Àngel Figuerola, arquitecte: “Comencem ha edificar a Sabadell cases unifamiliars en la punta millor situada de Ca Gambús, a peu d'autopista"

Arquitecte de raça, llicenciat en la ETSAB en 1971. Exerceix, actualment, des del despatx propi, que comparteix amb el fill. Per deformació professional, per poder començar a parlar, demana —necessita— paper i bolígraf, amb els quals dibuixa, a mà alçada, tant el barri residencial de nova planta de Ca Gambús (a l'oest de Sabadell, al costat de l'autopista C-58) com la promoció que Núñez i Navarro comença a comercialitzar amb la marca Nou Can Gambús. Després d'un primer bloc acabat fa set anys, comença a veure la llum, ara, un projecte de 66 cases unifamiliars iniciat amb els seus socis, Marc Batlle i Rafael Llonch, de ARQ3, i una nova fase del com (vuit habitatges) ja s'ha completat. Núñez i Navarro projecta més de 200 nous habitatges a la zona residencial sabadellenca.



Com comença la història d'aquest projecte, que ara comença a concloure?

La història d'aquesta promoció de Ca Gambús és que ara és el final d'una etapa. Hi havia uns terrenys de 80 propietaris que es van posar d'acord: va haver-hi un propietari que va tirar del carro i es va fer un planejament. Aquest planejament es va aprovar després de tot el viacrucis dels planejaments, es va urbanitzar, i ara el que es fa és començar a edificar una punta, que és la millor situada, que està a peu d'autopista. I clar: això és el resultat del treball de 14 anys.

El projecte bàsic és seu? Del seu despatx actual o del que compartia amb els seus socis?

Nosaltres havíem estat [junts] des que acabem la carrera, que l'acabem en el 71: muntem un despatx amb tres companys, i ens vam fer grans. I, després, un company es va retirar; un altre company va tenir uns problemes de salut, i, després, tanquem el despatx, el que teníem de tota la vida, i ara jo he muntat un despatx amb el meu fill perquè fem el mateix treball que fèiem abans; en el fons, és una continuació del despatx que teníem, però amb altres treballadors. El projecte de Ca Gambús ho va fer l'antiga societat, és a dir, ho vaig fer conjuntament amb els socis que ara estan retirats; és a dir, el projecte, estrictament, no és meu: el projecte és de Marc Batlle, Rafael Llonch i Àngel Figuerola.

Que quedi ben clar, doncs. El que s'ha acabat és una primera fase: vuit habitatges unifamiliars...

Sí, bé. Aquí hi ha una promoció de 66 habitatges, de les quals hi ha una primera fase de vuit habitatges, una segona fase (que, en aquest moment, està en fase d'estructura), que són 16, i suposo que s'anirà portant avanci. Són cases unifamiliars amb un garatge comunitari a baix, adossades. Diríem que, si són vuit cases [comença a dibuixar-les], tinc això, tinc quatre cases i quatre cases més [enfronti]. Aquí, tinc uns patis que donen la volta [a un costat] i uns patis que donen la volta [a l'altre], i aquesta casa [marca una en el dibuix] té aquest pati, i això forma una unitat, més: aquí sota hi ha una rampa que dóna pas a un garatge i, com tens un passadís comunitari, després tens uns boxes amb la seva porta corresponent, en els quals poden cabre dues, tres cotxes.

La resta dels habitatges seran bessones d'aquestes primeres. Per què són cases i per què són com són i no d'una altra manera?

Són cases perquè, quan es va fer el planejament, es van fer unes reserves de terreny per a habitatges unifamiliars. Després, hi havia una reserva de terreny per a zona industrial, i hi havia una altra reserva de terreny per a residencial plurifamiliar. I, aquí, es va pensar que podien anar bé les unifamiliars, i, a més, hi ha altres parcel·les en les quals hi ha més, però, bàsicament, aquí, són, en total, 66 parcel·les les que té el grup NN, i, després, hi ha una resta de parcel·les, que arriben a ser una vintena més —16 més— que són d'altres propietaris.

Quin és el target, els compradors potencials d'aquestes cases? Famílies amb fills?

A Sabadell, hi ha una tradició de tota la vida de l'habitatge entre mitgeres. Aquí, en el fons, la qual cosa es fa és fer l'habitatge de Sabadell, posada en una zona nova. I, després, qui és el comprador d'aquí? En principi, és un habitatge en la qual poden tenir ascensor de dalt a baix, amb un pati privat, amb una piscina privada, en la qual poden tenir el gos i poden anar a passejar als nens: molt prop d'aquí, hi ha un parc de vuit hectàrees, el parc de Ca Gambús, que està fet i acabat i en funcionament; estàs a peu d'autopista. Sembla que té una sèrie d'avantatges.

Alguna curiositat en aquest procés per aconseguir les primeres vuit cases acabades? Es van trobar restes arqueològiques en la prospecció prèvia, veritat?

