Enric Hidalgo: “Tots coneixem a algú que té un problema d'addicció”

Un any més, i ja són uns quants, arriba el mercat solidari de Projecte Home Catalunya, fundació catalana nascuda a l'abric del Projecte Home estatal. Durant un parell de mesos, podrem trobar una àmplia varietat de productes nous d'electrònica, sabates, roba, llibres i qualsevol objecte susceptible de ser enviat per paqueteria amb un important descompte. A més de trobar alguna ganga que ens vingui bé, participant en aquest mercat estarem ajudant gent que el necessita de debò. I és que des del seu naixement el 1996, Projecte Home s'ha convertit en una de les ONG més populars en la lluita contra la droga a través de tres línies d'actuació que han anat evolucionant amb el temps: un programa d'atenció, la prevenció en el consum d'aquestes substàncies i la sensibilització social a través de rodes de premsa, presentació d'informes anuals i conscienciació als grups polítics perquè posin en la seva agenda els problemes que genera la droga en la nostra societat.

A Núñez i Navarro també hem volgut posar el nostre granet de sorra en aquesta causa mitjançant la cessió gratuïta i temporal d'un cèntric local en Buenaventura Muñoz, 15. I aprofitant que aquest mercat s'acaba de posar en marxa hem volgut xerrar amb Enric Hidalgo, responsable del projecte.

Enric, fa dos anys Oriol Esculies ens va donar el titular: cinc milions de persones a Espanya tenen problemes amb l'alcohol. Ha millorat l'estadística?

Més o menys està igual, perquè dos anys és un període molt curt per a detectar canvis significatius. De fet això són estadístiques estatals. Nosaltres tenim dades pròpies, dels nostres usuaris a Catalunya i la situació està igual, en el sentit que els dos tipus de consum més habituals en ells són l'alcohol i la cocaïna. A vegades en un ordre, a vegades en un altre, però sempre per sobre del 40% de les persones que atenem.

En els mitjans sembla que cada vegada hi ha més gent amb aquesta problemàtica, sobretot amb la incorporació de gent jove que no sap sortir sense haver de beure o consumir alguna cosa... Pot considerar-se també addicció?

Aquesta seria una de les causes. Una addicció és una cosa molt complexa i que normalment, no té una única causa. Però sí que és cert que l'associació d'alcohol o cocaïna amb la festa és molt habitual i té molt pes en l'inici del consum. Si a això li sumes la problemàtica personal o emocional que pugui tenir la persona, ja tenim el còctel que els porta a tenir un consum problemàtic.

Tracteu gent molt jove?

Entre els 14 i els 16 ja podem detectar un consum que pot començar a ser problemàtic, però que no té la mateixa afectació que una persona adulta. Això requereix un abordatge més educatiu que terapèutic. En aquesta línia tenim el Projecte Jove, a Montgat, que és un recurs per a famílies i joves que comencen a perdre el control del seu consum: cànnabis, noves tecnologies...

A més de l'alcohol i les substàncies estupefaents, quines altres addiccions tracteu en la fundació?

Nosaltres ens definim com una entitat de prevenció, rehabilitació i reinserció de persones amb problemes d'addicció, en general. En aquest sentit, ens centrem a atacar les causes més que la problemàtica concreta. Per això, en determinats programes a vegades coincideixen usuaris de diverses addiccions. Nosaltres treballem sobre la persona, buscant l'arrel de la seva problemàtica, perquè en el fons, les problemàtiques que causen el seu consum solen ser les mateixes. I sempre amb l'objectiu d'ajudar-los a ser persones autònomes, sense dependència de substàncies, ni jocs, ni tecnologia...

Sorprèn llegir les notícies i veure que es torna a parlar de l'heroïna, un fantasma que crèiem haver deixat enrere. Ho heu notat vosaltres?

