“A la gent de la ciutat li costa entrar als bars dels hotels i són edificis molt demandats durant l’OpenHouse”

Quedem amb l'Elisenda Bonet, Directora del Festival d'Arquitectura 48hOpenHouseBCN, al GranVia, l'hotel que enguany s'estrena al Festival els pròxims 21 i 22 d’octubre, i on, casualment, ella va celebrar la seva primera comunió. "Res a veure a com és ara! El GranVia sempre ha estat un espai interessant per tota la història de la Doritea Chopitea que té darrere. Però és important que hi hagi projectes com aquest que vulguin mantenir aquesta història i millorar l'espai. Amb aquesta reforma es fa palès que hi ha un interès pel disseny i l'arquitectura de qualitat i considero és molt positiu per la ciutat que s'uneixi a un projecte cultural com l'Open House. Els hotels són espais on la gent de la ciutat no entra habitualment, li costa quedar als lobbies a prendre alguna cosa, per exemple, i per això són espais molt demandats durant l'OpenHouse".

- Elisenda, ets arquitecta de professió, ¿com vas començar l'Open House?

Jo em vaig dedicar des de bon principi a la comunicació del món de l'arquitectura i vaig fer la primera pàgina web del departament d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Amb un grups d'amics ja comentàvem feia temps de portar a Barcelona aquest esdeveniment d'arquitectura, que ara farà 25 anys del seu inici a Londres. Era el 2009, aquests amics van anar a conèixer-ho de primera mà i van demanar poder afegir-se com a Barcelona, i finalment es va crear una associació sense afany de lucre per engegar el Festival. Vam tenir la primera pàgina web de tots els festivals que ja existien, i eren 8 o 9 a part de Londres. Però a partir de l'entrada de Barcelona va haver-hi un creixement exponencial, i ara són 36 ciutats al món als 5 continents.

- ¿Els beneficis de l'Open House són més per la ciutat o per la ciutadania?

De cara a la ciutat el benefici és directe perquè és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l'arquitectura, un cap de setmana al mes d'Octubre de portes obertes a més de 200 edificis de tot tipus, forma i mida. A més, des del primer any treballem per la descentralització de la iconografia arquitectònica trobant nous referents i estem a tots els districtes. I l'any 2013 vam crear la figura de la ciutat convidada i ho vam fer amb Santa Coloma de Gramenet saltant les fronteres de riu a riu de Barcelona. Amb Sant Joan Despí, i així, encara vam descentralitzar més.

Això és important per l'autoestima personal i per l'autoestima col·lectiva d'un barri. Igual que un hotel de 4 o 5 estrelles valora tenir un edifici icònic a prop, en el moment en què tu passes pel teu barri i veus que un edifici en què mai no t'havies fixat és part del Festival, el descobreixes com una cosa valuosa. D'aquesta manera es millora també la promoció del barri, es provoca que hi hagi persones que comencin a considerar aquests edificis com a part integrant d'alguns projectes. Qualsevol idea sorgida d'aquestes noves dinàmiques és més important que tota la nostra feina de difusió i descentralització.

- ¿Hi ha edificis que han suposat, o encara són, un repte pel Festival?

Aquest any hem aconseguit la Caserna de la Guàrdia urbana de Nou Barris que forma part de l'antic Hospital Psiquiàtric i ara és la seu del districte. Altres que també ens fan especialment il·lusió són les cristalleries Planell i l’Espai Bombers que teníem previstos per l’any passat i finalment els podem incloure aquesta edició.

“Des de l’Open House treballem per la descentralització de la iconografia arquitectònica”

- Des de 2013 teniu la secció Open Extra, que engloba la vostra activitat la resta de l'any. ¿Què hi destacaries?

Fa uns mesos que hem editat un llibre fruit del nostre laboratori d'investigació en què reflexionem sobre maneres d'explicar la ciutat i l'arquitectura que siguin properes al ciutadà i dirigides al no professional. Aquest llibre es diu "345 maneres de viure a Barcelona", editat en 3 idiomes i que recull els 345 edificis que han participat en el Festival durant els primers 6 anys i és una interessant guia visual de la ciutat.

