Danide: “Per a NN Wallery he fet una reflexió sobre les dues Barcelones: la que és viscuda i la que és visitada”

Daniel Deamo, conegut artísticament com Danide, és il·lustrador i dibuixant de còmics. Va estudiar Producció en Arts Gràfiques i entre les seves obres destaquen noms com a Fagocitosis i Potlatch, amb guions de Marcos Prior, dos còmics que van estar nominats en els premis del Saló del Còmic de Barcelona com a Millor Obra Nacional.

Per a definir-se com a dibuixant tria paraules com “inquiet”, “detallista” i “autocrític” i afirma que, en termes d'estil, es considera molt volàtil i bastant mòbil “qual piuma al vento”. Una qualitat que, sens dubte, li ha permès adaptar-se a la perfecció al gran format que requeria el mur d'obra de Diputació, 459, en el qual ha deixat plasmada la seva pròpia visió de Barcelona per a a el projecte NN Wallery.

Dani, com defineixes el teu estil?

M'agrada considerar-me fora d'un estil o una escola en particular. Estic una mica en terra de ningú. Amb això no vull dir que em considero inclassificable, però sí molt volàtil, bastant mòbil (“qual piuma al vento”). El meu estil sempre va supeditat al caràcter del projecte en concret. No ho dibuixo tot igual, així evito l'avorriment a força d'autoplagiar-me. Igual que, si fos músic, per exemple, no tocaria totes les cançons de la mateixa manera.

Quines són les teves influències més evidents?

Em considero un grafista que dibuixa. En aquest sentit sóc molt amic del minimalisme i l'art conceptual. El meu amor més gran és l'art en el còmic, per ser l'especialitat que millor combina la plasticitat del dibuix amb la infografia del disseny gràfic.

Completa la frase: La inspiració sol trobar-me…

Al carrer.

Et podem veure com a dibuixant professional de còmics, il·lustrador per a empreses de publicitat, mitjans de comunicació, editorials… ets un dibuixant molt versàtil que fuig de la monotonia, com ho aconsegueixes?

En part per necessitat, i en part per la fascinació que em generen els projectes que em treuen dels territoris coneguts.

Com t'arriba l'encàrrec de NN Wallery i quina va ser la teva primera reacció?

Per part de Norma. No recordo el primer que vaig pensar. Però el segon segur que va ser donar-li voltes a la meva proposta, per a veure com jo podria encaixar en un projecte així.

Com viu un il·lustrador i dibuixant de còmics una incursió d'aquestes dimensions en el món del urban art?

Amb un cert sentiment de pertinença. No crec que ens separi massa distància. Això sí, el repte existia, i passava per entendre i saber treballar en tals dimensions. Estic acostumat a crear a petita escala, sobretot comparat amb el que suposa omplir tota una paret de la ciutat.

Què és per a tu el urban art? I per què creus que és important per a les ciutats.

Com a cultura urbana, suposa una expressió viva allunyada de les institucions, la norma o l'acadèmia. I en això el còmic, com a art popular “de segona”, té moltes coses en comú. Tot el que succeeix en els marges és important i acaba condicionant als cànons establerts.

Què trobem a Diputació 459?

Una reflexió sobre les dues Barcelones: la que és viscuda i la que és visitada.

En la descripció de la teva obra de Diputació, 459 ens expliques que has intentat plasmar la que per a tu és la Barcelona real, fugint una mica de la imatge de “postal” purament monumental. Com és per a tu aquesta Barcelona real i com l'has representat?

El que més em fascina de la meva ciutat és la capacitat que té de ser bella i lletja al mateix temps, a diferents nivells. La Barcelona real és contradictòria i és a partir d'aquesta contradicció, aquesta lluita interna i conflictiva, com jo em relaciono amb la meva ciutat. La meva ciutat mai deixa de sorprendre'm. És realment un lloc únic.

Com va ser el procés de creació de l'obra? Vas tenir clar des del principi què volies plasmar?

Sí. Volia reflectir aquest conflicte en l'estètic i en el cultural.

Què et va semblar la posada en escena de Berok plasmant el teu esbós en el mur?

Genial, molt fidel al meu dibuix original. Han fet una gran feina!

A tu personalment, què t'ha aportat el projecte? Repetiries?

Una nova manera d'expressar-me, de ser al carrer, en gran. Clar que repetiria!

Els murs d'obra de NN Wallery són un projecte efímer, romanen el temps que romangui l'obra en construcció. Com vius aquesta temporalitat?

El món on em moc (còmic, publicitat, etc) és fins i tot més efímer, així que ho visc amb molta normalitat. Estar uns mesos en una paret de Barcelona és del menys efímer que he fet!

Creus que a Barcelona li falta “art” als seus carrers?

Crec que a Barcelona hi ha molt d'art. Molt més art, en tot cas, que projecció.

I, finalment, quins projectes tens ara entre mans?

Compagino encàrrecs d'il·lustració (editorial, comunicació, etc.) amb la creació de còmics en el mercat francès.


Descobreix el projecte NN Wallery al complet aquí.