàtiques com l'estació del ferrocarril d'Atocha a Madrid o el Palau de Villahermosa, seu del museu Thyssen-*Bornemisza. A Barcelona podem trobar dos edificis que porten la seva signatura i que podem veure i analitzar gairebé diàriament.  

El primer va ser el centre comercial L’illaDiagonal, pioner de les grans superfícies comercials de la nostra ciutat. Aquesta construcció consta de 35.000 m2 a repartir entre espais comercials, oficines i fins a un hotel. El segon edifici dissenyat per Moneo és L’Auditori, un modern recinte de 42.000m2 situat en la confluència de les 3 principals artèries de Barcelona: la Gran Via, La Diagonal i la Meridiana. La sòbria modernitat exterior amaga un excels recinte per al gaudi de la música en el qual es distribueixen 4 sales que poden acollir, en conjunt a més de 3.000 persones. De la construcció destaca també l'atri central, en el qual podem veure una monumental llanterna cúbica de vidre en forma d' impluvi.  

2.      Álvaro Siza (1992)

1992 va ser un any que va marcar un abans i un després en la història de Barcelona, gràcies a l'organització dels XXV Jocs Olímpics. Aquest mateix any el jurat del Pritzker premiava al portuguès Álvaro Siza, que en aquells dies ultimava l'única obra seva que podem gaudir a la nostra ciutat: el Centre Meteorològic de Barcelona.  Un edifici cilíndric que tots hem vist passejant per la vila olímpica, després de les torres Mapfre i al costat de la platja del Bogatell. Durant la cita olímpica va ser la seu des de la qual es feien les previsions del temps per a les regates i altres proves a l'aire lliure a Barcelona’92. També va albergar el centre internacional de premsa.  

Arquitectònicament es tracta d'un edifici circular de formigó amb acabat vist per la part de baix i recobert de plaques de marbre en la part més elevada, finalitzant en una coberta plana destinada a la maquinària de l'edifici. En total, set plantes amb un diàmetre exterior de 33 metres, que ho converteixen en un edifici molt recognoscible, per la qual cosa sol ser punt de trobada per a molts barcelonins.  

3.       Frank Gehry (1989)

Un dels arquitectes més guardonats dels últims temps. A més d'obtenir el Pritzker, també va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Arts en 2014. En la seva trajectòria compta amb edificis com el museu Guggenheim de Bilbao o la sala de concerts Walt Disney a Los Angeles. A Barcelona tenim el Peix Daurat, una escultura de descomunal grandària que trobem als peus de l'Hotel Arts, amb la qual l'ajuntament va voler redefinir la seva façana marítima. El port olímpic, les dues torres…i una figura enorme de 56 metres de llarg i 35 d'alt que sembla que en qualsevol moment vagi a capbussar-se sobre les aigües del Mediterrani enfront del qual està situada.   

Realitzada sobre una estructura metàl·lica, és la seva capa exterior, construïda en acer inoxidable de color daurat, la que atorga bellesa i singularitat a la creació. En funció de la intensitat de la llum i del reflex dels raigs solars sobre ella, aquesta capa exterior sembla convertir-se en una pell escatada que plena de vida a l'inanimat objecte, visible ja des de la platja de la Barceloneta. És per aquest joc de llums que la sortida del sol des del mar i la posta de sol al capvespre es converteixen en els moments preferits pels visitants per a immortalitzar aquesta estampa tan acolorida.  

4.      Richard Meier (1984)

La petjada del nord-americà Richard Meier està present en ciutats de mig món: els Estats Units, Europa occidental i en països com Israel, Turquia o Singapur. També Barcelona pot presumir de comptar amb una creació d'aquest prolífic arquitecte: el MACBA, projectat en 1990 i finalitzat en 1995. L'edifici ocupa una superfície de 14.300 m2 útils i està concebut com una articulació de diversos prismes, amb un volum cilíndric que travessa verticalment totes les plantes i articula, al llarg d'un eix longitudinal, les zones d'exposició.  

Dos són els aspectes fonamentals d'aquesta instal·lació: la combinació geomètrica de línies rectes i corbes i l'omnipresència de la llum natural, que inunda l'edifici de claredat pels quatre punts cardinals.  

5.       Ieoh Ming Pei (1983)

L'últim edifici aquí ressenyat no és ni moltíssim menys el més antic de tots. Però sí que ho és el seu ideòleg, un centenari arquitecte estatunidenc d'origen xinès que va rebre el seu premi Pritzker en 1983. Seva és la piràmide del museu del Louvre a París, així com el Museu Presidencial J.F.K que hi ha a Boston. En clau 100% local, la Barcelona Pritzker es tanca amb el World Trade Center, dissenyat per Ming Pei i Henry N. Cobb en els últims anys del segle XX. Aquest complex empresarial s'ha acabat convertint amb el pas dels anys en un altre de les icones de la façana marítima. El recinte està format per quatre edificis en forma de cercle, formant entre tots la forma d'un vaixell, bastant d'acord amb la seva ubicació al costat del Mediterrani.  

A més dels edificis d'oficines pròpiament, el complex compta amb un hotel, un palau de congressos, una plaça central de 2.500 m2 amb una font en la qual relaxar-se veient les coreografies dels seus dolls d'aigua, i un mirador panoràmic des del qual gaudir d'una perspectiva única de la nostra ciutat. Barcelona, vista des del mar.  

La llista segueix amb edificis com l'Hotel Hesperia Tower, amb el seu restaurant en forma de platet volant, obra de Richard Rogers, guanyador de l'edició 2007 o el recinte firal Gran Via 2, la torre Realia o l'Hotel Porta Fira, del japonès Toyo Ito, qui va guanyar el Pritzkeren 2013. Però tècnicament tots els edificis pertanyen a L’Hospitalet. El que sí que estarà a Barcelona, i per tant pujarà fins a 11 el número de Pritzkers amb presència a la nostra ciutat serà el futur museu del Hermitage, que se situarà al costat del mar, dins dels límits de l'Autoritat Portuària de Barcelona.