En tota la finca, que tenia unes 80 hectàrees. Això és l'autopista [la dibuixa]; després, Ca Gambús està aquí, i venia, més o menys, per aquí [completa el seu perímetre], en l'altre costat. Això és cap a Terrassa i, aquí, és cap a Barcelona [recorre l'autopista, a l'esquerra de Ca Gambús], i, aquí [assenyala el lloc], hi ha una sortida que està a peu d'autopista; estàs a 100 metres. Mira: aquí està el pont per anar a Sant Quirze [ho indica].

Aquí [envolta la zona], té una superfície important on es va haver de fer la prospecció arqueològica per poder fer l'excavació de terres, perquè va haver-hi uns moviments de terres importants, i, després, va haver-hi, durant un any i mig, 80 arqueòlegs amb el pinzellet buscant, i van trobar 100 esquelets. De fet, no es va trobar gens especialment interessant. Ja se sabia que, en aquest marge de l'avinguda de Arraona, hi havia hagut, fa 20 anys, unes prospeccions, quan es va fer la carretera. Va caldre raspallar-ho i excavar-ho tot.

Anècdotes?

Hi ha una. Aquí [ensenya on], es troben les restes d'un niu de metralladores de defensa de l'aeroport de l'època de la guerra civil. Ha quedat una resta, que és, també, un element protegit que es pot visitar. I, aquí [més a baix], hi ha una mina que és un cuniculus, que és una excavació que no saben si era per portar aigua o per traspassar Sabadell, que estava a set metres de fons, i que es va detectar aquí [la repassa], amb uns pous de ventilació.

Tot això està incorporat al que és el parc de Ca Gambús, que, si això és tota la finca [l'envolta], aquesta part es va cedir per a l'ajuntament com a zona cultivable [la marca en el paper, a l'esquerra de l'autopista], i el parc és una pastilla que hi ha aquí, enmig de tota la finca, que fa tot el monticle.

Miri enrere i observi tota la seva carrera. De quins projectes està més orgullós? Triï alguns. Mulli's.

No ho sé. Últimament, hem fet algunes coses que no estan malament. Aquí mateix, en aquesta mateixa urbanització, hi ha un edifici al costat de la ronda de Arraona, que és tot amb unes llepis de fusta, i estem contents. Aquí, vam fer un edifici totalment diferent; això eren habitatges plurifamiliars. Aquí [prop de l'autopista], vam fer una central de recollida pneumàtica d'escombraries —de residus urbans, que els criden— que també té un bon aspecte, jo diria que és interessant. Però vagi: no tenim cap aspiració de guanyar el Premi FAD, per dir-ho d'alguna forma [riu]: som conscients de les nostres limitacions.

Estem davant un barri que està naixent...

Això és una zona totalment nova, en la qual caben 2.500 habitatges, amb un parc central. Aquí, al seu moment, abans de la crisi, ja es va començar. Es van fer, aquí [indica on], uns habitatges; aquí [en l'altra punta], es van fer unes altres; després, va venir la crisi, i ara nosaltres estem fent aquests habitatges unifamiliars aquí.

Què suposa treballar amb Núñez i Navarro?

Jo estic molt content de treballar per a Núñez i Navarro. Estic molt content. Però, també, si amb un client no estic content, no acostumo a durar molts anys. Aquí, fa anys que ens coneixem, i no hi ha cap problema: tothom és exigent, però és l'obligació del promotor, ser exigent.

Quants anys fa que col·labora amb NN?

No ho sé. Potser fa 20 anys que treballem [junts].

En aquests 20 anys, quants projectes pot haver realitzat?

Molts. Sempre ha estat un continu de projectes: cada any, sempre teníem un parell de coses en marxa.

Què destacaria? Què ha sofert o gaudit especialment?

Tots es pateixen i tots es gaudeixen. No sé, ara. Dir un nom, no sé. Estic content d'aquesta promoció de cases; estem contents, perquè em sembla que pot quedar bé.

Veu a barcelonins vivint en ella? Veu a sabadellencs d'arrel?

Sí, sí. Jo diria que sí. Jo diria que la gent que va a venir a viure aquí no vindria únicament de Sabadell. En Sant Quirze, en una promoció en la qual també intervenia Núñez i Navarro, arribem a fer 1.200 o 1.500 habitatges, i hi ha un 15% de sabadellencs, però hi ha un 85% de gent que venia de Barcelona, ​​de Cerdanyola, de Terrassa, de no sé on.

És una altra forma de viure. Tenir el gos és bàsic, i poder deixar el cotxe davant de casa: no tens problemes per aparcar. Aquí, amb 60 cases, serà difícil conèixer als veïns, no és fàcil; això és un avantatge i és un inconvenient perquè, clar, la quietud ja va bé, però, després, també va bé que hi hagi ambient de ciutat, i l'ambient de ciutat s'ha de fer al parc o a la petita zona comercial que hi ha aquí [indica on], però jo diria que aquesta urbanització és més aviat residencial, no és un centre comercial.

 

Un barri que neix gràcies al seu treball. Moltes gràcies, Àngel. Un plaer.