Aliança, passió i dedicació en l'art de rehabilitar edificis amb història
Comprovar la complicitat i la connexió que comparteixen Massimo Preziosi i Quim Ortega és fàcil després de la primera impressió que ofereixen. Amb gestos entusiastes, aquests dos amics estan units per una passió comuna: l'arquitectura. Fa anys, els seus camins es van creuar a un estudi d'arquitectura de Barcelona, on van col·laborar amb altres socis en nombrosos projectes. Des de llavors, han mantingut una excel·lent relació tant personal com professional. Cadascun treballa des del seu despatx en els seus respectius projectes i, quan es presenta l'ocasió, col·laboren de manera estreta i es complementen com si fossin l'extensió l'un de l'altre. Avui hem xerrat amb ells per a conèixer la seva admiració per rehabilitar edificis amb història.
“Per a nosaltres, cada edifici té una història que contar”, assegura Massimo Preziosi de manera animada. Quim assenteix i afegeix: “Ens agrada treballar amb Núñez i Navarro a Barcelona perquè és un client obert a debatre idees sobre la rehabilitació dels seus edificis. Quan ho té clar, va a per totes amb l'objectiu de millorar l'entorn de les persones”.
Pis de lloguer a Fraternitat 3-5
Massimo Preziosi defineix a Quim Ortega com un arquitecte incansable. Esmenta que, a diferència de la seva formació més teòrica a Itàlia, “Quim tendeix a enfocar-se en l'objecte arquitectònic i en els materials, un aspecte fonamental en les reformes”. Per part seva, Quim defineix a Massimo com “un arquitecte que representa aquesta part subtil, no tan visible, però crítica de qualsevol projecte”. Sol començar investigant i recopilant informació per a comprendre l'essència del lloc. En els moments creatius, les idees de tots dos són intercanviables i col·laboren eficaçment sense que els seus egos interfereixin. Quim assenyala que “encara que a vegades tenim diferències, treballem molt bé en equip”.
Projecte de rehabilitació d'oficines a Zona Franca 137-139
Després, tots dos ens expliquen com desenvolupen cada projecte que els encarreguen els seus clients, el Grup Núñez i Navarro entre ells. Varia segons la càrrega de treball de cadascun. “Si un de nosaltres va més embolicat, l'altre pren la iniciativa i viceversa”, manifesta Quim per a assegurar, després, que la fase creativa no és un procés lineal, sinó que té els seus alts i baixos fins a arribar a una decisió. “Sovint, Massimo avança ràpid en un projecte, i després jo intervinc i desmunto el fet i li dono un altre enfocament o a l'inrevés. I així anem desenvolupant el procés”.
La veritable sostenibilitat es troba a la rehabilitació
Segons ells, la paraula “rehabilitar” pot tenir diversos significats. “Depèn de l'interès del client i del que es vulgui desenvolupar en el projecte”, manifesta Quim. A vegades, tots dos poden suggerir aspectes de la rehabilitació que no s'havien considerat en un inici, donant-li un sentit més profund a la reforma. Massimo també comenta que, des d'un punt de vista intel·lectual, li resulta molt més interessant treballar amb un edifici ja construït. Afirma que la ment treballa millor sobre un objecte existent, ja que resulta estimulant adaptar el projecte a una cosa ja existent. “La veritable sostenibilitat es troba a la rehabilitació, ja que les ciutats no poden continuar expandint-se fins a l'infinit i és necessari treballar amb el que ja existeix”, sentència.
Edificio Gran Via de les Corts Catalanes 641
Els desafiaments de la rehabilitació d'edificis a Barcelona
Quim Ortega assenyala que les dificultats en els projectes de rehabilitació a Barcelona varien molt, depenent de l'edifici, la seva edat i com va ser construït, ja que cadascun té les seves particularitats. “Fins i tot des d'un punt de vista d'ego professional, és molt interessant canviar la façana d'edificis anodins dels anys 70. Restaurar un edifici històric implica en canvi retornar-li la seva bellesa, encara que no et permeti molt de marge de maniobra a l'hora de fer canvis”, explica Massimo Preziosi.
Tots dos asseguren que Núñez i Navarro és el client ideal. “Compta amb una gran capacitat i coneixement tècnic. Tenen molt clares les seves expectatives en molts casos. Són molt directes com a clients el que facilita treballar amb ells. Són tan estrictes com nosaltres en el desenvolupament dels projectes i aquesta qualitat fa que ens complementem bé”. Massimo afegeix que l'experiència prèvia com a constructora “facilita la nostra comunicació, ja que no es tracta d'un client aliè al món de la construcció sinó tot el contrari. Entenen clarament els processos i mètodes constructius”.
