Oscar Valiente (Director General de Norma Còmics): El còmic és un mitjà artístic i cultural que fomenta l'opinió i la crítica
Avui us parlarem d'art urbà. I ho volem fer des del còmic, una disciplina aparentment allunyada a través de la qual es travessa aquesta frontera amb major freqüència de la qual ens podem imaginar. La raó d'aquest article és la decoració de murs d'obra que hem iniciat en algunes de les promocions que tenim en execució. I ho hem fet de la mà de Norma Còmics, referent cultural del còmic a Barcelona des de 1983. Al capdavant d'aquesta companyia, que és alhora botiga, editorial i agència de representació d'autors, es troba Óscar Valiente, el seu director general des de fa més d'una dècada. En els seus 25 anys en Norma ha viscut de prop el canvi experimentat pel sector del còmic, en el qual ha passat d'un consumidor especialitzat a un més inclusiu i generalista gràcies a fenòmens com la novel·la gràfica Maus (guanyadora d'un premi Pulitzer) o com les noves heroïnes de l'univers Marvel. Canvis als quals han sabut adaptar-se fins al punt de ser distingits amb el premi Will Eisner a la millor llibreria de còmics del món en 2018.
Com van ser els orígens de Norma Editorial?
Aquesta empresa va néixer en 1977 com a agència de representació d'autors. Eren autors, il·lustradors o dibuixants que feien treballs per a còmics, agències de publicitat o editorials de tot el món. Aquesta va ser la primera activitat de Norma. Després es va iniciar la fase editorial i ja en 1983 obrim la llibreria. Va ser llavors que es va crear la marca Norma Còmics. I així fins als nostres dies.
Com es passa d'obrir una botiga a ser un referent cultural de Barcelona?
La idea d'obrir la botiga va ser de Rafael Martínez, el fundador de Norma Editorial. Ell viatjava molt i la seva il·lusió era comptar amb una botiga com les que veia a ciutats com París o Londres. Llibreries de còmic obertes a tota mena de consumidors i lectors. En aquest moment, a Espanya en general, la llibreria de còmic era un lloc per a especialistes, en el qual la resta de tipus de clients es podien sentir exclosos. Per això es va dissenyar una llibreria gran, il·luminada, en la qual tinguessin cabuda tota mena de còmics. Aquest projecte va ser un punt d'inflexió.
Què ha suposat per a vosaltres obtenir el premi Will Eisner a la millor botiga de còmics del món?
És un premi molt important perquè és la màxima distinció que pot obtenir una llibreria. Es concedeix un únic premi a una sola llibreria cada any. Ser nominats ja va ser una constatació que el nostre treball estava molt ben fet. Guanyar va ser una gran alegria compartida amb molts lectors que porten amb nosaltres des de fa 25 anys.
Per això vam voler celebrar-ho i compartir-ho amb totes les llibreries del país que lluiten pel còmic. És un negoci molt complicat. La majoria de les llibreries són negocis gestionats per una o dues persones, que treballen moltes hores per a promocionar autors.
Com era el lector mitjà quan vau començar i com és ara?
Ha canviat. Abans el gruix de lectors tenien un perfil molt coneixedor i fins a col·leccionista. Per a ells, el còmic era una de les seves fonts principals d'oci i de despesa. Actualment aquest perfil continua actiu, però també tenim molt lector ocasional. El fenomen de la novel·la gràfica ens ha portat un lector nou que no és consumidor habitual però que "picoteja" novel·les gràfiques relacionades amb l'actualitat. També tenim un perfil que prové del manga i els videojocs. És un fenomen que continua vigent avui dia. I fins i tot podem destacar un públic femení, que en els inicis era inexistent. Entre altres raons perquè les noves pel·lícules de Marvel són més inclusives en haver inclòs noves heroïnes. Des de la indústria s'estan preocupant per fer que aquest univers no sigui tan masculí.
La inclusió del còmic en sèries com The Big bang Theory, ajuden a popularitzar el sector o al contrari, creen un estereotip del lector de còmics?
Aquest vessant "freaky" continua vigent, sens dubte. És un sentiment molt estès i fins i tot acceptat. Sobretot quan hi ha fenòmens mundials com Breaking Bad o Joc de Trons. Però també hi ha connotacions molt positives com el Saló del Còmic, el del Manga o el Premi Nacional del Còmic, molt assentats i molt valorats a la ciutat, així que hi ha un equilibri. El còmic és un mitjà artístic i cultural que fomenta l'opinió i la crítica i que està cada vegada més present en els mitjans de comunicació.
On i en quin moment neix la connexió entre l'art urbà i el còmic?
Aquesta relació ha existit sempre. El còmic ha viscut sempre de les revistes, un element molt present al carrer, amb exemples com El Jueves, que podíem trobar en tots els bars. A més, gairebé tots els autors de còmics són professionals multitasca que es dediquen a la publicitat, a la premsa i fan incursions en murals, siguin públics o privats. És cert que en aquest país no hi ha hagut molta tradició de combinar còmic amb murals. En canvi a França s'ha fet moltíssim.