També volem destacar el projecte Gran Open Extra, que és inclusiu pel col·lectiu de la gent gran. S'escullen quatre edificis del Patronat Municipal de l'habitatge dedicats a la gent gran i durant 1 mes es fan tallers d'arquitectura i expressió teatral amb el director i actor de teatre Òscar Molina perquè ells mateixos siguin qui expliquin durant l'OpenHouse els edificis on viuen. És a dir que és doblement inclusiu: té una part educativa i cultural perquè ells mateixos gaudeixin més de la seva casa, i perquè formen part d'un festival que mou 60.000 persones aportant valor als visitants. Realment, pel públic és molt emocionant. Jo hi he anat cada any a veure'n un d'aquests edificis i se't posa la pell de gallina quan veus com estan d'integrats.

- Heu notat l'augment de turistes interessats en cultura al llarg d'aquests anys?

El nostre públic de referència és proper, Barcelona i voltants. Però cada vegada més estrangers ens vénen a consultar per organitzar viatges i participen en el nostre crowdfunding entre altres avantatges que permet un accés ràpid als edificis. Aquest any, ve un grup de 20 suïssos; l'any passat hi havia un grup d'australians que estaven visitant tots els Open House del món. En general són arquitectes o persones sensibilitzades per l'arquitectura. Clar, que l'agenda de turisme de Barcelona ho té agendat i tampoc sabem per quants és un al·licient a l'hora d'organitzar el seu viatge.

- El públic del festival és generalista, però teniu una programació pels professionals?

Tenim dues seccions que hi estan relacionades: l'Open Green, l'arquitectura des del punt de vista de la sostenibilitat, l'arquitectura del futur, de quina manera aquestes màquines d'habitar que són els edificis poden ser més eficients, menys contaminants tant gràcies als materials amb què estan fets com als seus sistemes d'estalvi energètic, de reciclatge dels seus residus, etc. I l'altre, l'Open Infraestructures, que va néixer per la necessitat de reivindicar infraestructures de l'àrea metropolitana com a paisatge construït perquè tothom necessita unes infraestructures, encara que moltes vegades no les volem a prop. Volem reivindicar la seva necessitat i ensenyar com cada vegada s'adapten més a la petita escala dels ciutadans. Tenim Sant Joan Despí, on conflueixen els dipòsits de les aigües del Ter i el Llobregat que proveeixen tota l'àrea metropolitana, però que han construït unes pistes de esquaix a sobre pel veí proper. Ens agrada molt explicar aquesta doble escala. Com la de la incineradora del Fòrum, per exemple.

- Ara es parla molt de les Smart Cities: ¿quin paper hi té l'arquitectura?

Des de l’Associació impulsem el projecte Museu a Cel Obert que és tenir la informació en el mateix edifici gràcies a les noves tecnologies i els smartphones. Ja vam etiquetar 30 edificis amb codis QR i xips NFC que estan a Nou Barris i a Sant Andreu. Però volem millorar-lo tecnològicament afegint balises que es diuen beacons[1] i estendre-ho a tota la ciutat, però busquem finançament. Això sí que seria descentralitzar i fer valdre la ciutat tot l'any, crear noves oportunitats de negoci o culturals. Per exemple, si hi ha un beacon a un edifici i tu passes amb un smartphone que detecta el senyal del beacon, el pot fer vibrar i informar-te sobre l'edifici, sobre el que s'estigui fent dintre, etc. Es podrien fer servir per projectes culturals o projectes escolars, etc, tot aprofitant aquestes mateixes balises.

- De tot el que hem parlat es desprèn que l'arquitectura és l'art que no es veu, on vivim, però curiosament no es considera als currículums d'art escolars

Com que l'arquitectura és un art funcional, costa visualitzar-la com a art i com a fet cultural. S'afegeix la problemàtica de què si no ets arquitecte o t'has format sobre arquitectura perquè t'interessa tens unes mancances de coneixement per tenir-ne criteri i gaudir-ne més i millor de la ciutat i dels edificis on vius o treballes. Per això també obrim edificis públics que normalment no són de fàcil accés, perquè el ciutadà tingui un retorn de com s'inverteixen els seus diners. Enguany, obrim el complex Vall d'Hebron i s'explicaran diversos edificis i els nous objectius d'obertura a la societat del campus Vall d'Hebron que s'ha reformat fa 4 mesos. Obrirem quiròfans, el VHIR, l'edifici del seu institut de recerca, etc. Nosaltres sempre diem que la nostra missió és reivindicar que l'arquitectura és cultura i a més, la cultura més important que ens envolta.

"Durant el Openhouse, el GranVia obre les seves portes i la seva terrassa amb actuacions en directe"