Hall rehabilitat d l'edifici de Plaça Catalunya 20
Dels edificis que han reformat a Barcelona, han après diverses lliçons. Els apassiona el que fan i ho lliguen a un concepte que els motiva: la sostenibilitat. Quim Ortega agrega: "Quan un edifici es torna obsolet, ens preguntem per què enderrocar-lo si es pot aprofitar. Si hi ha possibilitat d'estalviar energia i materials reutilitzant el que ja existeix, per què no fer-ho? Es tracta de millorar el que es reemplaçarà".
Tant Massimo com Quim comparteixen un mateix enfocament arquitectònic. En els seus projectes busquen solucions simples, senzilles i equilibrades. Esmenten que, encara que estan oberts a abordar alternatives més cridaneres si el client ho desitja, generalment prefereixen oferir solucions ben estudiades i serenes. Un bon exemple d'aquest enfocament és l'edifici d'oficines Marina Factory que van rehabilitar a la Rambla de la Marina de L'Hospitalet. Preziosi explica que originalment només els van encarregar la façana, però en analitzar l'edifici van descobrir que l'estructura interna necessitava organització. Van proposar refer les escales i afegir nous ascensors, la qual cosa va transformar l'edifici existent en un nou ben ordenat. En concret, es van centrar en reorganitzar les comunicacions verticals, com les escales i patis nous, així com les zones comunes. També esmenta que van jugar amb els colors en el disseny, assignant un codi de color diferent a cadascuna de les cinc plantes.
Hall rehabilitat a Marina Factory
L'evolució de la prefabricació
Una de les estratègies recurrents dels seus projectes és l'interès en la industrialització del procés constructiu, perquè aquest sigui més eficient i segur. En dos de les reformes integrals de façana d'edificis d'oficines realitzades per a Núñez i Navarro, totes dues amb un alt grau d'obsolescència i mal aïllament tèrmic i acústic (Gran Via 641 i Diputació 303), s'han utilitzat uns panells tridimensionals de formigó prefabricat.
Façana de Diputació 303 abans de rehabilitar
A través d'una estreta col·laboració amb altres companyies del sector, s'han dissenyat uns elements modulars el muntatge ràpid dels quals ha permès un estalvi significatiu en l'execució de l'obra. El gran avantatge d'aquests panells d'última generació és la menor quantitat de formigó utilitzat (només 4 cm de gruix respecte als panells prefabricats dels anys 70, de 10 -12 cm), un armat interior fet amb acer reciclat i, gràcies al seu aspecte petri, la seva gran capacitat d'integració a l'entorn urbà de l'Eixample vuitcentista barceloní.
Façana de Diputació 303 després de rehabilitar
Consells per als joves arquitectes sobre rehabilitació arquitectònica
Per als joves arquitectes que s'enfronten per primera vegada a un projecte de rehabilitació, Quim recomana el següent: "És crucial entendre la història de l'edifici: què li ha ocorregut, com es va construir, quantes vegades s'ha rehabilitat. Investigar als arxius i conèixer la seva història és essencial".
Els nostres habitatges del Carrer Ample 11-13 podrien ser un bon exemple del descrit a causa de les consideracions i metodologies específiques que va requerir aquest projecte. Massimo Preziosi explica que, abordar un projecte d'aquest tipus, va implicar dialogar amb l'Ajuntament de Barcelona a causa de la protecció patrimonial de l'edifici. Canviar l'ús de l'edifici, que en última instància va ser seu de l'escola Elisava i en origen la Societat de Crèdit Mercantil, per a convertir-ho en habitatges va implicar nombroses converses amb el departament de Patrimoni. “Estem parlant d'un edifici que va rebre un premi d'arquitectura l'any 1900, dada que afegeix molt valor al projecte de rehabilitació”.
Pis moblat a Ample 11
Dins del context europeu, tots dos arquitectes consideren que Barcelona es troba al mateix nivell que altres ciutats com Londres o París. “Pel que fa a la rehabilitació del patrimoni històric, s'està fent més o menys el mateix que al nostre entorn”, matisa Massimo Preziosi. Els dos arquitectes comparteixen una convicció ferma: preservar la memòria dels edificis mitjançant la seva revitalització és l'estratègia més efectiva i sostenible, transcendint així les tendències passatgeres que, a vegades, envaeixen l'arquitectura.
