Arquitectes referents a Barcelona que has de conèixer (II)

Parlar de Barcelona i d'arquitectura ens porta automàticament a pensar en el Modernisme, en Gaudí, a Puig i Cadafalch o en Domènech i Montaner. Aquest triumvirat és considerat la punta de llança d'una disciplina que s'ha anat renovant dècada a dècada i generació rere generació, bevent de diverses fonts i inspiracions i variant d'estils, encara que mantenint tots ells el valor de l'escola Barcelona en les seves creacions. Així, en un llistat TOP d'arquitectes vinculats a Barcelona trobaríem noms com Enric Miralles, Ricard Bofill, Lluís Clotet o Jordi Badia, dels quals ja us parlem fa un temps en el nostre blog.

Avui reprenem aquella temàtica per ampliar aquest llistat d'arquitectes referents a Barcelona que has de conèixer

ORIOL BOHIGAS

Història vivent de l'arquitectura barcelonina amb més de 90 anys de vida. Artífex de la transformació més gran de la nostra ciutat després del pla Cerdà i el de l'Exposició Internacional de 1929. Seu va ser el projecte d'obrir Barcelona al mar de cara als Jocs Olímpics de Barcelona’92. Entre el seu llegat destaquen la Vila Olímpica, el Port Olímpic, la Universitat Pompeu Fabra o el Tecnocampus de Mataró. Obres que li han portat a guanyar en diverses ocasions el Premi FAD, el Premi Ciutat de Barcelona d'arquitectura o el Premi Catalunya Construcció a la Trajectòria Professional, guardó honorífic que va rebre en 2017 amb motiu del 25 aniversari de Barcelona’92. Per bé o per malament, Bohigas pot considerar-se el pare de l'arquitectura barcelonina de les últimes dècades, ja que la seva longeva carrera professional li ha portat a influir en les següents generacions d'arquitectes fins a l'actualitat. 

ESTEVE BONELL

Nascut a Banyoles, Bonell compta amb una àmplia trajectòria, tant en la seva Catalunya natal com a l'estranger. Cal destacar edificis tan singulars com el nou Hospital de Sant Pau, situat en el triangle nord del recinte històric de l'Hospital. Altres edificacions a la nostra ciutat dissenyades per l'estudi de Bonell són el velòdrom de Horta (Premi FAD 1985) o la reforma de l'edifici Jaume I de la Universitat Pompeu Fabra. La seva particular obra ha estat reconeguda en dues ocasions pel Premi FAD (1975, 1985), el Ciutat de Barcelona o el Premi Mies Van der Rohe pel Pavelló Olímpic de Badalona, dissenyat per la ja esmentada cita olímpica. 

JOSÉ ANTONIO CODERCH

Va desenvolupar la seva carrera a partir de 1940, quan va obtenir el títol per la Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Al costat de diversos arquitectes, entre els quals començava ja a despuntar Oriol Bohigas, va ser membre fundador de l'anomenat Grup R, un moviment que buscava la renovació de l'arquitectura academicista que imperava en l'Espanya de la postguerra.

El seu llegat recull cases unifamiliars, com la Casa Ugalde a Caldes d’Estrach, edificis d'habitatges com els del carrer Johan Sebastian Bach a Barcelona (Premi FAD 1960) i edificis públics, com l'ampliació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Entre els més coneguts per al gran públic de la nostra ciutat tenim les Torres Trade (Diagonal amb Gran Via de Carles III), les Torres de La Caixa en la Diagonal i el conjunt d'habitatges Banco Urquijo que va aixecar en la confluència dels carrers Raset-Freixa-Modolell i que es poden apreciar des de la Torre Enric Cera.

CARLES FERRATER

La seva primera gran obra va ser la de 54 habitatges del complex residencial Sant Just Parka Sant Just Desvern, una obra inspirada en la de Coderch. A partir d'aquest moment va ser bevent d'altres fonts fins a comptar amb un estil propi que acabaria plasmant a la fi dels anys 80s, quan l'auge preolímpic li porta a alçar tres pomes en la Vila Olímpica, a dissenyar un conjunt d'habitatges en Vall d’Hebron, l'Hotel Rei Juan Carlos I i el Jardí Botànic.

Altres obres singulars de Ferrater han estat la Roca Barcelona Gallery, seu institucional de Roca, el Palau de Congressos de Catalunya, la seu de la Barcelona World Race, l'Audiència Provincial de Barcelona, l'edifici intermodal que uneixes les terminals A i B de l'Aeroport de Barcelona, l'estació Saragossa-Delícies i l'ampliació de la Llotja de Pescadors de Barcelona, projecte sense finalitzar al tancament d'aquest article.

Bohigas, Bonell, Coderch i Ferrater. Quatre arquitectes que han contribuït, en major o menor mesura, a fer de Barcelona una ciutat arquitectònicament singular i cridanera, mitjançant edificis com els aquí descrits. No han estat els únics. La llista continua. Pròximament l'ampliarem en un nou lliurament. Romaneu atents.