Pez Barcelona: “El poder del somriure és molt fort. Genera bon feeling en les persones”

Després d'omplir les parets, murs i qualsevol superfície llisa dels cinc continents amb els seus peixos i figures somrients, José Sabaté (Barcelona, 1976), conegut artísticament com a Pez Barcelona ha deixat la seva empremta en un mur de 40 metres que circumda l'antic solar de la fàbrica Metalarte, a Sant Joan Despí, i en el qual Núñez i Navarro té prevista l'edificació de 80 habitatges (11 de protecció oficial i 7 cedides a l'Ajuntament), pàrquings, trasters i piscina comunitària en la coberta. Aquest projecte és una continuació d'una sèrie d'aliances que el Grup ha anat teixint amb artistes reconeguts del panorama barceloní, com Carles Roig, que va realitzar sis murals de 2 metres sobre la cúpula modernista de la Rotonda que actualment decoren cadascuna de les sis plantes de l'edifici o els diferents artistes i creadors que han contribuït des de les seves especialitats al desenvolupament de la identitat tan característica de l'hotel REC.

En aquesta ocasió, el mural de Pez es tracta de la primera obra d'art en un espai obert de Núñez i Navarro, que podrà ser gaudida per tots fins a 2021, data en la qual el mur serà eliminat. Amb motiu de la seva estrena, ens hem colat a la meitat del seu procés creatiu per xerrar una estona amb ell.

Com va sorgir en tu la necessitat de fer alguna cosa considerada per molts com una gamberrada?
Va ser una evolució progressiva. Per a mi el grafit era un hobby de finalització de setmana. Jo era enginyer informàtic i treballava per a un banc. En el trajecte fins a les oficines viatjava amb tren i m'entretenia veient els grafits. A partir d'aquí vaig començar a estudiar els espais que podia usar per pintar. Les vies del tren m'agradaven perquè eren segures. Solament hi havia trens i rates. I a més des del tren s'aconsegueix que moltes persones ho vegin.

En quin moment vas veure que era una forma de poder guanyar-te la vida?
En 2002 vaig perdre el treball i, a posteriori, va ser el millor que em va poder passar. Vaig invertir una mica i vaig crear una marca de samarretes. Un amic em va convidar a exposar en la seva botiga de monopatins. Jo li vaig dir que el meu era pintar murals al carrer. I ell em va recomanar pintar quadres. Així que de camí a casa vaig recollir totes les fustes que vaig trobar: porta, trossos de monopatí i vaig començar a pintar sobre aquestes superfícies…Va ser com molt simbòlic tot, ja que portava “l’art del carrer” a la galeria. A poc a poc em van començar a cridar de festivals i vaig començar a viatjar per tota Espanya. Just en aquest procés es va anar gestant un auge global del fenomen grafit gràcies a l'enorme difusió que té Internet que em va permetre vendre samarretes i donar-me a conèixer en altres països.

Quines van ser les teves influències o fonts d'inspiració per dibuixar?
Des de petit sempre em van agradar molt AkiraToriyama (Llaurés, Dragon Ball), Matt Groenning(Els Simpson) i Jim Davis (Gardfield), a més de l'artista Keith Haring, mort en 1990. Tots ells van crear personatges simples i amb molta força. Resultaven efectius. Tots ells em van ajudar a crear a PEIX, un personatge positiu, que a través del somriure transmet vibracions positives, de bon rotllo, que al seu torn genera bon feedback.

Com va néixer el peix que et dóna nom?
Al meu uns d'amics una nit em van sobrenomenar PEZ i em va semblar molt simpàtic. I jo que venia de la cal·ligrafia pensava que les lletres en si no aportaven gens. Vaig tractar d'innovar. El grafit és un llenguatge molt codificat i jo buscava una mica més universal, més fàcil d'entendre. La influència dels artistes esmentats em va ajudar a crear a PEZ. Va ser natural fer-ho i sentir la reacció de la gent que em deien que els alegrava els matins veure-ho somriure. 

Per què somriuen tots els teus personatges?
El poder del somriure és molt fort. Genera bon feeling. A més el somriure alegra el carrer i anima zones abandonades. També fa els personatges més càlids, no tan invasius.

Què ens expliquen els teus murals?
Més que explicar m'agrada que siguin de lliure interpretació. Jugar amb els meus personatges i que siguin ells els que transmetin. 

Fas murals tematitzats segons el lloc en el qual et trobes?
Acostumo a investigar la cultura de la zona i a reconèixer-la o homenatjar-la en el mural. Per exemple, en Sangüesa, Navarra, vaig incorporar cigonyes, perquè són aus migratòries que es desplacen cada any a Àfrica i tornen sempre a Sangüesa i capgrossos, ja que formen part de la seva cultura.

Com veus l'art urbà i el grafit a Barcelona actualment?
Molt bé. L'evolució ha estat molt gran. Cada vegada els artistes de Barcelona són més reconeguts. Tenim artistes consolidats com Kenor, Zosen i Sixe. A la fi de 2005 va haver-hi molta repressió a la ciutat. Alguns van sobreviure però molts van abandonar. Avui l'art urbà no és sostenible sense l'art contemporani. Un artista urbà ho té molt complicat per tirar endavant pintant al carrer. Necessita exposar i vendre en galeries, i aquí ja deixa de ser urbà i passa a ser contemporani. El bé és que podem fer les dues coses.

És fàcil per a una persona que comenci ara entrar en el circuit de col·laboracions, exposicions i festivals?
Avui és molt difícil arribar. La trajectòria d'un artista urbà suposa entre 10 i 20 anys. Actualment som molts consolidats pel que algú que comença ho té difícil. Per contra avui la difusió és molt més senzilla. Perquè amb internet és més fàcil arribar.

En què estàs treballant actualment?
Actualment estic realitzant un Festival d'Art Urbà a Bogotà com curador. També estic exposant en la fira d'art contemporani BARCU a Bogotà i al novembre en la fira internacional de Shanghai. A més d'art plàstic també estic treballant a Miami amb un projecte de l'agència MUSSA, en el qual utilitzem noves tecnologies i realitat augmentada, de manera que obtens dues obres: el que veus sobre la paret i el que veus a través del mòbil o la Tauleta. Un altre projecte en el qual també estic col·laborant és amb Graff Mapping, realitzant un video mapping que presentarem en la fira d'ArtBassel.

Què has intentat representar amb aquesta primera col·laboració amb Núñez i Navarro?
He intentat fer un homenatge a Barcelona. Núñez i Navarro volia representar en el seu mur arquitectura de Barcelona i jo tenia pendent aquest homenatge a la meva ciutat i la seva grandesa. Va ser una sinergia que em va agradar. He intentat plasmar el modernisme, Miró, Mariscal, Gaudí i alguns elements emblemàtics com el gat de Botero, Colón, el Tibidabo, Collserola i Montserrat, a més d'incorporar la local Torre de la Creu de Sant Joan Despí.

Com va sorgir l'acord per col·laborar?

A través de l'agència de publicitat CHARLÊS que treballa per a Núñez i Navarro. Em va interessar el projecte perquè teníem un objectiu comú i per la seva amplitud, 40 metres que romandran fins a la finalització de l'obra, 3 anys. A més vaig sentir com un reconeixement que una empresa gran com Núñez i Navarro em cridés.