La Història feta art: Creant l'anima del Hotel REC Comtal
En el número 19 del carrer Rec Comtal de Barcelona fa un any que podem trobar un hotel amb molta història. Història de debò. Perquè l'Hotel REC Comtal se situa just damunt del camí que dibuixava l'antiga Séquia Comtal de Barcelona que, durant 2.000 anys i a través dels seus més de 12 quilòmetres de recorregut, transportava aigua des de Montcada i Reixac fins a la Barceloneta, omplint de vida la ciutat. Un enclavament tan especial requeria reflectir aquesta història, impregnar les seves parets i racons de detalls que deixessin constància de tot el que aquell lloc havia estat i havia viscut. I per a tan encomiable tasca els noms estaven clars des del principi: Bea Schulze, Joan Tarragó, Marga López i Sergi Delgado. Tots ells joves, de Barcelona i amb un indiscutible talent per a crear art del no-res, únicament amb les seves mans, però sobretot amb els seus cors. Ells són els artistes que, cadascun des de la seva especialitat, han contribuït en el desenvolupament de la identitat tan característica de l'Hotel REC Barcelona.
Per a ells, l'Hotel REC Barcelona ha estat el gran llenç en blanc sobre el qual donar regna solta a la seva imaginació, sobre el qual crear les peces d'una autèntica galeria d'art a gran escala. Art per a delectar els sentits, art per a descobrir la història, art per a gaudir, art per a enamorar-se i sobretot, art per a perdre's en ell una bona estona.
Malgrat no haver treballat tots junts de forma prèvia, cadascun d'ells coneixia perfectament l'estil i les creacions dels seus companys. A més, tenien un nexe en comú que garantia que la suma de tots els seus talents donaria com a resultat un projecte d'art sense igual: Xavier Franquesa, director creatiu, dissenyador d'interiors i fundador i director de la galeria d'art Il·lacions, a més de ser el responsable de la direcció d'art de l'Hotel REC. Franquesa ja havia col·laborat amb cadascun d'ells des de la seva galeria, la primera dedicada exclusivament al disseny a Barcelona, i coneixia a la perfecció les seves obres i estils. L'aposta per ells va ser absoluta des del primer moment i el resultat final li dóna clarament la raó. Només cal acostar-se a l'hotel per a comprovar-lo.
Avui ens reunim amb tots ells per a conèixer, més de prop, el procés de creació de l' ànima de l'Hotel REC, per al qual tan sols han necessitat un punt de partida, un objectiu clar i molta llibertat: tres claus que han permès que cada artista creés una obra molt personal. "Hem treballat cadascun la nostra part de forma independent i precisament aquest deixar-nos ser, deixar-nos treballar pel nostre compte era la voluntat de Xavi, ell volia que això funcionés com a galeria i ens va deixar crear una cosa molt artística i molt autèntic. La veritat és que ens van donar molta llibertat a cadascun en el nostre procés creatiu. Existia un tema en el qual inspirar-se: el Rec Comtal i a partir d'aquí vam tenir llibertat per a crear", ens explica Marga López, l'artista que ha donat vida a les il·lustracions que podem trobar emmarcades a les habitacions, en els coixins o en la tote bag de l'hotel, que ha personalitzat el logo REC amb el seu estil orgànic tan característic i que ha dissenyat un plànol del barri amb un toc molt personal que podem veure exposat en l'hall.
La història del Rec Comtal i l'enclavament de l'hotel eren peces fonamentals en les quals inspirar-se per a crear. La fotògrafa Bea Schulze que s'ha encarregat de documentar, al llarg de dos anys i mig, tot el procés de gestació i desenvolupament del projecte, des dels primers moments de l'excavació fins a la concepció i posterior construcció de l'edifici, explica que "quan va començar a construir-se l'hotel es van trobar restes arqueològiques en el sòl, en aquest moment, va sorgir la necessitat de documentar tot el procés. Xavier Franquesa va contactar amb mi i comencem a donar-li forma al concepte que tenien al cap, no només de l'obra, sinó de tots els temes relacionats amb el Rec Comtal. Així que puc dir que jo vaig estar des del moment zero de l'hotel". I afegeix amb evident emoció en cadascuna de les seves paraules: "El descobriment de les restes va ser, sens dubte, el millor inici de projecte que he tingut mai. Record que aquell dia vaig pensar, tinc la responsabilitat de representar tants anys d'història, tants anys de vida a Barcelona. I el repte era donar-li a tot això una mirada contemporània. En aquest sentit, Xavi ens ha conduït per un procés molt bonic, i el millor ha estat conjugar l'estil que cadascun tenim i la nostra manera personal de fer art i unir-ho tot en un espai d'una manera increïble". En ésser l'encarregada de la documentació de tot el procés, Schulze havia d'interactuar amb la resta d'artistes per a plasmar el pas a pas del procés creatiu: "Aquest va ser el moment més bonic perquè era una labor en equip i jo havia de fer que el treball de tots ells fos visible. A més, saber que tot aquest esforç es plasmaria en imatges que anaven a formar part del disseny final de l'hotel va ser per a mi una súper notícia".
