Les llàgrimes de Santa Eulàlia a les festes de la Mercè
El mes de setembre a Barcelona és el mes de la Mercè. La principal festa major de la ciutat arriba amb el seu pregó, els seus concerts, el seu Piromusical…i les seves pluges, gairebé tan tradicionals com la festivitat mateixa. En major o menor grau, no hi ha Mercè que no es vegi alterada per aiguats estiuencs o bé per una pluja constant. Normal, si tenim en compte que astronòmicament coincideix amb l'arribada de la tardor, l'estació més plujosa del clima mediterrani.
Cartell de la Mercè 2017, dissenyat per Javier Mariscal - Ajuntament de Barcelona
Segons una llegenda popular, l'origen d'aquestes pluges està causat per Santa Eulàlia, qui des del cel plora desconsoladament en veure's eclipsada per la popularitat de la Mercè com a patrona de la ciutat. Una variant d'aquesta història estableix que les llàgrimes no són de tristesa, sinó de ràbia malintencionada per boicotejar les festes del seu rival.
Deixant a banda el mite, cal ressaltar el fet que Barcelona no té una patrona, sinó dues. La primera va ser Santa Eulàlia, una nena que va viure, suposadament, entre els segles III i IV. Explica la tradició que la jove Eulàlia va baixar a la Barcino romana des de la seva Sarrià natal a recriminar al governador la persecució contra els cristians. El càstig imposat pel delegat imperial per seguir una religió prohibida va ser rebre tantes tortures com a anys tenia: 13. Pel que sembla, després de sofrir l'últim dels turments l'ànima de la jove Eulàlia va pujar al cel a través d'un colom blanc que va sorgir de la seva boca oberta. Les seves restes van ser enterrades a l'església de Santa María de les Arenes (avui santa María del Mar) i traslladats, ja com a relíquies d'una santa, a la catedral de Barcelona, d'on van desaparèixer en un dels saquejos que el temple va sofrir durant la Guerra Civil.
La seva onomàstica se celebra el 12 de febrer. Tot i que laboralment no és un dia festiu, Barcelona no oblida a la que fou la seva primera patrona. Els autobusos urbans llueixen les banderes de la ciutat, la Guàrdia Urbana saca els seus uniformes de gala i l'Ajuntament organitza des de fa uns anys la Festa Major d'Hivern, que cobra la seva màxima intensitat amb el Llum BCN, un festival, segons la seva pàgina web, “en el qual la tradició es fon amb les noves formes d'expressió que transformen la ciutat amb el llenguatge de la llum”.
Fins a ben entrat el segle XVII Santa Eulàlia va ser l'única “protectora” de la ciutat. Però una plaga de llagostes en 1687 acabaria amb el monopoli de la jove màrtir: el Consell de Cent es va encomanar a la Verge de la Mercè, a qui van prometre el patronatge de la ciutat si els lliurava d'aquella desgràcia. El culte a aquesta verge va néixer al segle XIII, arran d'un somni del rei Jaume I que va donar origen a l'Ordre de la Mercè. La plaga va passar de llarg i el Consell va mantenir el seu compromís. Encara que va caldre esperar dos segles, fins que en 1868 el Papa Pius IX la va confirmar. La seva festa se celebra el 24 de setembre. En ser un dia festiu, el record en l'imaginari col·lectiu de la ciutat és major que amb Santa Eulàlia ja que entorn d'aquest dia l'Ajuntament organitza la seva Festa Major, la de tots els barris i districtes de Barcelona.
Per si de cas, si en aquesta edició de la Mercè veieu que la pluja torna a fer acte de presència mireu al cel i prometeu-li a Santa Eulàlia que acudireu també a celebrar la seva Festa Major. Barcelona és molt gran, i hi ha espai per a tots. També per a les seves dues patrones.
