Barcelona, passat, present i futur Mediterrani
Barcelona s'obre al mar. La limitació física de Barcelona a nord i sud amb els rius Besòs i Llobregat i a l'oest amb la muntanya de Collserola va fer que davant la transformació duta a terme de cara als Jocs Olímpics de Barcelona'92 només quedés un lloc cap a on expandir-se, el Mediterrani. I no és que la ciutat hagi guanyat terreny cap al mare Nostrum, que també, sinó que l'única zona viable per a dur a terme nous projectes era la zona que s'estén des de la Barceloneta i el parc de la Ciutadella fins a la desembocadura del Besòs.
Allí es trobava la zona industrial del Poblenou, amb fàbriques en desús o, directament, abandonades. Més enllà, la ciutat s'extingia en el Somorrostro, un "barri" ple de barraques construïdes pels migrants desplaçats a Barcelona per a aprofitar les oportunitats laborals generades per l'Exposició Universal de 1888.
Però tot això va canviar una tarda de 1986 quan Joan Antoni Samaranch va dir allò de "a la ville de...Barcelona". Va començar llavors una transformació urbanística equiparable al pla Cerdà i a les Exposicions de 1888 i 1929 que es van fer notar en tota la ciutat, però que van tenir el seu epicentre en la zona litoral. I encara que el de Barcelona'92 fos el més ambiciós, no ha estat l'únic projecte que ens ha acostat al mar.
La Vila Olímpica
Un nou barri sorgit arran de Barcelona'92 amb el qual Barcelona s'obria definitivament al mar. Fins a aquest moment, tota la zona pertanyia al complex industrial del Poblenou i estava plena de barraques. El disseny va ser a càrrec de l'equip d'arquitectes format per Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay i Albert Puigdomènech, que van confeccionar el barri seguint el model quadriculat de pomes de cases que podem veure a l'Eixample. Durant la celebració dels Jocs, va ser la residència oficial dels atletes. La seva construcció va suposar una nova vida per a una zona tradicionalment pobra com era aquesta. Des d'un primer moment el lloc va ser concebut com un espai de qualitat i tranquil·litat ple de jardins i àmplies avingudes orientades cap al mar. Es van guanyar platges com el Bogatell, Nova Icària o la Mar Bella. Amb el temps la zona va acabar convertint-se en un punt àlgid de l'oci a Barcelona, gràcies a la recuperació del Port Olímpic com a zona de restauració i festa: bars, quiosquets i restaurants concentren una gran part del turisme de la ciutat. Altres construccions d'aquest moment van ser el conjunt d'edificis format per l'hotel Arts i la torre Mapfre, que amb els seus 154 metres van canviar l'skyline de Barcelona, l'escultura Peix de Frank Gehry, el Maremàgnum i la renovació del passeig marítim de la Barceloneta.
El Fòrum de les Cultures
La Barcelona postolímpica es va reinventar amb un nou projecte que va obrir l'única part de Barcelona que encara vivia d'esquena al mar, la zona del Fòrum. En 1996, el llavors alcalde Pasqual Maragall va presentar un nou esdeveniment que col·locaria a la nostra ciutat de nou en el mapa mundial: El Fòrum Universal de les Cultures de 2004, un esdeveniment internacional de quatre mesos de durada sobre la diversitat cultural i el desenvolupament sostenible. La zona triada va ser el límit nord de la ciutat, al costat de la desembocadura del riu Besòs, una zona bastant degradada fins a aquest moment. Amb la transformació olímpica en el record, es va dur a terme el projecte urbà més ambiciós a Barcelona en les últimes dècades, en una extensió de 30 hectàrees. Es va acabar de canviar la fisonomia del Poblenou creant el districte tecnològic del 22@, es va perllongar la Diagonal fins a primera línia de mar, es va construir un nou barri residencial – Diagonal Mar- en el qual preval la sostenibilitat de les edificacions i es va endreçar la zona que albergaria tots els actes del Fòrum. Així, es van construir hotels, una placa fotovoltaica, un escenari, un mirador, una zona de banys, dos parcs infantils, una gran esplanada i un auditori. Després del Fòrum, la ciutat ha heretat un enorme parc urbà multifuncional en el qual es realitzen tota mena d'activitats d'oci i sol ser seu de festivals com el Primavera Sound o el Cruïlla. I és que pocs espais poden presumir a la nostra ciutat d'acollir, de manera simultània, fins a 65.000 persones.
La Nova Bocana de Port Vell
Després de recuperar tot el nord del litoral de Barcelona, la ciutat continua obrint-se pas davant el Mediterrani en el seu vessant sud. Així, 18 anys després que l'espigó de la vella Escullera fos enderrocat per a construir el pont d'Europa que havia de facilitar l'accés de les embarcacions als molls, Barcelona ha estrenat un espigó de 400 metres de longitud com una primera fase d'un nou projecte d'ampliació de la ciutat cap al mar. El projecte culminarà amb una segona fase en la qual es construiran edificis per a la docència nàutica, una franquícia del museu Hermitage que portarà la signatura de l'arquitecte japonès Toyo Ito, i una zona de restauració que permetrà rememorar els temps més dolços de la vella escullera, que sempre ha romàs en la memòria col·lectiva dels barcelonins.
La nova escullera s'ha concebut com una prolongació del passeig marítim a partir d'una ampliació de la plaça Rosa dels Vents, que ara ofereix una panoràmica de 360 graus sobre el mar i la ciutat. En total estem parlant de 36.000 m2 d'espai d'ús públic i ciutadà que suposaran l'extensió i la connexió de la zona portuària amb el passeig. Amb aquesta reforma, el nou passeig acaba en un mirador amb graderies amb unes vistes úniques sobre el Mediterrani i la zona que envolta a la muntanya de Montjuïc. D'acord amb les dades registrades, l'experiència no podia ser més positiva. Des de la seva obertura a la fi de 2018, han estat milers els visitants que han recorregut a peu o amb bicicleta els 400 metres fins a la inesperada panoràmica 360 graus del nou mirador de Barcelona.
Tant al nord com al sud del seu territori, Barcelona torna a construir el seu futur obrint-se a un Mediterrani al qual havia girat l'esquena durant bona part dels segles XIX i XX, oblidant que el seu origen va arribar a través del mar. Mirar enrere per a seguir endavant. Us sona?
