Barcelona, ciutat de cinema (II)
Recentment vam realitzar un post anomenat Barcelona, ciutat de cinema, en el qual repassàvem pel·lícules de tots els temps rodades i ambientades a la ciutat. És a dir, les trames transcorren a Barcelona. Avui volem centrar-nos en produccions que han aprofitat localitzacions barcelonines per representar altres llocs. Alguns d'aquests exemples són: El Perfum, El Maquinista o 23F: el dia més difícil del Rei.
Encara que El Perfum està ambientada en la França del segle XVIII, part del film es va rodar als carrers del Barri Gòtic. Segons el seu director, Tom Tykwer, Barcelona, juntament amb Girona, “han guardat millor l'essència de l'arquitectura d'aquesta època”. Per això van escollir llocs com la plaça de la Mercè, la Plaça Major del Poble Espanyol, la plaça Sant Felip Neri, o el parc del Laberint de Horta.
El cas més cridaner és el d’El Maquinista, pel·lícula ambientada en una ciutat indeterminada de la Costa Oest nord-americana. Dirigida i protagonitzada per americans, va ser rodada a Barcelona, El Prat i Sant Adrià de Besòs, ja que és una producció espanyola. De totes les localitzacions, la més sorprenent és el Tibidabo, que resulta poc recognoscible en estar integrat en una cinta, aparentment, estrangera.
Altres ciutats que ha arribat a representar Barcelona en la gran pantalla són Hamburg i l'Havana en El Viatge dels Maleïts, pel·lícula de 1976 que narra el viatge desesperat que va realitzar en 1939 un buc ple de refugiats jueus que fugien de l'horror de l'Alemanya nazi. El port de Barcelona es va utilitzar per simular els molls de sortida i arribada del vaixell a Hamburg, mentre que els carrers de Ciutat Vella van servir per ambientar l'Havana Vella. Alguna cosa semblant va succeir amb Istanbul 65, per la qual, a més de filmar a la citada ciutat turca, també es van rodar escenes en les porxades de la Plaça Reial, els Pavellons de la Finca Güell o la carretera de corbes del Garraf.
Si ja costa reconèixer els exteriors quan la trama de la pel·lícula està ambientada a una altra ciutat, més difícil resulta identificar un lloc quan es tracta d'una decoració interior. Un clar exemple és l'Hotel Granvia, convertit durant uns dies en el Palau de la Zarzuela de Madrid, ja que en el seu lobby i la seva escala principal es van filmar algunes de les escenes de 23F: El dia més difícil del Rei, la TV-Movie sobre el Cop d'Estat de 1981 narrada des de l'òptica del monarca. No és l'únic exemple de pel·lícula rodada en aquest antic palauet del segle XIX. Inconscients (2004), La Cadira (2006) i 11-11-11 (2011) són algunes de les produccions que han aprofitat l'espectacular arquitectura i decoració de l'hotel per rodar escenes allí.
Sigui amb interiors d'edificis històrics com el Granvia, o amb els exteriors que conserva una ciutat de 2.000 anys d'història, Barcelona segueix sent una ciutat de cinema.