L'il·lustrador Joan Tarragó és el responsable dels súper murals que s'exposen en les diferents plantes de l'hotel, dels motius texturitzats que vesteixen els cristalls de la façana, de les portes de neó que obren habitacions imaginàries, d'un súper ull lluminós i del mural que trobem en el sostre del lounge-bar. La seva obra recull una mirada històrica i aporta una visió contemporània per a crear una cosa específica i únic: "En el meu procés creatiu, normalment, m'intento basar en la història del lloc, conèixer les arrels, els orígens i després traslladar-lo tot a una visió molt més moderna. En aquest cas es tractava de l'antic Rec Comtal que alimentava gran part de Barcelona: aquesta estructura hidràulica de primera magnitud, és aigua, en definitiva és vida, ja que es tractava d'una canalització d'aigua que permetia conrear i que per tant, era la font d'aliment de l'època. Volia plasmar tot això en la meva obra". I afegeix: "També volia deixar constància de la localització de les restes històriques. De fet, el mural del pati de l'entrada, al qual he dit individu, és precisament la meva interpretació d'un dels tres personatges arqueològics trobat durant la construcció de l'hotel. El contingut del mural és un riu horitzontal que conté camuflat en ell parts d'un esquelet. Es tracta d'un homenatge a la memòria històrica i a la vida al voltant del Rec Comtal. En aquesta part del projecte era irresistible no utilitzar aquest contingut històric".
Sergi Delgado, il·lustrador, s'ha encarregat de crear quatre número-grafies per a dotar d'identitat els números d'habitació i els de planta; per a les portes de les habitacions ha utilitzat uns motius "fluids" amb essència pop-art, i per als passadissos unes elaborades traces geomètriques que s'han materialitzat amb llistons de fusta. "Xavier Franquesa va contactar amb mi per a encarregar-me els números de planta de l'hotel i els números de les habitacions quan l'hotel ja estava en el procés final. En aquest moment jo estava treballant amb unes textures que encaixaven molt bé amb el concepte d'aigua i ones que s'estava treballant i aprofitem també per a integrar-les en uns quadres que hi ha exposats a les habitacions i també alguna il·lustració. Em va ensenyar algunes il·lustracions que Marga havia fet, fotografies del REC i altre perquè m'inspirés i poder tenir una base amb la qual treballar. Després en les diferents plantes de l'hotel vaig veure que hi havia unes fustes en el sostre i em va semblar molt interessant treballar els números de planta amb aquestes fustes inspirant-me en el razzle dazzle, un tipus de camuflatge militar d'inspiració cubista que s'usava en els vaixells per a ocultar-los i que els submarins enemics no encertessin. Al final el que vam fer és transformar aquest pattern usant aquestes mateixes fustes i creant els números. El resultat va ser molt xulo perquè guanyava tridimensionalitat i permetia jugar amb una mica més que amb la paret".
Just fa un any tots els artistes que havien participat en el disseny de l'Hotel REC es van reunir en una nit de còctels en la qual van conèixer, per primera vegada, el resultat final de les seves obres integrades en la decoració de l'edifici ja acabat. Tal com explica Joan Tarragó, "entrar per la porta i veure el resultat final va ser un "subidón". Personalment puc dir que li he dedicat moltes hores i hi ha murals amb la meva obra en totes les plantes, així que veure-ho tot acabat va ser increïble. És com quan treballes per a una exposició i el dia d'abans tens tot el taller desordenat, fet un caos i de sobte, veus la teva obra en la galeria i dius olé!, però a un nivell monumental, perquè és un edifici de moltes plantes, tridimensional, amb murals enormes, amb llums de neó... i tot això contrastat amb l'obra de tots els teus companys que és gent que em fluixeja el que fa i que a més fa un treball que casa perfectament amb el meu".
