Dani Bermúdez i Fidel de Tovar: “Estem molt contents d'haver portat l'estil manga als carrers de Barcelona”

Dani Bermúdez i Fidel de Tovar són un equip creatiu conegut pels seus treballs d'estil manga. En el sector del còmic van saltar a la fama gràcies a la seva obra Arashiyama, amb la qual van guanyar el premi al Millor Manga Nacional del Saló del Còmic de Barcelona. El seu següent treball, Liquid Memories, va obtenir el mateix guardó un any després, sent els únics autors a guanyar el premi dos anys consecutius.

Dani pensa que el seu company Fidel és “la clara definició de disciplina, inspiració i passió”. Per part seva, Fidel està convençut que Dani és “un corredor de fons que escolta amb atenció, àvid per continuar aprenent i amb una sensibilitat molt desenvolupada que li permet, no sols plasmar en tinta el món que creem, sinó d'insuflar-li vida”.

El que és clar és que junts formen un tàndem perfecte que desborda talent i que no dubta a sortir de la seva zona de confort per a crear obres tan espectaculars com la que trobem en el mur d'obra NN de Diputació, 420. Un mural de gran format que han dissenyat per a NN Wallery i en el qual han deixat plasmada la seva pròpia idea de Barcelona.

Com comença la vostra història...

Fa més de 12 anys que ens coneixem i encara que en aquells dies Dani ja dibuixada i Fidel ja escrivia; vam trigar més de nou anys a posar-nos a treballar junts.

Tot va començar en un viatge al festival de còmic de Angoûleme que vam fer junts. Durant les set hores de trajecte amb cotxe va sorgir la llavor del que seria el nostre segon còmic publicat junts. Però, el més important, van sorgir les bases del nostre equip de treball.

Podríem dir que vam trigar a adonar-nos que havíem de treballar junts, però que quan vam començar a fer-ho, la comunicació entre tots dos era tan fluida que el procés creatiu es va simplificar molt.

Com a equip creatiu, què aporta cadascun en cada projecte?

Fidel és la ment que sempre té alguna cosa en el calder. Ell s'encarrega del disseny gràfic i d'ell solen sorgir les idees amb les quals després treballem. Com la seva formació inclou la fotografia documental, és capaç de transmetre'm visualment el que pensa.

Dani no sols produeix i dóna color a l'obra final sinó que enriqueix els conceptes inicials aportant nous enfocaments i conceptes que insuflen veritable vida a les obres.

Quan vau rebre l'encàrrec del mural per a NN Wallery? Què us va semblar la idea?

Ens va arribar a través de Norma Editorial i ens va sorprendre tant, com a increïble ens va semblar la iniciativa. Vam pensar: Portar el món del còmic i la il·lustració a peu de carrer, donar una pinzellada de color a la ciutat i convertir-la en una espècie de museu a l'aire lliure, no és meravellós?

Com heu representat Barcelona en Diputació 420? Quins elements formen la composició?

La nostra il·lustració presenta un grup de nens sobre les conegudes rajoles de Passeig de Gràcia pintant els edificis més significatius del skyline de Barcelona. Una mica el que nosaltres mateixos estàvem fent amb l'obra.

La idea era expressar l'impacte de l'arquitectura en les vides dels qui viuen a la ciutat i, al mateix temps, com l'arquitectura es redefineix i reinterpreta pels ulls dels qui la miren. Ens va semblar que representar aquest concepte amb uns nens pintant a guix els edificis més representatius de la ciutat en el sòl dissenyat per Gaudí expressava bé la idea.

A més, vam introduir elements que definissin a la ciutat com la multiculturalitat i la mescla de tradició i modernitat de les seves construccions. Afegim alguna cosa de la màgia de la ciutat acompanyant als nens d'uns petits monstres amb aspecte inspirat en l'arquitectura de la Ciutat Comtal.

Què heu aportat cadascun en el projecte?

Fidel s'ha encarregat del concepte general i de la creativitat i Dani ho ha plasmat tot en la imatge afegint la idea d'aquest toc màgic que donen els “monstres” de Barcelona que acompanyen als nens.

Junts heu donat vida a les obres d'estil manga “Arashiyama”, amb la qual vau guanyar el premi al Millor Manga Nacional del Saló del Còmic de Barcelona i “Liquid Memories”, amb la qual vau obtenir per segon any consecutiu el mateix guardó, com incorporeu aquest estil tan vostre a una obra de gran format?

Des que Norma Editorial ens va proposar per a aquest projecte teníem clar que volíem explicar una història amb la imatge. No limitar-nos a crear una imatge. La narració en vinyetes és el que ens agrada. En un còmic o manga, per descomptat, tens moltes més vinyetes per a contar la història dels teus personatges, però com a autors hem de ser capaços d'explicar una història en cada vinyeta. En aquesta ocasió es podria dir que barregem la màgia dels nens i la fantasia de “Arashiyama” amb l'entorn urbà de “Liquid Memories”.

