Txemy Basualto: “Canarias em va donar la meva identitat, Barcelona em va donar la meva professió”
En 2018, vam posar en marxa NN Wallery amb l'objectiu de transformar murs d'obres o persianes en aparadors que tots poguessin gaudir, veïns i visitants; el que podia suposar una limitació es converteix en un llenç que genera un impacte positiu. Acabem d'incorporar tres nous espais al carrer Buenaventura Muñoz de Barcelona. I volem compartir-te el projecte i l'entrevista amb el seu creador, un artista amb projecció internacional, afable i creatiu, en constant recerca. I les recents obres del qual han generat un fort impacte: Txemy Basualto (Chile-Canarias, 1981).
Tres escenas, que preludien connexions entre persones, protagonitzen cadascuna de les tres persianes del parking i el local comercial que tenim en els números 13 i 15 del carrer Buenaventura Muñoz, al costat del Arc de Triomf i al Parc de la Ciutadella.
La selecció de Txemy va comptar amb l'assessorament de Xavi Franquesa (Il·lacions), comissari dels projectes permanents de #NNWallery, qui va decidir apostar per l'artista canari establert a Barcelona. “Em va trucar quan estava a punt d'acabar un altre projecte de gran magnitud que m'havia deixat exhaust”, comenta sobre l'oferta. “La comunicació va ser fluida i no va haver-hi cap mena de limitació. Franquesa va entendre els meus codis i “la meva bogeria”. I és que Txemy no va tenir cap trava per a poder expressar-se mitjançant el seu llenguatge i les seves condicions. “Quan treballes amb aquesta llibertat, està tot molt bé”.
Una vegada acordada la data, ja només faltava trobar “el concepte de les peces”, que per al pintor passava per “generar una història personal i que pugui conviure amb l'espai, en aquest cas amb el carrer Buenaventura Muñoz”. El fet de disposar de tres persianes fa que aquest mural sembli una espècie de retaule o llenç amb el qual Txemy va poder establir “un fil conductor entre les tres a nivell visual”. Sent al carrer, la tècnica utilitzada va ser la de dibuixar amb esprai. “És la més àgil per a mi i pel suport metàl·lic de la persiana, és la més adequada i et dona un cert estil, uns codis que jo utilitzo quan surto a pintar lliurement”. Codi que es va traduir en la plasmació de les tres escenes que, ara ja ho sabem, es comuniquen amb l'exterior: “Les faig per a mostrar llenguatges. La comunicació de les mans sempre m'ha resultat molt interessant. I, a nivell pictòric, sempre és un desafiament construir amb unes mans”.
©️Jose Gallardo
Com tot artista, Txemy també necessita una font d'inspiració que, en el seu cas, neix de les seves pròpies vivències personals. “Ningú té una vida lineal i menys quan et dediques a pintar. Tot això et fa indagar sobre el que et passa en el moment. Entès com una cerca clara d'evolució a nivell de tècnica, de conceptes. El teu concepte va madurant conforme vas creixent”, defensa. I aquesta maduresa li ha anat generant una sèrie de codis, vivències o experiències que han anat formant “un fil conceptual que es va filant amb cada obra i va creixent i va tenint més sentit. És un fil històric perquè el Txemy de fa 20 anys no té res a veure amb el d'ara quant a tècnica, eines o a nivell pictòric”. I quines són aquestes vivències? Doncs des de llegir un llibre a viure una pandèmia o, el seu principal canvi vital, tenir una filla: “En ser pare, vaig canviar tota la meva paleta de colors, la intenció. Em vaig adonar que jo volia pintar alguna cosa que a ella li agradés. Aquest instant va marcar un abans i un després. Els meus colors es van empastellar, el traç es va alegrar. Ella és la meva principal clienta”, afirma abans de confessar-nos un secret del making of del mural: “Hi havia una part d'una mà que em va semblar agressiva i la vaig canviar. Una de les tres peces, la del mitjà, està baixada d'altura i intensitat perquè està pensada per als nens. Els nens són molt importants, es detenen a mirar de manera natural”.
