Mercats centenaris a Barcelona que han arribat fins als nostres dies

Barcelona s'ha forjat en els seus mercats. O almenys el seu caràcter comercial. Només cal comprovar la vigència actual de mercats centenaris a la nostra ciutat per a entendre que el poble barceloní ha trobat en ells un gresol d'oportunitats en les quals desenvolupar una idiosincràsia emprenedora que s'ha perpetuat generació rere generació fins a endinsar-se en l'ADN de l'antiga Barcino. Per això avui us proposem un repàs per alguns dels centres més longeus de la capital catalana.

Mercat dels Encants

Un dels mercats en actiu més antics d'Europa, amb gairebé vuit segles d'història. No es pot explicar la història de Barcelona i el seu dinamisme comercial sense esmentar el mercat dels Encants, convertit en un dels recintes més emblemàtics de la nostra ciutat. Al llarg dels segles ha tingut un caràcter itinerant, ja que s'ha situat en diferents zones de Barcelona. Els primers vestigis d'aquest tradicional mercat es troben a partir de 1200 en la plaça Sant Jaume, en la qual es realitzaven subhastes públiques i vendes a l'"Encanti", és a dir, cantant les bondats del producte en qüestió.

Després de plaça Sant Jaume el mercat es va traslladar a la Plaça Nova, després a la Volta dels Fusters i ja en el segle XIX es va col·locar extra mur, en la confluència del que avui seria Ronda Sant Pere amb Passeig Sant Joan. La seva itinerària va continuar per diferents punts de Barcelona fins que en 1928 va ser traslladat al que s'ha convertit en el mercat ambulant que hem arribat a conèixer: la plaça de les Glòries, on va estar fins a 2014, quan es va traslladar a un nou espai cobert a la cantonada de l'avinguda Meridiana amb Glòries. Encara que s'hagi ensostrat el mercat, se li ha dotat d'una coberta espectacular i gran quantitat de miralls per a crear la sensació que continua sent un mercat ambulant a l'aire lliure.

I què podem trobar en el seu interior? Perquè la resposta seria tot. Segons els 500 comerciants i professionals, si el que busques no es troba allí és que probablement no existeix: productes inusuals o difícils de trobar, així com tota mena d'objectes vells i nous, artesanals i tecnològics. També abunden mobles antics, discos vells i electrodomèstics de segona mà. Amb el pas dels temps, el mercat ha sabut renovar-se i actualment també ofereix zona d'aparcament, emprovadors i servei de restauració.

Això sí, les tradicionals subhastes es continuen realitzant tres vegades per setmana, davant l'atenta mirada dels molts visitants (fins a 100.000 setmanals) que rep entre assidus, turistes i curiosos que aspiren a aconseguir una autèntica ganga.

Mercat de Galvany

Sens dubte, un dels mercats municipals més bonics de Barcelona. En cadascun dels seus vuit costats posseeix unes vidrieres modernistes que li han valgut la catalogació com a monument artístic de la ciutat. Va començar a construir-se en 1868 gràcies a la cessió d'uns terrenys del Comte de Galvany per a edificar un mercat cobert sobre l'antic mercat ambulant a l'aire lliure de pagesos i pescaters. La tardança de la culminació de les obres (no es va acabar fins a 1927) va fer que la construcció acabés bevent del corrent arquitectònic imperant en aquest moment: el modernisme.

Aquest fet explica que malgrat que la seva llarga antiguitat no estigui construït sobre ferro, com altres mercats municipals, sinó sobre una estructura de maó en obra vista. La seva nau es distribueix en forma de creu grega amb una gran cúpula central de vuit costats, sostinguda sobre quatre arcades. Cadascun dels seus vuit cantons està decorat amb vidrieres modernistes. En el seu interior, 28 columnes de ferro ajuden a sostenir la coberta, composta per una estructura metàl·lica i una capa de làmines de fusta.

Al final de cadascun dels seus extrems, l'edifici compta unes façanes que nodreixen d'il·luminació natural a l'interior mitjançant nou arcs, decorats al seu torn amb vitralls modernistes i uns mosaics de 'trencadís' amb els quals es forma l'antic escut de Barcelona. I just en el centre del mercat es troba la joia de la corona, un fanal modernista amb un rellotge d'època en la part superior que porta allí des del segle XIX.

Mercat de la Concepció

Símbol de l'expansió de Barcelona més enllà de les seves muralles medievals, el Mercat de la Concepció va néixer en el segle XIX per a donar servei a les gents d'un nou barri construït sobre la plana de Barcelona: l'Eixample. Des de llavors, el mercat es va tornar un autèntic centre neuràlgic del costat dret de l'eixample barceloní. Com si fos una àgora grega, en ell es palpava la vida del barri i entre compra i compra es comentaven i discutien els diferents canvis sociopolítics experimentats en 130 anys d'història.

Arquitectònicament l'edifici no deixa indiferent a ningú. Fill de l'època en la qual va ser concebut, el mercat va ser construït en ferro, material imperant en aquest moment històric present en altres construccions europees com el Crystal Palace londinenc o l'arxiconeguda Torre Eiffel. A més de l'estructura metàl·lica, l'edifici compta amb tres naus cobertes i un tancament d'obra vista, amb peces de ceràmica vidrada, que atorguen un aspecte singular des de l'exterior. Les seves dues façanes principals (carrer Aragó i Carrer València) són idèntiques, per la qual cosa l'edifici atresora una simetria que, juntament amb el ferro forjat, fan del conjunt un edifici realment bell.

Mercat de la Llibertat

Amb 130 anys acabats de complir, el Mercat de la Llibertat és un dels més antics de la nostra ciutat. Es va construir en 1888, quan Gràcia era encara una vila independent de Barcelona. No obstant això, l'Exposició Universal que s'inauguraria aquell any, va provocar enormes fluxos migratoris de la resta d'Espanya, tant a Barcelona com als seus municipis limítrofs, a la recerca d'oportunitats.

Aquest fet va impulsar a l'arquitecte Miquel Pasqual Tintoré a dissenyar un mercat que ja bevia de l'estil de l'època, el modernisme, present a pocs metres del mercat a la Casa Gaudí. En la part central de la seva façana es pot apreciar un escut modernista de formes impossibles. Mentre que la teulada es va rubricar amb ceràmica vidrada negra i vermellosa, a més de comptar amb unes sanefes de ferro.

Per part seva, la coberta es va fer de ferro amb tancament perimetral d'obra vista i amb panells d'obertures que permetien oxigenar el mercat. Tots aquests detalls van ser impulsats pel ceramista i mestre d'obres Francesc Berenguer, amic personal de Gaudí, que va interpretar, a la seva manera, el corrent arquitectònic imperant en aquest temps. Aquest fet li va valer sens dubte el reconeixement del mercat com Ben Cultural d'Interès Local, i un lloc al qual escapar-se després d'un passeig pel barri de Gràcia o després de visitar la Casa Vicens.