Locals comercials clàssics a Barcelona
Entre les múltiples joies arquitectòniques que atresoren els carrers de la nostra ciutat trobem també locals comercials clàssics a Barcelona, que segueixen en actiu i que han sabut reinventar-se i adaptar-se als nous temps però conservant l'aspecte i l'essència exterior de l'època en la qual van ser fundats. Barrocs, neoclàssics, modernistes... són diverses els corrents que podem trobar en les seves façanes, escales i vitrines. A més d'atorgar un plus d'encant als seus respectius negocis, aporten un gran valor al patrimoni històric i cultural de la nostra ciutat. Repassem alguns d'ells.
Cereria Subirà
Encara en actiu en l'actualitat, tenim davant nosaltres a la cereria més antiga de totes les que existeixen a Barcelona. Va ser fundada en 1761 al carrer dels Corders, en el barri antic. La reforma urbanística del barri en 1908 per a obrir la Via Laietana va obligar a derrocar aquest edifici, de manera que els amos es van veure obligats a traslladar-se a un edifici la Baixada de la Llibreteria construït i decorat en 1847 per a albergar una botiga de teixits anomenada L'Argentina. Ja com a cereria, el negoci ha passat per tres famílies encara que sempre conservant l'aspecte original de l'establiment, amb una escala d'adarb doble, amb dues estàtues femenines que exercien de suport per a dos llums de gas. Com aquests detalls, tot l'interior roman intacte. Fins i tot es van poder recuperar alguns colors originals del mobiliari i les parets després d'una restauració en 1982.
Antiga Casa Figueras
Local emblemàtic de les Rambles pel qual tots hem passat infinitat d'ocasions però en el qual ni tan sols ens detenim. La trucada com a Antiga Casa Figueras era un comerç de pastes alimentoses ja existent en una altra ubicació i que va arribar al bulevard barceloní en 1846. En 1902 Jaume Figueras va encarregar la reforma del local al mestre Antoni Ros, qui va comptar amb un equip d'artistes, escultors, vidriers i artistes del mosaic per a decorar la façana. Vidrieres, treball de forja, pintures i ornamentació escultòrica són alguns dels treballs realitzats en aquest icònic immoble de la Rambla de les Flors 83. En 1906, el cèlebre pastisser Antoni Escribà es va fer amb el local per a continuar el negoci familiar amb una nova botiga que regentarien el seu fill i la seva nora. Si encara avui podem gaudir de tota aquesta riquesa arquitectònica, es deu a l'aposta de la família Escribà per mantenir el record dels anteriors propietaris. Parlar en l'actualitat de l'antiga Casa Figueras és fer-ho de les múltiples temptacions que podem gaudir en el seu interior: bombons, pastissos, pastures...Productes que fan de la visita a aquest local una gran experiència, per dins i per fora.
El Cafè de l'Òpera
Històric edifici que forma part de l'exclusiva Associació de cafès històrics europeus. És dels negocis més antics de Barcelona, ja que data finals del segle XVIII, quan funcionava com a taverna-hostal. La inauguració en 1837 del Gran Teatre del Liceu va fer que el negoci modifiqués la seva activitat, convertint-se en una xocolateria d'estil vienès, amb parets de fusta i cristalls i pintures de tall clàssic que van fer d'aquest lloc un dels més glamurosos de Barcelona, així com local de reunió d'aristòcrates i burgesos abans d'assistir a la funció. Pintors, escriptors, músics i artistes en general han estat clientela habitual d'aquest negoci que va ser visitat fins pel Rei Alfons XIII. Mostra d'això són els tres llibres de signatures que atresoren en el local.
Després de diferents usos, sempre dins del sector restauració, en 1928 es reformava el local, donant-li un aire modernista amb tocs neoclàssics, entre els quals destaquen la porta principal amb marc de fusta tallada, així com panells pintats sobre tela i miralls amb laboriosos dibuixos. Va ser llavors quan es va rebatejar com Cafè de l'Òpera, sense que hagi cessat la seva activitat fins als nostres dies, ni tan sols durant la Guerra Civil.
Restaurant Reñé
El número 362 de Consell de Cent alberga el restaurant Reñé, un bistró d'ambientació modernista i cuina catalana que se separa de tots els restaurants del seu al voltant, ja que ha mantingut l'aspecte original de l'edifici, de 1982. I és que abans de servir menjars, Reñé va fer els seus primers passos com a confiteria, passant a ser una bomboneria i pastisseria fins que va tancar les seves portes en 1993. La botiga original va ser dissenyada per Enric Llardent que va basar la decoració en dos materials: marbre i caoba, utilitzats en els sòcols i en els aparadors. Ja com a restaurant, el local va ser reformat per l'interiorista Carlos Martínez, que va saber conservar aquest encant modernista amb la conservació de les vitrines, el marbre de la barra principal i els adorns de guix de l'interior. Detalls amb els quals ha dotat al nou negoci d'una aparença de bistró francès.
Els Quatre Gats
No és el més antic però potser sí que és el local més mític de la ciutat. Ha quedat en l'imaginari col·lectiu com el bar bohemi per excel·lència. Té una mística que va enamorar al mateix Woody Allen, que ho va incloure com a escenari de la pel·lícula Vicky, Cristina, Barcelona. El local es va inaugurar en 1897 com a taverna amb menjar barat i música de piano. Ramon Casas i Santiago Rusiñol van contribuir econòmicament a la seva obertura. A més d'ells, Rubén Darío, Isaac Albéniz, Enric Granados, Gaudí o Picasso van freqüentar unes tertúlies en les quals segons el fundador del local, Pere Romeu, "s'arreglava el món" i que eren "aliment per a l'esperit". El local va tancar en 1903 i va tornar a reobrir les seves portes a final de la dècada dels 70, quan tres empresaris gastronòmics van decidir rellançar un lloc mític de la cultura barcelonina.
Com aquests, molts altres locals encara en actiu conserven en els seus sostres, aparadors i façanes la bellesa de l'autèntic, donant un plus d'encant al negoci en particular alhora que un increïble valor històric a la ciutat. Només és qüestió de sortir al carrer i saber mirar.