La seva evolució pictòrica s'ha produït en paral·lel a la de Barcelona, ciutat en la qual ha estat testimoni de les tendències imperants en el que portem de segle XXI. No en va, va arribar aquí en 2001 sent un jove de 20 anys molt arrelat a la seva terra: “Canàries em va donar la meva identitat, el que m'agrada, qui soc, els meus costums. Barcelona em va fer home, em va donar la meva professió. Barcelona, la seva arquitectura, el seu color, la seva vida…” I és que, segons considera el tinerfeny, quan va arribar, “Barcelona era més lliure. Era una explosió de color i de vida. Era la capital mundial del graffiti en aquells dies”. I va tenir clar que volia fer de la pintura un mitjà de vida. El “boom” del street art que hi havia a la ciutat li va portar a desenvolupar els seus primers treballs de carrer amb l'esprai.
No obstant això, la seva extensa formació artística li impulsa a explorar nous llenguatges més madurs que ja no trobava al carrer. D'aquí ve que anés enfocant-se en el seu estudi, també per una qüestió econòmica. “En el meu llenç és on soc totalment lliure i on la gent compra el meu discurs, el meu concepte i la meva història” encara que sense desenganxar-se del tot del muralisme o el street art: “El carrer el tinc com una via de fuita artística per a moments de llibertat sense pressió”.
©️Jose Gallardo
Encara que aquesta transició del carrer a l'estudi no va ser un camí de roses. “Em va costar uns 6 anys tornar a canalitzar el meu camí”, reconeix destacant exposicions com la realitzada a la Casa Vicens, que li van donar solidesa, un reconeixement i major interès pels seus projectes. “Encara que hagi sofert moments de crisis, sempre m'he dedicat a empènyer, treballar i buscar. Encara que en aquest període, la solució pictòrica no fos la més aconseguida la gent m'ha continuat secundant”.
Dues dècades després del seu aterratge a Barcelona, Txemy s'ha consolidat ja com un referent del panorama artístic barceloní. “Tinc la sort que gairebé tot el que faig es ven. Faig una peça i la solc vendre. No tinc temps de tenir obra emmagatzemada”. A més, en l'actualitat compta amb diversos projectes, entre els quals destaca una exposició en una galeria de Rabat després d'un primer projecte per al Museu d'Art Contemporani de Rabat. “Presentaré una sèrie d'escultures amb música, pintura, més una escultura al carrer”, ens anuncia el pintor. I posa l'accent que és fanàtic d'Eduardo Chillida, de qui ha adquirit part de la seva forma de treball: “Jo soc molt manual, necessito sentir la matèria per a construir i en això em va cridar l'atenció”.
Pintura, escultura, música…La seva exploració contínua, unida al seu domini de l'art en general, li ha portat a fusionar diferents disciplines. “La música m'afecta molt a l'hora de pintar. Un dels meus millors amics és compositor i he entès que influenciar la meva pintura amb el seu treball musical és molt interessant i al revés”. Com a vasos comunicants descriu, “es va creant una peça de música i una peça pictòrica alhora, connectades”. Aquesta tècnica la va utilitzar per primera vegada en 2022, en el Centre d'Història de Saragossa: “El músic havia muntat el seu set, amb els seus altaveus. I mentre creava la seva música jo pintava”. D'aquella performance inicial s'ha passat a un treball més pausat: “Ell treballa en el seu estudi i jo en el meu. Em passa un arxiu per WhatsApp i me'l poso en els altaveus”. D'aquesta manera tots dos es veuen influenciats en la fase de creació i desenvolupament. Un 2x1 artístic que poden gaudir els afortunats que adquiriran algun dels seus treballs.
Per a la resta dels barcelonins, sempre ens quedarà l'opció de descobrir el seu traç alegre i els seus tons suaus al carrer Buenaventura Muñoz, 13-15. Encara que en aquest cas, la música caldrà portar-la de casa.
Ens acomiadem de Txemy, convençuts que el nostre projecte NN Wallery continua deixant una petjada artística de qualitat a Barcelona. Cada nova intervenció, i són 29!, consolida encara més la seva posició com a referent pioner en sostenibilitat i demostra la seva contribució a la revitalització de l'entorn a través de l'art urbà.
NN Wallery posa de manifest el poder transformador, enriquidor i interrogant de l'art en l'espai públic de manera significativa. Brindant una experiència visual exclusiva i enriquidora per a tots aquells que la gaudeixen, especialment aquells que la veuen prendre forma de la mà dels seus artistes. Cada nova intervenció genera interacció i estima per la cultura contemporània a la Ciutat Comtal, que perdura mitjançant la transformació que va vivint el mural amb el pas del temps.