Com neix el projecte per a col·laborar amb Núñez i Navarro o com sorgeix la possibilitat?
L'oportunitat va venir a través de l'agència de publicitat CHÂRLES, que ens va proposar la idea de lligar els murs d'obra de Núñez i Navarro al món del còmic. Vam acollir la proposta amb molt d'entusiasme. Ho hem viscut com a espectadors en altres ciutats i ens sembla una cosa espectacular. El primer que vam fer va ser una selecció d'autors que tinguessin un vincle molt fort amb la ciutat. Com a requisit també valorem que tinguessin estils molt variats. Finalment també busquem gent que fossin una mostra representativa del que és el món del còmic en l'actualitat. Pop, manga, americà... La idea era que a través d'aquesta selecció poguéssim realitzar un recorregut per tots els estils de còmic que podem trobar.
De quina manera heu participat en el projecte?
Vam fer la selecció d'autors i exercim com a coordinadors, contactant amb els autors, plantejant-los la idea. A tots els vam donar llibertat absoluta amb l'única condició que el color predominant fos el verd. Una vegada teníem el seu ok els hem anat dirigint en la selecció de temes per a no ser repetitius.
Per què creieu que els grafiters respecten més una paret amb un mural que una que estigui en blanc?
Entre ells hi ha un codi, en el qual si es troben una paret o una persiana amb una intervenció, intenten no signar-la o repintar-la. En aquest sentit, la nostra anterior seu estava a Poblenou. Allí teníem un edifici sencer i decidim pintar tota la façana amb un mural de Daniel Torres. En tot el temps que vam estar allí no ens van fer ni una sola pintada. Es va respectar totalment. Cada vegada més comerciants s'animen a pintar les seves persianes amb algun tipus de mural.
Com creus que reaccionarà una persona del carrer en veure els murals?
Primer causarà sorpresa, perquè no esperen veure un tipus d'art com aquest. Passat aquest moment, es pararan a analitzar i contemplar amb deteniment, ja que es tracta d'un art ple de detalls i motius. Quan veus un mur d'obra en blanc o grafitejat és un emprenyament, perquè és un element nou que sorgeix de sobte que a més molesta i barra el pas habitual dels vianants. En canvi, amb aquesta proposta llueixen millor l'obra i, fins i tot, crec que quan siguin derrocats en acabar l'obra es trobaran a faltar.
Creus que els murals poden ser crítics i interrogar?
Absolutament. Hi ha alguns murals molt crítics amb qüestions de la ciutat en matèria de política, art o religió, i són molt efectius, ja que estan exposats a la vista de tots.
Com veieu l'art urbà a Barcelona en l'actualitat?
Hi ha zones com Poblenou en les quals hi ha una oferta molt interessant, amb una gran concentració d'obres en parets, amb murals d'artistes que es van substituint els uns als altres ocupant el mateix lloc i llançant de forma recurrent diferents missatges. S'ha evolucionat del típic grafiti a unes intervencions més pictòriques. Algunes d'elles són espectaculars quant a cost i infraestructures.
Creus que hi ha suficient suport institucional o de companyies parell potenciar-ho i cuidar-ho?
La iniciativa de Núñez i Navarro és una molt bona idea, perquè ha sabut convertir una feblesa (alçar un mur d'obra) en un avantatge i un regal per als ciutadans. És un exemple, el camí a seguir perquè altres empreses i institucions en situacions similars puguin convertir els seus espais en una reivindicació de l'art i la cultura.
Ara que estem en època de vacances, on ens recomanaries anar a veure murals?
Jo recomano la zona del Poblenou i el 22@, que estan plens de solars buits i amb els murs totalment decorats.
Amb aquesta acció, la iniciativa NN Shutters, d'accions vinculades a l'espai urbà compartit de Barcelona per a millorar l'entorn i la percepció de les persones que habiten a la nostra ciutat, fa un pas més amb la decoració de diversos murals efímers que podrem gaudir fins a la finalització de les obres. D'aquesta forma ens reafirmem en una aposta que es va iniciar en els vestíbuls de la Rotonda amb Carles Roig, que va continuar amb els espais comuns de l'hotel REC i amb la decoració de persianes en pàrquings i locals comercials. Ara, seguint el deixant de l'homenatge a Barcelona realitzat per l'artista urbà Pez Barcelona en l'antic solar de la fàbrica Metalarte, a Sant Joan Despí, des de Núñez i Navarro continuem aportant valor a Barcelona de la mà de Norma Còmics a través d'aquests murals signats per Daniel Torres, Marina Capdevila o Sagar. Tot un luxe per a gaudir...de forma efímera.
