La modernitat del Casc Antic

Tradició i modernitat es donen la mà en un districte, el de Ciutat Vella, en el qual conviuen vestigis que comprenen i expliquen gran part del nostre passat. Els més antics ens traslladen fins a aquest assentament militar sobre les faldilles de la Muntanya Táber en el qual es va constituir la colònia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino. D'aquesta època encara podem veure in situ les Columnes del Temple d'August, que avui són el principal atractiu del Centre Excursionista de Catalunya, així com altres restes arqueològiques de la Barcelona romana que es troben en la plaça de la vila de Madrid i en el Museu d'Història de Barcelona.

Amb el pas dels segles, la prosperitat de la colònia va anar creixent progressivament fins a convertir-se a la Barcelona medieval. En aquest llarg període es va acabar de confeccionar el que avui dia coneixem com a districte de Ciutat Vella: el Raval, el Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i amb ells, landscapes actuals com el barri jueu, l'església de Santa Maria del Mar i la part més antiga de la Catedral de Barcelona.

És en aquesta delimitació de la Barcelona emmurallada on ara fem zoom in per a conèixer edificis alçats, o rehabilitats, en els últims 30 anys i que han begut de corrents com les avantguardes o el racionalisme per a fer d'aquesta zona de Barcelona un lloc en el qual el nou s'integra en el clàssic.

MACBA

Un dels immobles que més pot cridar l'atenció dels visitants és el MACBA, que trenca totalment amb l'arquitectura predominant en el Raval. L'edifici que alberga el Museu d' Art Contemporani de Barcelona va ser dissenyat per l'arquitecte Richard Meier, qui el va concebre amb elements típics de l'arquitectura racionalista mediterrània, combinant els espais interiors i la llum exterior. Va ser projectat en 1990 i es va construir entre 1991 i 1995. Amb aquest disseny, Meier reinterpreta formalment el racionalisme, amb clares referències a mestres del moviment modern com Le Corbusier. Al llarg dels seus 14.300 m2 l'edifici combina elements rectilinis amb altres corbs i ondulats en els quals la llum exterior adquireix un gran protagonisme, en entrar en l'edifici a través de galeries obertes i lucernaris.

CCCB (Casa de la Caritat)

A escassos metres del Macba trobem un altre edifici avantguardista per al barri en el qual se situa. Es tracta del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, una de les grans infraestructures culturals de la ciutat, un espai per a la creació, la recerca, la divulgació i el debat de la cultura contemporània, on les diferents matèries artístiques s'interconnecten en un programa interdisciplinari. El CCCB s'instal·la en una antiga església del segle XII que va passar a ser un convent, després un seminari jesuïta i finalment, en un hospici benèfic dit la Casa de la Caritat.

El procés de rehabilitació va suposar per al projecte guanyar el Premi FAD de Disseny en 1993. Entre els elements més destacables del recinte, la seva gegantesca façana vidrada, amb el seu joc de miralls i reflexos com a metàfora de la transformació del paisatge urbà sense perdre la seva essència.

Facultat de Comunicació Blanquerna

Seguim sense sortir del barri del Raval per a repassar dos edificis interconnectats entre si com són la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i la seva biblioteca, en un edifici annex situat a 100 metres del campus. I és que si l'Eixample té l'anomenat Quadrat d'Or, podríem dir que el Raval té el seu Quadrat Contemporani, en un espai comprès entre el carrer Montalegre, la cali Tallers i la Ronda Sant Antoni en el qual es concentren tots els edificis fins ara esmentats. L'edifici de la Facultat de Comunicació va ser inaugurat en 1994 en la plaça Joan Corominas, just davant del CCCB i del MACBA. Es tracta d'un immoble amb forma rectangular dissenyat per a aprofitar al màxim les hores de llum, com a mostra el fet que tots els aularis s'hagin col·locat cap a l'exterior de l'edifici. És un edifici totalment diàfan en els seus espais comuns, com poden ser la cafeteria-restaurant i la zona d'escales, que compten amb grans vidrieres que permeten visualitzar des de l'exterior el trànsit de persones per l'edifici.

Gairebé 20 anys després, en 2011 s'inaugurava en la confluència dels carrers Tallers i Montalegre la nova biblioteca de la universitat, un elegant edifici en el qual funcionalitat i expressivitat s'uneixen en un marc de respecte mediambiental. Cal destacar d'aquesta obra són les seves dues façanes principals. Una primera amb un mur-cortina compost per un teixit metàl·lic que redueix la radiació solar en un 50% i que emet reflexos daurats en funció de la seva exposició al sol. A l'altre costat, una gran vidriera integra l'edifici en la plaça de Terenci Moix, un nou espai guanyat per a la ciutadania.

Mercat de Santa Caterina

Disseny i funcionalitat al servei dels ciutadans en el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. El Mercat de Santa Caterina és un dels espais més visitats de la ciutat. Sota la seva espectacular teulada ondulada, aquest edifici avantguardista a l'inici del Born amaga un tradicional mercat d'alimentació. L'edifici actual data de 2005 i és una remodelació de l'antic mercat de Santa Caterina, que proveeix diàriament a un dels barris més populars de Barcelona com és el Born. Aquest mercat va ser el primer mercat cobert de Barcelona i la seva creació data de 1845, sobre les ruïnes d'un antic convent. La reforma la va dur a terme el prestigiós estudi d'arquitectura Miralles-Tagliabue, que va dissenyar una estructura ondulant d'inspiració gaudiniana, vistosa i plena de color per a ser vista des de l'aire. La coberta es fusiona amb el mercat a través d'unes estructures de fusta que donen un toc avantguardista a un espai tan tradicional com pot ser un mercat de proveïments.

Aquests són sol alguns exemples de com les avantguardes es fan un buit en la nostra arquitectura fins al punt d'integrar-se en un paisatge tant, aparentment, antagònic, com el del barri antic, al qual han convertit en un dels més moderns de Barcelona. Si és que 2.000 anys no són res.