Speakers at The Corner: La revolució Consentida arriba a The Corner Hotel

És possible que arribi un dia en què parlar de les Consentides ens soni tan familiar com parlar del Club Bildelberg o el G7. I tant de bo que la seva influència sobre la presa de decisions, darrere d'una societat més igualitària, sigui una quarta part de la dels lobbies aquí esmentats. Utopia o visió, ningú pot negar l'imparable creixement d'aquest grup amb més de 9.000 adeptes – i creixent- que ja abasta sis ciutats espanyoles (Barcelona, Madrid, València, Mallorca, Saragossa i Sant Sebastià) i orientat a positivar el rol de la dona en la nostra societat, desfent-se dels seus clixés masculins i recuperant la seva essència, encara que d'una forma integradora, sense excloure a l'home i entenent que l'objectiu final no és la igualtat sinó l'equitat.

Ara aquestes sessions arriben a The Corner Hotel amb Speakers at The Corner, on una vegada al mes una inspiracional –una dona amb història- compartirà les seves experiències amb els assistents. La primera serà l'escriptora d'origen indi Asha Miró, dimecres que ve 24 d'abril. Per a conèixer millor aquest "moviment" hem xerrat amb la creadora del projecte, Julia Salsas, una periodista de formació que es va convertir en la primera Consentida de la història en prendre consciència d'on estava i cap a on volia anar en la vida. Encara que ningú millor per a explicar la seva història que ella mateixa.

Digues-nos Julia, què són les Consentides i com neixen?

Les Consentides neixen fa 5 anys a Barcelona amb una proposta que sorgeix més del cor que d'un business pla o una cosa semblant. Em vaig adonar que hi havia una demanda social que apuntava que la dona necessita un temps i un espai per a conèixer-se a si mateixa. I a través d'històries de vida de dones que per a mi són referents s'ha generat una comunitat de més de 9.000 dones que actualment té presència en sis ciutats espanyoles.


I com vas arribar a detectar aquesta demanda social?

Quan tenia 25 anys vaig tenir una crisi existencial que em va fer replantejar tot. Després d'estudiar un màster a Madrid vaig passar a treballar com a investigadora externa per a l'Institut d'Innovació Social de ESADE. Va ser en aquest moment quan vaig crear ConSentidoComún, una consultoria de RSC que tenia la seu en un despatx que no m'inspirava res. Treballar allí 10-12 hores no era especialment motivador. I va anar precisament en aquest moment en el qual no tenia clar què estava fent amb la meva vida quan vaig sofrir un vessament cerebral i vaig comprendre que la vida em donava una altra oportunitat.

Aquí vaig prendre dues grans decisions: Una, canviar-me de despatx i l'altra, enfocar-me en el que jo podia aportar a la societat: volia aixecar-me al matí sabent que aquest dia anava a valer la pena, que anava a sumar en la meva vida; i volia ficar-me en el llit sabent que, efectivament, tot havia tingut sentit. Durant dos mesos em vaig anar reunint amb persones que buscaven reinventar-se i acudien a mi per a demanar-me consell. En fer una mica de zoom em vaig adonar que el 70% eren dones. Vaig comprendre que hi ha una demanda social molt evident de la dona que està demanant un canvi social. Una persona em va proposar fer un coaching grupal de lideratge femení, llavors la idea em va agradar molt, però vaig pensar "jo no sóc coach" i li vaig proposar que vingués a donar-ho ella. Jo anava a posar l'espai, les dones i co-crearíem.

El dia de la presentació va ser un fracàs estrepitós. El programa preparat suposava que bloquegessin agendes 6-7 divendres seguits. Això en l'agenda de la dona del segle XXI no cap. Llavors vaig pensar a fer un menjar al mes en la qual el plat fort fos la història de vida d'una dona. I així neixen. Amb aquesta idea tan senzilla però que està tenint un impacte social molt evident en les dones.

Què és consentir?

