Dorotea Chopitea, una mecenes xilena de la Barcelona del segle XIX
Són molts els llegats que de Dorotea Chopitea queden a la ciutat comtal: la seva residència, l'actual hotel Gran Via, la capella dedicada al Sagrat Cor en el cim del Tibidabo, l'Escola Taller d'Arts Gràfiques dels Salesians de Sarrià i un llarg etcètera. Però qui fou aquesta dona?
Dorotea de Chopitea i de Villota, va néixer a Santiago de Xile, filla d'un important comerciant basc natural de Lekeitio i emigrat amb 20 anys a Amèrica, i d'una criolla membre d'una de les velles famílies de la colònia. La proclamació de la independència de Xile va propiciar que en 1819, quan Dorotea tenia tres anys, la família Chopitea es traslladés a viure a Barcelona, al barri de la Ribera.
Dorotea es va casar als setze anys amb Josep Serra Muñoz, que havia nascut a Xile, fill de pares catalans arribats des de Palafrugell. Es va casar amb Dorotea, i, com a fill d’indians retornats a Catalunya, va fer una gran fortuna com a empresari de la metal·lúrgia, com a cònsol del govern xilè a Barcelona, i, principalment, com a fundador i directiu del Banc de Barcelona, entitat de crèdit creada en 1844.
Arran del seu matrimoni va passar a viure amb la família Serra al carrer Montcada. Però en 1870, el matrimoni va encarregar al mestre d'obres Jeroni Granell Mundet la construcció d'un palauet en l'Eixample barceloní, en la Gran Via dels Corts Catalans, on es van mudar en 1873.
En 1834, va donar a llum la primera de les seves sis filles. Des del començament, Dorotea va compatibilitzar el seu treball com a mare de família amb una vida activa en el si de la societat barcelonina. De sòlides conviccions religioses i amb una espiritualitat fortament lligada a l'esperit ignacià, entre 1844 i 1882 va col·laborar amb la fundació de l'Escola del Sagrat Cor de Sarrià; va fundar centres de dia per a nens de pares i mares que treballaven en tallers i fàbriques; i juntament amb Benito Menni va engegar un hospital infantil i va col·laborar en la construcció de l'Hospital del Sagrat Cor.
A la mort del seu marit, en 1882, vídua i amb les filles majors, Dorotea va multiplicar el seu compromís social amb una intensa activitat de mecenatge, però també d'acció directa amb la fundació, construcció i manteniment de temples, escoles, tallers, hospitals, residències, etc.
A mitjans de juliol de 1882, va tenir coneixement de l'obra que Joan Bosco estava duent a terme a Itàlia i altres llocs. Des del primer moment, li va unir amb Don Bosco una gran sintonia espiritual i el projecte es va concretar amb la fundació de l'Escola Professional Salesiana de Sarrià en 1884. Arran de la visita de Don Bosco en 1886 a Barcelona, Dorotea va promoure la capella dedicada al Sagrat Cor en el cim del Tibidabo, però, sobretot, va impulsar la fundació en els Salesians de Sarrià, de l'Escola Taller d'Arts Gràfiques de Barcelona en 1887.
Va morir el 3 d'abril de 1891 amb setanta-cinc anys i deixant tota la seva fortuna personal a la beneficència. Finalment, el 4 d'abril de 1927 es va obrir el seu procés de beatificació i va ser declarada venerable pel Papa Juan Pablo II, el 9 de juny de 1983.
L’hotel Granvía
El palauet de la Gran Via es va destinar per primera vegada a hotel en 1935, després d'una reforma integral. Situat al costat del Passeig de Gracia, aviat es va convertir en un dels focus culturals i socials de Barcelona, acollint en els seus salons reunions, gal·les i balls del Real Cercle Artístic de Barcelona i del Teatre del Liceu a la fi del s. XIX i principis del s. XX.
En 1986, el Grup Núñez i Navarro el compra amb l'objectiu de reformar-ho i convertir-ho en un hotel modern i de luxe. A l'octubre de 2012 es van iniciar les obres que van acabar al maig de 2013, donant-li l'aspecte de l'actual hotel.
Un hotel de cinema
Per la seva espectacular arquitectura i decoració, l'Hotel Granvia ha estat escenari de nombroses pel·lícules i sèries de TV, tant nacionals com a estrangeres. A més, també ha servit de localització per a reportatges fotogràfics de revistes i catàlegs de moda. Destacant el fotògraf Outumuro, que ha immortalitzat a infinitat de models i actrius en els salons de l'Hotel.
No en va, el seu interior està decorat amb una sèrie de fotografies de la reconeguda artista sueca Maria Espeus en les quals la presència femenina, la moda i el glamur dels anys 50 són els protagonistes absoluts d'aquestes imatges de gran grandària, totes elles en blanc i negre: “Deixant-me portar per la lluminositat i la blancor regnants a l'hotel, vaig apostar per una sèrie d'imatges que rendeixen un petit homenatge a l'obra de grans mestres europeus de la fotografia, com Irving Penn, i que immortalitzen el refinament i el glamur de la dona”.
El blanc omnipresent i la majestuositat de l'escala interior són motiu de sorpresa per tots els que irrompen en el hall d'entrada. Però si et fascina la història d'aquest emblemàtic edifici barceloní i la de la seva promotora, Dorotea Chopitea, estigues atent al Open House els propers 21 i 22 d'octubre. La història contínua.