Com va ser el procés creatiu del mural?

Primer vam considerar diverses idees que complissin amb les dues directrius que ens havien donat. Vam acabar triant aquesta perquè vam creure que en ella es podia veure ben representat el que fem junts. A més, quan Dani va proposar afegir els “monstruitos de Barcelona”, no vam dubtar en què aquesta havia de ser la nostra imatge final.

Una vegada aprovat el concepte, vam triar les construccions barcelonines que els nens podien sintetitzar amb guix i que encara així fossin recognoscibles. La idea era mostrar que els nens són la força que dóna vida a la ciutat. Encara que els edificis estiguessin en ella abans que ells naixessin i que segurament segueixen aquí molt temps després que ells no estiguin, sense la seva mirada la ciutat no tindria vida. Amb el dibuix acabat en format digital, va ser NN qui es va encarregar de la plasmació en la paret.

Del comic al urban art com valoreu l'experiència? Què és el que més us ha sorprès del projecte?

L'experiència ha estat molt bona. Les històries, siguin en el format còmic o en una paret, s'introdueixen en la vida de les persones per a mostrar altres realitats, altres punts de vista.

Ens va agradar molt la idea de transformar en una instal·lació artística el mur que protegeix les obres de construcció d'un edifici. Al cap i a la fi, aquest mur conviuria amb el barri mentre durés l'obra i era una oportunitat per a fer que els veïns el poguessin sentir una mica seu, de contar-los una història i, qui sap, tal vegada treure'ls un somriure.

Què se sent en veure el vostre treball en gran format?

Passejar per la ciutat i veure que una creació teva ha passat a formar part de la ciutat, encara que sigui de manera temporal, és molt impressionant. Ens va sorprendre molt també el detall de la reproducció en aquesta grandària. Encara que no ens importaria que fos aquí una mica més de temps o que d'alguna manera acabés formant part de l'interior de l'edifici al qual donarà pas; nosaltres concebem la ciutat com un ésser viu en constant transformació. Ens alegra poder formar part de la ciutat encara que només sigui durant un moment.

NN Wallery compleix la seva missió del millorar l'entorn de les persones?

Sense cap dubte donar color a la ciutat sempre aporta. Com hem comentat, transformar en una instal·lació artística un mur, que no deixa de ser una barrera d'accés a un espai, li dóna un significat a aquest mur més enllà del merament funcional. Crea expectació, genera un tema de conversa entre els veïns i transeünts i té un impacte en les seves vides. A més, integra la nova construcció en el barri abans fins i tot d'estar acabada.

Nosaltres estem molt contents d'haver portat l'estil manga als carrers de Barcelona i de tenir un impacte en la vida de la ciutat mentre duri la instal·lació.

Heu canviat la vostra percepció de l'urban art després de participar en el projecte?

Per als urbanites que portem dins, l'urban art és imprescindible a les ciutats. És la manera de transformar-les temporalment, d'insuflar-los vida i omplir-les de color. Per sort obres d'artistes com Okuda San Miguel, Mina Hamada o Peix Barcelona han fet molt a popularitzar-ho. Així que per si no quedava clar: no ens importaria repetir l'oportunitat de donar color a la ciutat.

Com definiu Barcelona?

Barcelona és fusió, color, alegria i diferència. És una ciutat amb una personalitat única. I no ho diem perquè hàgim crescut en ella o per utilitzar el tòpic, sinó perquè fins on hem arribat en els nostres viatges, no hem estat capaços de trobar una ciutat amb una personalitat similar.

Per a vosaltres, Barcelona és una ciutat que aprecia l'art en general? I l'urban art?

L'art és un senyal d'identitat de Barcelona. Per alguna cosa va florir el modernisme i el noucentisme en ella. No tenim dubte que l'urban art, que fins ara es concentrava en unes poques ubicacions, està trobant el seu espai. Propostes com la de NN se sumen als murals de Mina Hamada, Keith Haring i a les façanes de les startups de Poblenou i donen vida i color a una ciutat que necessita l'art per a mantenir la seva identitat.

I, finalment, algun projecte que pugueu explicar-nos?

Tenim diversos projectes en desenvolupament. De moment del que podem parlar és del nostre pròxim còmic junts. Després d'endinsar-nos en el bosc de bambú de “Arashiyama” i als carrers del Londres de “Liquid Memories”, passejarem per… Barcelona. I com no podia ser d'una altra manera, en ella l'arquitectura complirà un paper de vital importància. Esperem poder-vos comptar més en breu!

Et convidem a descobrir totes les obres de NN Wallery en la nostra web!