Oriol Muntané aposta per la rehabilitació i la inclusió de cobertes fresques i enjardinades com a mesures d'arquitectura sostenible
L'arquitectura sostenible guanya cada vegada més terreny i prioritat a l'hora de plantejar i urbanitzar les nostres ciutats. Construir de manera respectuosa amb el medi ambient, reduint la petjada de carboni i generant el mínim impacte ecològic s'han convertit en vectors clau en la ruta cap a la sostenibilitat.
En Núñez i Navarro volem amplificar les veus d'aquells professionals que contribueixen a millorar els entorns de les persones a través de mesures sostenibles. Per aquest motiu, avui hem volgut xerrar amb l’Oriol Muntané, arquitecte en el despatx especialitzat en rehabilitacions amb eficiència POMA arquitectura, sobre com l'arquitectura pot contribuir a minimitzar els efectes del canvi climàtic si s'aplica en termes eco eficients.
Des de l'inici de la seva carrera professional, Muntané es va interessar especialment en l'àrea de l'energia aplicada al funcionament de l'arquitectura i a la construcció amb materials amb baix impacte ambiental. L'arquitecte valora l'evolució que ha experimentat aquest camp d'estudi, incrementant exponencialment la seva popularitat durant els últims anys: “Quan jo vaig començar a exercir, a penes s'establia una relació entre arquitectura i energia, de manera que el camp d'estudi estava poc explotat”. Ara la sinergia entre els dos camps desperta cada dia més interès en la població.
Oriol Muntané, arquitecte referent en matèria d'urbanisme sostenible
La fusió d'arquitectura i energia va conduir a Muntané a analitzar un problema cada vegada més habitual en les ciutats densament poblades com Barcelona: l'efecte de les illes de calor. Aquest fenomen provoca un increment de les temperatures en les zones més urbanitzades en comparació amb les zones no urbanitzades del seu entorn. L'augment de temperatures s'accentua especialment durant les nits d'hivern, encara que “per norma general, tots li traiem importància perquè no ens molesten uns quants graus més. En realitat, hauria de preocupar-nos de la mateixa manera que ho fan els estius cada vegada més calorosos”, alerta.
En preguntar-li pel motiu d'aquesta anomalia, Oriol Muntané apunta a la radiació solar i a la composició dels materials arquitectònics habituals com els principals desencadenants de l'efecte: “La radiació solar incideix sobre els edificis i les seves cobertes, sobre les places i els carrers. Aquestes superfícies absorbeixen la radiació, la transformen en calor i la reemeten a l'entorn, escalfant-lo”, explica.
No obstant això, la reflexió de la llum solar sobre els materials arquitectònics dels nuclis urbans no és l'única raó que provoca l'increment de les temperatures en les zones urbanitzades, sinó que altres qüestions arquitectòniques, urbanístiques i humanes també maximitzen els efectes de les illes de calor. En línies generals, tota activitat té un impacte en l'entorn, sigui aquest menor o major; i tal com exemplifica l'expert: “des dels cotxes que circulen pels nostres carrers fins a l'altura dels edificis contribueixen a aquest efecte d'illa de calor. Aquest fenomen s'agreuja, a més, a causa de la densitat d'edificis, que impedeix que la calor es dissipi fàcilment”.
Després de la seva explicació sobre l'escalfament de les ciutats, comprenem que Barcelona sofreix l'efecte illa de calor i no ens sorprèn. A la nostra ciutat vivim al voltant de 1’6 milions de persones que, distribuïdes en 100km2, equivalen a 16.420 habitants per km². Poblenou, Raval i Ciutat Vella ocupen les tres primeres posicions en el rànking de barris més densos. Aquest retrat demogràfic li permet a Muntané aclarir que el principal obstacle a l'hora de dissipar la calor a la ciutat “no és la quantitat de gent en si, sinó el nombre d'edificis construïts i, especialment, la seva alçària. Mentre més alta sigui la relació entre l'altura dels edificis i l'amplada del carrer, més difícil resultarà dissipar la calor”, és a dir, “mentre menys cel veiem, més densitat existeix”.
Representació de l'augment de temperatura en els centres urbans provocat per l'efecte illa de calor **
En preguntar-li de quina manera aquest fenomen té efectes negatius sobre la nostra salut, Oriol Muntané alerta que “l'augment de la temperatura a les ciutats provoca falta de concentració, maldecaps i disminueix la capacitat de treballar”. A més, les altes temperatures també agreugen les onades de calor generades per l'escalfament global, entre altres efectes.