Bea Schulze afegeix: "Per a mi aquest treball és el meu nen, jo el vaig viure des del principi molt de prop, i no només el procés de construcció de l'hotel sinó el procés de les obres d'art de tots els meus companys. Realment les connexions que vaig tenir amb tots ells, amb Xavi, amb Núñez i Navarro van ser increïbles. A vegades fas projectes i, per descomptat, estan allí, però aquest és un súper projecte, a més d'un treball en equip increïble i magnífic".
Enmig de la resposta, la cambrera del lounge-bar ens serveix les nostres begudes i en aquest moment Bea deixa de parlar, agafa el sotagot a la seva mà i ens el mostra: "A això em refereixo. Això que està passant ara mateix és increïble per a mi. Que et serveixin un refresc i el sotagot sigui una de les fotografies del teu treball, poder veure la teva aportació tan present a l'hotel, és una cosa indescriptible".
"En el meu cas, afirma Marga López, mentre s'anava muntant tot m'anaven arribant spoilers per whatsapp: la instal·lació del vinil de l'entrada, etcètera. Recordo el dia que ens van convidar per a veure el resultat final amb moltíssima il·lusió per veure com havia quedat i anar entrant a les habitacions i pensar serà aquí on estan les meves peces? Estaré eternament agraïda a Xavi i al grup Núñez i Navarro per la confiança i per la llibertat, ja que ha estat molt fàcil treballar en el projecte, em sento molt satisfeta amb el resultat".
Sergi Delgado ens explica que "sempre solc treballar en digital, en ordinador, i la veritat que quan vaig veure muntats els números de planta, per exemple, que són de gairebé dos metres, em va impressionar molt veure-ho. Un treball que has fet en pantalla de sobte veure'l en físic mola molt. I en pocs projectes tinc l'oportunitat de traslladar alguna cosa que faig en ordinador a una cosa palpable. La veritat és que em sento molt content amb el projecte i amb Xavi igual, no he rebut cap feedback negatiu, tot era sempre cap endavant, cap endavant, i molt bé".
En preguntar-los què han volgut expressar amb la seva obra, tots ho tenen clar i de nou, van a una: l'ànima del projecte des d'una visió molt, molt personal. De fet, Marga ens explica que "una de les coses que més em perdien del projecte era que havia de fer un mapa del barri amb els quatre llocs emblemàtics (arc del triomf, catedral, Santa Caterina i Santa Maria del Mar...) i després recomanacions de llocs per a menjar o prendre alguna cosa, però des del meu punt de vista. I record que al principi jo estava tímida perquè pensava són llocs que m'agraden a mi! És cert que abans treballava en un estudi per aquí a prop i conec bastant el barri, però són llocs que m'agraden a mi i no sabia si era un criteri prou fort per a recomanar-l'hi a tothom que s'allotgés a l'hotel. I al final, a excepció de dos llocs que Xavi em va dir que afegís, la resta és totalment al meu gust. Fins a aquest nivell de personal ha estat aquest projecte".
Joan Tarragó ens explica que a més de plasmar la història del Rec Comtal, ha intentat anar més enllà i intentar captar l'atenció de l'espectador experimentant amb noves tècniques, barrejant llums de neó amb la pintura mural: "Aquests murals lluminosos més que buscar una contemplació per part de l'espectador, ofereixen un diàleg. Com per exemple, les quatre portes de neó que hi ha en cada passadís, que et conviden visualment a entrar dins del mural i transportar-te imaginàriament a altres mons. O el mural de la segona planta de l'ull. Sempre caminem buscant alguna cosa i de sobte és un ull lluminós el que et troba a tu. És una mica aquest efecte sorpresa, l'accident inesperat que fa que de sobte el protagonista siguis tu".
Abans de finalitzar Bea vol afegir alguna cosa: "La veritat és que parlo en nom de tots quan dono les gràcies a Xavier Franquesa i a Núñez i Navarro per la seva implicació i guia en tot el procés. Ens ho han posat molt fàcil, ens han deixat ser nosaltres mateixos i expressar-nos lliurement en el nostre treball i això es nota en el resultat".
Acabem l'entrevista entre riures, recordant les anècdotes que van viure durant tot el procés de construcció de l'hotel i amb un paisatge de fons inigualable: el skyline de Barcelona, gairebé en 360 graus, que es pot veure des de la terrassa de l'Hotel REC.
