Sant Joan 2018, purificació d'aigua i foc a Barcelona
Els turistes que facin una passejada per Barcelona durant aquests dies podran trobar-se barricades de fusta en algunes de les places de la ciutat. Lluny d'estar organitzant una revolució, la ciutat prepara una de les seves nits més màgiques, la revetlla de Sant Joan, una festivitat d'origen pagà que celebrava el solstici d'estiu i que el Cristianisme va saber apropiar-se assignant al 24 de juny el naixement de Sant Joan Baptista.
Amb el pas de les generacions aquesta festa ha anat perdent en espiritualitat fins a l'actual revetlla de Sant Joan, una festa popular tal com la coneixem avui i que gaudeix de gran arrelament tant a la nostra ciutat com en la resta del litoral mediterrani. En el cas de Barcelona, es viu d'una forma molt descentralitzada, en tots els barris, encara que amb diversos elements comuns propis d'aquesta nit com són les revetlles, els sopars populars, els balls amb orquestres i per descomptat les fogueres, que s'alcen a les principals places i creus de la nostra ciutat.
La tradició marca que totes les fogueres han de ser enceses amb la Flama del Canigó, un foc sorgit en el cim d'aquest massís i que la mitjanit del 22 de juny comença el seu recorregut, escampant-se i desdoblegant-se per encendre les fogueres en pobles i ciutats. Barcelona és partícip d'aquesta tradició des de fa més de mig segle. Així, la tarda del 23 la Flama del Canigó és rebuda de manera solemne a la plaça Sant Jaume, on, a més de les principals autoritats, també es troben presents els Gegants i l'Àguila de la Ciutat, que ballaran per celebrar el solstici d'estiu. Després d'encendre un peveter, representants de cada barri agafen una mica del foc primigeni per portar el foc que encendrà les fogueres de tots els districtes.
L'encès de les fogueres en caure el sol dóna pas a una nit en la qual alguns carrers apareixen sembrades de bombetes i banderes de paper verdes, vermelles i grogues, com va cantar Joan Manuel Serrat. Així, sota un mantell de garlandes i amb la llum de focs artificials de fons, els veïns organitzen sopars populars a l'aire lliure, que tenen el seu punt àlgid a les 12 de la nit del 23 al 24 de juny. El foc i l'aigua protagonitzen un ritual per purificar i espantar els mals esperits, bé sigui amb un bany en el mar a mitjanit o amb una foguera en places i carrers. Després, aquesta ancestral celebració continua a les platges i als carrers amb les tradicionals revetlles, amenitzades amb orquestres i grups musicals que fan ballar als assistents fins que el sol els diu que és de dia, en el millor dels casos, o fins que les brigades de neteja municipals fan acte de presència en platges i parcs, recollint tots els residus generats en la nit més curta de l'any.
I, com totes les festes d'aquest país, la de Sant Joan també té unes postres típiques: la coca, una coca de pasta fullada i farina de diferents varietats amb fruites, pinyons, crema o nata, que marida molt bé amb un altre producte típic català com és el cava.
Sigui amb un bany nocturn a les seves diferents platges, amb les fogueres de barri o amb les revetlles populars, Barcelona reuneix tots els ingredients per fer d'aquesta festivitat una experiència màgica i renovadora. T'ho perdràs?