A vegades, en aquests fenòmens sol haver-hi un delay entre l'augment del consum i l'augment de la demanda d'ajuda. Parlem d'anys. En el cas de l'heroïna cal distingir també el fenomen mediàtic, ja que és una droga associada a una etapa amb molta problemàtica social, delinqüència... És una cosa molt cridanera, fins i tot quan es parla de narcopisos. En realitat, les nostres dades parlen que la demanda d'atenció per consum d'heroïna és molt residual i gairebé sempre és amb gent que l'ha consumit durant molts anys.

Quin és el col·lectiu més vulnerable per a vosaltres i sobre el qual cal fer més incidència?

La prevenció té sentit sobretot en edats compreses entre el final de la infància i l'adolescència. Tenim un programa anomenat El Joc de Claus que oferim en instituts durant tots els cursos de l'ESO. No n'hi ha prou amb una simple xerrada. Cal anar al fons. L'assetjament escolar pot ser una causa que derivi en una addicció. Així, el nostre programa comença en 1r d'ESO i arriba fins als 16. Hem d'incidir en el moment adequat, quan el jove s'està obrint al món. És allí quan hem d'actuar i fer-los veure que qualsevol problema no resolt pot generar una causa.

Quina és la vostra opinió sobre les apostes esportives i l'enorme publicitat que reben durant els partits i amb cares conegudes?

Estem molt preocupats, tant amb aquest tema com amb el joc en línia. És molt accessible per als joves. Per això hem de facilitar-los les eines perquè puguin gestionar les seves emocions i la seva vida i prenguin consciència que no necessiten aquest joc. Ja hi ha moltes addiccions i això ens obliga a estar en contacte amb els agents socials per a detectar qualsevol fenomen nou, com pot ser el Fortnite. Desgraciadament, la legislació sempre arriba amb retard i quan actua ja hi ha molt de mal fet.

Com ONG, la nostra funció no és sol atendre les persones, sinó denunciar o avisar que les administracions no fan prou o dels perills que pot comportar certa substància o certa activitat.

Teniu la sensació que malgrat tot, la gent continua tenint poca percepció de risc?

En general la sensació és que la percepció de risc és baixa, sobretot en substàncies com el cànnabis. També hi ha la percepció que les coses els passen a uns altres. Però a l'hora de la veritat, tots ho tenim a prop. Tots coneixem a algú en el nostre cercle social que té un problema d'addicció amb la substància "X". I encara així, seguim sense prendre mesures.

Una vegada més arriba el mercat solidari. Quins productes podrem trobar en ell?

Cada any ens arriben productes de sabateria, roba, electrònica, ferreteria, llibres, utensilis de cuina. Som com un gran magatzem en petitó. Hi ha de tot.

Es tracta de productes nous o recondicionats?

Tot és producte nou i amb garantia. Si una persona té algun problema en el seu ús, poden acudir a nosaltres com a qualsevol altre establiment. A més, tot està al 50%.

Quant durarà el mercat?

En dos mesos solem liquidar tot el gènere. Aquest any hem obert aquesta setmana i fins al 23-24 de novembre, però sempre de forma aproximada. I això és possible gràcies a Núñez i Navarro, que ens ha cedit el local i als 35 voluntaris que ens ajuden de forma desinteressada en aquest mercat per a poder finançar el tractament d'aquells que no li ho poden pagar.

Quina previsió hi ha de vendes? Com ha funcionat altres vegades?

Afortunadament, cada any són més coneguts, així que aspirem al fet que cada any ens vagi una miqueta millor. L'any passat vam estar per sobre dels 30.000 € de benefici. Encara així, hi ha un benefici major que és donar-nos a conèixer a la gent, i això no té preu.

Sobre el local, com ha estat la negociació amb Núñez i Navarro? S'adequava el local a les vostres necessitats?

La relació sempre és molt fàcil i cordial. Hem visitat diversos locals comercials que ens han ofert i ens acabem decantant per aquest de Buenaventura Muñoz perquè és un lloc molt cèntric, al costat d'Arc de Triomf i perquè és un lloc ple de vida. El local està molt bé perquè és molt gran i amb una distribució molt bona. Estem molt contents.