Davant aquesta problemàtica generalitzada en les zones urbanes, tractem de dibuixar solucions, encara que ràpidament Muntané exposa la que seria la solució ideal: “Hauríem de transformar les cobertes de pràcticament tots els nostres edificis i convertir-les en cobertes fresques. Les cobertes són la superfície que més radiació rep -especialment a l'estiu- i que més s'escalfa dels edificis, afavorint l'augment de la temperatura a les ciutats especialment denses. Llavors jo, com a arquitecte, em vaig preguntar: què passaria si intentéssim que les cobertes no s'escalfessin d'aquesta manera?”.
Muntané utilitza un exemple bastant gràfic per a explicar la quantitat de radiació que reben les cobertes que acostumen a estar acabades amb rajoles de color vermellós: “Quantes vegades ens han dit a l'estiu que no hauríem de vestir-nos de negre? Moltes, veritat? El color fosc atreu la calor i amb les cobertes passa exactament el mateix”. De la mateixa manera que durant les èpoques de calor traiem de l'armari les nostres peces “més eivissenques”, l'expert proposa transformar les cobertes “canviant el tipus de rajoles tradicionals de tons vermellosos per rajoles clares o blanques que permetrien assemblar la temperatura de les rajoles a la temperatura ambient”. I és que en estudis pràctics s'han avaluat diferències de fins a 20 graus entre una coberta blanca i una coberta amb acabats ceràmics.
Tractament de la radiació mitjançant l'ús de cobertes fresques. Font: OMR
L'arquitecte enumera altres avantatges de la utilització de pigments clars, defensant el poc cost econòmic que comportaria modificar el color de les superfícies: “En tractar-se exclusivament de pintura, el procés no és especialment car. Evidentment necessita un manteniment perquè la pol·lució i la pols ennegreix les superfícies, però el seu manteniment no suposa un obstacle definitori a l'hora d'utilitzar-les”.
Lamentablement, la legislació urbanística de Barcelona no permet avui dia modificar el color de les teulades a fi de preservar el paisatge urbanístic. No obstant això, Muntané valora positivament la posada en marxa d'un projecte urbanístic tàctic que “anima a enjardinar les cobertes dels edificis davant la impossibilitat de poder pintar-les amb colors clars. D'aquesta manera, les cobertes enjardinades permetrien absorbir la humitat, el soroll, la pols, etcètera, i fins i tot podrien servir com a espais d'oci”, comenta.
Exposades aquestes dues solucions per a reduir l'alta radiació solar que absorbeixen les terrasses actuals, Muntané afirma que “totes dues solucions són encertades” encara que per a ell, l'ideal és “combinar totes dues tècniques en la mesura que sigui possible ja que no totes les cobertes poden sotmetre's a un procés total d’enjardinat -ja sigui per qüestions de pes o d'accessibilitat per a la seva conservació-. No obstant això, combinar les dues solucions permetria mitigar la radiació solar i purificar l'aire. En el cas de disposar de plaques fotovoltaiques combinades amb cobertes reflectores, s'augmentaria la producció de les plaques. Són tot avantatges que impulsen la sostenibilitat.”
Muntané aposta per aquesta mena d'accions sostenibles en els projectes arquitectònics en els quals participa en la mesura que sigui possible i reconeix que, malgrat que encara hi ha molt de camí per recórrer en la ruta cap a la sostenibilitat, hem de marcar-nos objectius que garanteixin una arquitectura sostenible en el futur: “En primer lloc, hem de reduir els usos dels sistemes de climatització i calefacció. En ser cada vegada més altes les temperatures, utilitzem cada vegada més sistemes de refrigeració que, al seu torn, provoquen l'escalfament de les ciutats”.
En segon lloc, “Hem de reduir també les demandes de construcció i optar més per la rehabilitació dels espais, ja que permet construir sense utilitzar un ús elevat d'energia; així com promoure l'ús de materials amb baix impacte ambiental com la fusta o altres que tinguin una petjada ecològica mínima”.
Sens dubte, xerrar amb Oriol Muntané ens fa veure l'arquitectura eco eficient com una eina fonamental per a donar resposta a la crisi climàtica que ens afecta. Les ciutats del segle XXI han de replantejar els seus models urbanístics i apostar per la rehabilitació dels espais i edificis com a solució sostenible i de valor, a més “d’augmentar les zones verdes a les ciutats, reduir la densitat de les ciutats i millorar la qualitat arquitectònica dels seus edificis, entre altres aspectes” tal com conclou l'arquitecte.
Són moltes les accions que podem dur a terme per a transformar les nostres ciutats en més sostenibles i tots podem contribuir a la seva millora. Nosaltres us volem mostrar alguns entorns que hem rehabilitat per a promoure la construcció sostenible.
I tu, de quina manera contribueixes a millorar l'entorn de la teva ciutat?
__
**Font: Akbari, H., Menon, S. & Rosenfeld, A. 2009, ‘Global cooling: increasing world-wide urban albedos to offset CO2'.
