Marià Fortuny, un artista amagat darrere de l'Hotel 1898
En una fornícula amagada darrere de l'Hotel 1898, en la confluència dels carrers Xuclà i pintor Fortuny, una estàtua mira a l'infinit, aliena als rius de turistes que caminen Rambla per aquí, Rambla cap enllà. És l'escultura a Mariano Fortuny, pintor català del segle XIX que dóna nom al carrer i a qui els experts situen just un esglaó per sota del mateix Goya quant a importància i influència, gràcies a obres mestres com “La rectoria” i “La batalla de Tetuan”.
Nascut a Reus en 1838, Fortuny es va traslladar a Barcelona sent adolescent i va estudiar a l'Escola de Belles arts de la Llotja, on va ser tutelat per Pablo Milà i Fontanals. La seva evolució com a pintor va continuar a Roma, on va arribar amb una beca de la Diputació de Barcelona. Allí va romandre fins a 1860, quan va ser enviat com a cronista gràfic al Marroc en la guerra que Espanya lliurava contra la seva colònia. Aquella experiència africana marcaria la resta de la seva existència i de la seva obra, en la qual va deixar enrere convencionalismes academicistes darrere d'una obra plena de lluminositat i exotisme en la qual abunden les escenes costumistes. D'aquesta experiència sorgiria el quadre “La batalla de Tetuan”, un oli de gairebé 30 m2 exposat en el Museu Nacional d'Art de Catalunya que acabaria en 1865.
El seu un altre gran treball va ser La Vicaría, considerada l'obra mestra de l'anomenada pintura preciosista. Aquest treball va acabar consolidant el seu ja important renom internacional, atès que el quadre va tenir un gran èxit a París, on l'obra de Fortuny va arribar a convertir-se en objecte de desig dels principals col·leccionistes de l'època.
Desgraciadament, la seva carrera es va truncar en 1874 quan una hemorràgia interna va acabar amb la seva vida. Tenia solament 36 anys i deixava un llegat de més de vint grans obres que es van convertir en referents per a pintors de la talla de Salvador Dalí, qui no va dubtar a realitzar una ofrena floral davant l'estàtua d'un dels pintors que més van marcar la seva creació pictòrica.
Ara que coneixem millor la figura de Fortuny s'entén ja que tingui un monument a la ciutat que va impulsar la seva carrera artística. El que potser pugui sorprendre és que anés relegat a una ubicació secundària de Barcelona. Encara que la idea de l'escultura es va començar a gestar en 1911, no va ser fins a finals d'aquesta dècada quan el Cercle Artístic de Sant Lluc va dur a terme una campanya que avui qualificaríem de lobby mitjançant xerrades, articles i exposicions per llançar el projecte. L'escultura va ser encarregada en 1922, però els diferents avatars polítics soferts en les dues següents dècades van fer que el reconeixement caigués en l'oblit fins a 1942, quan l'administració franquista del moment va voler marcar-se una miqueta propagandístic atribuint-se el mèrit de rescatar la memòria d'una figura oblidada fins llavors. Encara que es va pensar en ubicacions més importants com la plaça Real o els jardins del Palau de la Virreina, l'escultura a Fortuny es va acabar col·locant al carrer que portava el seu nom, a l'edifici de la Companyia de Tabacs de Filipines, que llavors era de titularitat pública.
Des de la seva fornícula Fortuny va ser testimoni de la rehabilitació de l'edifici i la seva posterior conversió a l'actual Hotel 1898. Allí segueix a dia d'avui, mirant a l'infinit mentre centenars de turistes li fotografien sense saber-ho reconèixer. Una pista, els pinzells que porta a la seva mà esquerra delata la seva professió de pintor. Va ser un artista i estem encantats de tenir-ho com a veí.
