Margalef: “L'art urbà ens descobreix nous espais, ens els presenta sota una mirada diferent i, moltes vegades, omple les mancances que té la ciutat”

Margalef és un arquitecte i dissenyador de Barcelona, especialista en creacions efímeres i projectes artístics que combinen les arts plàstiques i l'arquitectura. La cultura de l'art urbà i l'art abstracte minimalista són les grans fonts d'inspiració de les quals beu per a crear propostes impactants i intervencions que discorren, majoritàriament, en un context arquitectònic. Les seves obres es pregunten sovint pels reptes socials i urbans que hem d'afrontar, perquè Margalef sap perfectament com establir un diàleg amb el carrer i captar com es viu cada espai.

En Sardenya, 68 l'arquitecte català ens convida a descobrir “alborada”, la seva aportació al projecte NN Shutters d'art urbà impulsat per Núñez i Navarro. Un disseny abstracte que busca reproduir els tons clars i enlluernadors de la llum del Sol a l'inici del dia; quan la refracció dels raigs motiva que vegem llum abans que l'astre hagi sortit.

Margalef, explica'ns, com deriva l'arquitectura en una vocació artística?

L'arquitectura és una especialitat artística en si, conflueixen conceptes, teories, història, i influències relacionades amb l'art. També és una especialitat tècnica, cert. Si et centres en una dels dues vessants pots enfocar-ho amb un altre punt de vista, sense unes certes limitacions, i els resultats moltes vegades et poden arribar a sorprendre.

En cadascuna de les teves obres, què intentes transmetre?

Intento buscar l'essència del lloc o de l'espai, en funció de les seves característiques, el seu valor patrimonial, o el seu context. I traduir o plasmar aquestes reflexions en un llenguatge plàstic que tingui en compte el grau d'incidència que ha de tenir la intervenció respecte l'existent.

Gran part de les teves obres són efímeres. Per què? Et trobes en la línia de l'art líquid de Bauman?

És un plantejament que va lligat a la funció que tindrà la intervenció o al marge de temps que et permeten exhibir una instal·lació. Si es gaudirà només unes hores o uns dies, no té sentit plantejar-ho d'una manera convencional, sinó que cal enfocar-ho amb paràmetres d'eficiència, de sostenibilitat i de recursos. És una postura assumida.

L'art ha de ser ser críptic i obert o ha de tenir una interpretació o interpel·lació clara?

Totes dues fórmules són vàlides; normalment l'artista busca el grau de definició que vol oferir en cada obra o en la seva trajectòria, i això ho defineix després. Personalment m'agrada realitzar (i consumir) aquell art que combina les dues opcions: una més clara, popular, o local, que interpel·li a l'espectador comú; juntament amb una altra més personal, moltes vegades amb una reflexió més profunda, que busca seduir a un públic més concret.

Quin ha estat l'aportació en aquest projecte?

L'interessant del projecte és poder formar part d'una col·lecció d'artistes amb talent que treballen en un projecte comú, sota una curadoría acurada i buscant generar un projecte sòlid enfocat en l'art urbà de la ciutat.

Què intenta transmetre la persiana del carrer Sardenya?

És una superfície petita emmarcada en una façana llarga, on ara mateix no es troba cap activitat; per tant, predomina una sensació de trànsit per als vianants i de trànsit de vehicles. La intervenció sobre la persiana busca reflectir aquest dinamisme continu d'entitats urbanes.

I durant l'elaboració del mural, quin feedback vas rebre per part dels veïns?

El públic sol ser molt curiós amb tot allò artístic que succeeix al seu entorn, i no dubte a preguntar el què i el com de les coses. Molts d'ells transmeten una certa gratitud i energia, uns altres es pregunten què posaran en el nou local.

Des de la teva perspectiva, com es veu l'art urbà a Barcelona?

S'ha fet molt bona feina en els últims anys i ara mateix tenim una oferta d'estils i tècniques molt àmplia dins del panorama barceloní. Tenim propostes més gràfiques, altres més reivindicatives, i altres que busquen ser innovadores. I s'ha aconseguit un grau d'acceptació per part de la ciutadania, que sempre és important.

L'art urbà, a priori, és més plural i inclusiu, tant per al propi artista com per a l'espectador. Ens descobreix nous espais, ens els presenta sota una mirada diferent i, moltes vegades, omple les mancances que té la ciutat.

Creus que hi ha suficient suport per a potenciar aquesta modalitat d'art?

Barcelona sempre ha estat una ciutat vital i constantment sorgeixen iniciatives que afavoreixen l'art urbà o l'art al carrer. El que passa sovint és que aquestes no perduren en el temps (o bé no es poden sostenir econòmicament, o bé no reben un suport clar i decidit per part dels impulsors) i no es crea múscul suficient per a sostenir una generació d'artistes capdavanters o afavorir la consolidació uns altres. Malgrat tot, la ciutat i els seus artistes es reinventen constantment per a fer arribar al públic la creativitat latent.

Pots veure el vídeo del procés de creació de l'obra aquí.