La Barcelona més Pritzker

Barcelona és una de les capitals mundials de l'arquitectura. Sigui per l'enorme petjada deixada per Gaudí en aquesta disciplina, o bé per l'enorme rellevància adquirida per la nostra ciutat des de la celebració dels Jocs Olímpics Barcelona’92, la veritat és que el millor de l'arquitectura mundial ha anat deixant el seu pòsit en forma de pavellons, teatres, auditoris i altres construccions arquitectòniques singulars. No és aquesta una afirmació presumptuosa, sinó basada en un fet concret. Dels 41 arquitectes guardonats amb el premi Pritzker, considerat el Nobel d'arquitectura, 10 han dissenyat almenys un edifici a la nostra ciutat. Per això, avui proposem una ruta per la Barcelona més Pritzker. Ens acompanyes?

Arota Isozaki (2019)
Seguint un criteri cronològic, de més recent a més antic, la nostra ruta comença amb el guanyador d'aquest any, el japonès Arota Isozaki, que a la nostra ciutat ha deixat tres obres d'especial rellevància. De totes elles, la més representativa és sens dubte el Palau Sant Jordi, edifici que es va construir entre 1983 i 1990 i que va ser un dels emblemes dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. La construcció del mateix va ser de tal envergadura que ja en aquells dies va costar la barbaritat de 54 milions d'euros. Per al record sempre ens quedarà l'alçat de la famosa coberta, que es pot veure en aquest timelapse sobre la transformació de Barcelona per a la cita olímpica.

Però el Sant Jordi no és l'única obra d'Isozaki a la nostra ciutat. Ja en temps més recents va dissenyar la marquesina i el hall d'accés al CaixaFòrum, així com l'edifici d'oficines Districte 38, que podem trobar a la Zona Franca. 

RCR Arquitectes (2017)
Els últims guanyadors espanyols del Pritzker. Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta van fundar en 1988 l'estudi d'arquitectura RCR, que defineixen com a “Taller creatiu d'arquitectura”. El març de 2017 van rebre el Premi Pritzker. En l'entrevista que vam poder fer-los amb motiu del seu premi ens van deixar una afirmació d'aquestes que caldria analitzar en qualsevol facultat d'arquitectura: “L'arquitectura hauria d'evolucionar cap a la bellesa. La funcionalitat és efímera”. Malgrat la seva proximitat amb la nostra ciutat, Barcelona no és una ciutat en la qual s'hagin prodigat molt. Tan sols compten amb dos recintes en la capital catalana: la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oller, situada al costat del Raval, i l'Espai Enigma, el restaurant que el xef amb tres Estrelles Michelin Albert Adrià va obrir en 2017 a Barcelona.

Jean Nouvel (2008)
En 2008 el jurat del premi Pritzker reconeixia al francès Jean Nouvel amb el major guardó que un arquitecte podia rebre. I com ha succeït aquest any amb Isozaki, el nom de Nouvel no va resultar desconegut davant l'opinió pública catalana posat que va ser ell el que va dissenyar un dels edificis que ha passat a ser una icona de la nostra ciutat: la torre Glòries. Des de la seva inauguració en 2005 ha canviat el skyline de la nostra ciutat, ja que amb 142 metres és el tercer edifici més alt de Barcelona, només superat per la torre Mapfre i l'Hotel Arts. Per a dissenyar l'edifici, Nouvel va tenir en compte altres emblemes de la cultura catalana, com el massís de Montserrat o les columnes de la Sagrada Família, les formes de la qual van inspirar l'aspecte cilíndric i amb forma de cogombre de l'edifici. Amb aquesta forma tan transgressora en el seu moment, l'edifici va causar gran commoció i polèmica a la nostra ciutat.

Més enllà de la seva aparença física i la seva envergadura, la singularitat de l'edifici cobra major força a la nit, quan s'il·lumina i l'edifici es fa visible des de diversos llocs de la ciutat, integrant-se en el paisatge urbà de Barcelona gràcies als seus 4.500 dispositius LED capaços de generar imatges en moviment.

Encara que és la més representativa, la torre Agbar no és l'única petjada de Nouvel a la ciutat comtal: el Parc Central del Poblenou, l'hotel Catalonia Fira o la remodelació de l'antiga fàbrica Moritz, en el barri de Sant Antoni, porten també el seu segell. 

Herzog & Meuron (2001)
Els guanyadors de l'edició 2001 del Premi Pritzker va ser per a l'estudi format pels suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron, els qui per aquella època ja estaven treballant en un altre edifici singular de la nostra ciutat: l'edifici Fòrum, inaugurat en 2004 amb motiu de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures, un esdeveniment creat a la nostra ciutat amb la pretensió de fer-lo itinerant per la resta del món, com els Jocs Olímpics o l'Exposició Universal. Aquell esdeveniment va suposar la recuperació urbanística del barri de Besòs i l'extensió de la Diagonal fins a la mateixa línia de platja, amb la qual Barcelona, aquesta vegada sí, s'obria definitivament al mar. D'aquell Fòrum ens han quedat diferents construccions singulars, com la placa fotovoltaica o l'edifici dissenyat per Herzog & Meuron, que actualment acull el Museu Blau, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Arquitectònicament ens trobem davant un avantguardista edifici en forma de triangle equilàter de color blau marí, amb una altura de 25 metres i amb 180 metres a cada costat. Curiosament, la ubicació i l'orientació de l'edifici sobre el plànol de Barcelona fa que dues de les seves façanes siguin una exacta prolongació de l'avinguda Diagonal i de la Rambla Prim, quedant la seva tercera façana orientada cap a l'esplanada posterior i el mar Mediterrani. L'interior de l'edifici disposa d'un gran auditori per a 3.000 persones i un restaurant amb terrassa superior, a més de petits espais per a conferències, concerts i oficines.

Norman Foster (1999)
Un altre dels guanyadors el nom dels quals fa dècades que està associat a l'skyline de Barcelona. Seva és la famosa torre de Collserola que es va alçar al costat del Tibidabo per a facilitar la retransmissió audiovisual de Barcelona’92 a la resta del món. Amb una altura de 288 metres des de la seva base, és la torre més alta de Catalunya i la segona torre de telecomunicacions de tot el país. Tenint en compte que se situa en el Turó de la Vilana, a 445 metres sobre el nivell del mar, l'extrem més elevat de la torre sobrepassa els 700 metres d'altitud.

L'estructura està formada per una biga o fust vertical de 4 metres de diàmetre que sosté un edifici de 13 plantes, entre les quals podem trobar un restaurant, un espai per a convencions i el mirador més espectacular que puguem imaginar sobre Barcelona. Per a suportar les 3.000 tones que pesa aquesta desproporcionada estructura, va caldre fer uns fonaments de 20 metres per sota del sòl. 

Encara que aquests edificis siguin potser els més emblemàtics, Barcelona compta amb més edificis singulars dissenyats per celebritats del sector com Rafael Moneo, Frank Gehry, Richard Meier, Ieoh Ming Pei o Toyo Ito… La llista no s'acaba en un post!