Obrir les portes i donar les eines a les dones perquè siguin de debò els qui volen ser. Ens obliguen a posar-nos massa capells cada dia. Si a això li sumem que les dones, biològicament i de manera innata, naixem i creixem amb la idea que hem de ser les protectores, les cuidadores i les que estem pendents de tot, ens passa que abans que a nosaltres mateixes, prioritzem tota la resta i després ens ocupem de nosaltres, si sobra temps.

Consentir és donar-te les eines perquè la teva vegis que ets la primera. Evidentment no et dic que t'oblidis dels teus fills o del teu treball, però es tracta de gestionar-lo de manera que tu et puguis concedir a tu mateixa 2 hores al mes.

Quins requisits ha de tenir una dona per a ser una inspiradora consentida? Totes les dones poden ser-ho, o ja ho són?

Totes ho són, però no totes s'ho creuen. Jo sempre els dic i animo a les que vénen com a participants en el fet que, si alguna té ganes, il·lusió i alguna cosa a compartir que llevant la mà. De fet, una vegada a l'any les enganyo i les convoco per a una sessió en la qual totes són les inspiracionals. I aquestes sessions són màgiques. Moltes d'elles mai han tingut aquesta oportunitat de dir qui són, com se senten... i arran d'aquestes sessions moltes asseguren que han pres consciència de qui són i què desitgen realment.

I el projecte ConSentides aterra ara a The Corner amb Speakers at The Corner...

Barcelona és l'única ciutat en la qual les ConSentides es fa en format dinar. A la resta de ciutats es tracta d'un afterwork. però aquí em trobo sovint amb dones que em comenten que, encara que la idea els encanta, no tenen disponibilitat per a assistir al migdia. Llavors vaig pensar a fer una proposta per a totes aquestes dones.

The Corner Hotel és un escenari ideal, ja que a les tardes compta amb una oferta d'oci i gastronomia molt interessant, però li faltava la part més inspiracional, cultural...Etcètera. Així que d'aquesta demanda i aquesta oportunitat neix aquest projecte en el qual comptarem amb la presència de dones i homes inspiracionals.

Com? També amb homes?

Així és. Després de cinc anys de projecte he entès que en això de la igualtat o comencem a ser inclusives amb ells o no avançarem el ràpid que ho faríem si suméssim. Jo entono el mea culpa en el sentit que Les ConSentides sempre ha estat un projecte, no excloent, però sí exclusiu per a nosaltres. Durant aquest procés molts homes se m'han acostat per a demanar-me el projecte dels ConSentits o m'han dit: "Julia, jo sóc feminista, a mi m'agrada molt donar suport a la dona, crec que som complementaris, per què no ens inclous?"

Sols posar l'accent en la diferència entre igualtat i equitat...

Jo no vull ser igual que un home, jo vull igualtat de sous, de drets... De fet, crec que seria un error que tots fóssim iguals. Si jo em comporto com un home perdo l'oportunitat de ser la dona que porto dins. I si els homes es posen a ser com nosaltres, també. Hem d'aprofitar els talents dels dos. Per això em sembla que és més just que la paraula sigui equitat. Parlem d'igualtat de drets.

Després de les sessions quin feedback reps d'elles, com saps que està funcionant?

Pensa que, en els menjars i esdeveniments, assisteixen unes 25 dones, amb la qual cosa, jo cada mes rebo 100 feedbacks de les 6 ciutats i mai he rebut un negatiu. A la qual generes un espai de confiança com aquest s'obren tant que m'han arribat emails que m'han fet plorar. Una vegada, una dona que és molt assídua, es va asseure al costat d'una companya que era nova i li va dir: "És la primera vegada que véns, no? Et canviarà la vida. Hi ha un abans i un després en la meva vida amb Les Consentides" llavors jo vaig pensar "Ai va, quina responsabilitat més gran! Que emocionant, però quina responsabilitat!".