Barcleona, ciutat de cinema (I)
Setmana a setmana hem anat descobrint en aquest blog com la ciutat de Barcelona ha servit de font d'inspiració per a disciplines artístiques com la fotografia o la literatura. Precisament, de la fusió de les paraules i les imatges va néixer el cinema, que no ha dubtat a aprofitar la diversitat arquitectònica de la nostra ciutat per utilitzar-la simplement com decorat o com a part fonamental de les seves històries.
N’hi ha dramàtiques, bèl·liques, històriques, apocalíptiques i, per descomptat, romàntiques. Unes, integrant el paisatge urbà en la diegesi de la pel·lícula i unes altres, simulant la França prerevolucionària o una Califòrnia postmoderna. Però totes han utilitzat carrers, places i monuments de la nostra ciutat per ambientar les seves pel·lícules. I és que Barcelona també es veu al cinema!
De totes les pel·lícules ambientades a la nostra ciutat, potser el principal referent sigui Vicky, Cristina, Barcelona, dirigida per Woody Allen i protagonitzada per Javier Bardem, Penélope Cruz i Scarlett Johansson. Criticada al seu moment per oferir una Barcelona de postal, la pel·lícula narra l'estada de dues joves nord-americanes a Barcelona, que veuran com les seves afables vides queden convulsionades en conèixer a un bohemi pintor (Javier Bardem) i la seva eixelebrada exdona (Penélope Cruz). En tractar sobre l'experiència barcelonina de dos turistes, la filmació no podia obviar localitzacions com La Pedrera, la Sagrada Família, el recinte Modernista de Sant Pau o el Park Güell. El Tibidabo, La Rambla, la Plaza Sant Felip Neri, els carrers del Raval, la Ciutadella, Passeig de Gracia, el MNAC i el MACBA completen la guia turística que el director novaiorquès va realitzar per posar la nostra ciutat com a destinació de moda entre els seus compatriotes.
També protagonitzada per Javier Bardem, Biutiful ens ofereix una Barcelona molt més fosca, marginal, en la qual el personatge interpretat per Bardem inicia una lluita contrarellotge per garantir el benestar dels seus fills davant la proximitat de la seva mort. Aquesta lluita li porta a descendir als inframons de la ciutat a través de tallers il·legals en els quals s'explota als treballadors, o el Top Manta vist des de la pell d'un manter. Per transmetre aquesta Barcelona invisible a ulls del turista, Alejandro G. Iñarritu va escollir atmosferes grises i fredes, com les del Cementiri de Sants, la plaça Real, el metre i els autobusos de Barcelona o les platges de la Barceloneta i de Sant Sebastià.
Encara que para inframon real, el que ens mostra l'apocalíptica Els Últims Dies, protagonitzada per Quim Gutiérrez i José Coronat, en la qual Barcelona serveix com a paradigma de la devastació que l'epidèmia coneguda com “el pànic” genera a les principals ciutats del món. Una sensació d'agorafòbia que reclou als supervivents a la xarxa de túnels del metre i el clavegueram de la nostra ciutat. El carrer Muntaner plena de cotxes abandonats, o els animals del zoo voltant a plaer per l'Arc de Triomf són algunes de les escenes més impactants del film.
Altres pel·lícules en les quals la ciutat es fa recognoscible són: Todo sobre mi madre, Perros Callejeros, Salvador, Llibertàries, Els Tarantos, Manuale d’Amore, o Anacleto, agent secret. En totes aquestes pel·lícules apareixen localitzacions com la plaça Reial, la Via Laietana, el Palau de la Música, o els ja desapareguts barris de barraques del Somorrostro o el Camp de la Bota. Totes aquestes pel·lícules no només estan rodades a Barcelona, sinó que estan ambientades a la ciutat. És a dir, les històries dels personatges transcorren a Barcelona i així es transmet a través dels diàlegs i de la interacció dels personatges amb el seu entorn.
Com aquestes, desenes de produccions s'instal·len anualment a Barcelona per utilitzar la nostra ciutat com decorat en pel·lícules de tot tipus de pressupost. Per donar a conèixer tot el cinema realitzat a la ciutat, l’Institut Cultura de Barcelona, a través de la Barcelona Film Comission ofereix el programa Pantalla Barcelona, amb el qual gaudir setmanalment d'una sessió de cinema rodat o produït a la ciutat i, qui sap?, potser descobrir-se a un mateix com a extra involuntari en alguna de les cintes emeses. Tot és possible en una ciutat de cinema com Barcelona.
