Txell Jubany, gestora cultural: “La Rotonda no et pot deixar indiferent”
La gestora cultural Txell Jubany (Mataró, 1973), d’Espais amb Història, experta en divulgació i dinamització del patrimoni arquitectònic, ha treballat en la creació de contingut per donar a conèixer la rehabilitació de la Rotonda, va posar paraules a la visita per a premsa que la icona modernista va rebre el juliol passat, i va il·lustrar als gairebé 6.000 assistents a les jornades de portes obertes que l'emblemàtica torre Andreu va acollir a la fi d'octubre.
És llicenciada en Dret per la Universitat Abat Oliva CEU, postgraduada en Drets d'Autor i Propietat Intel·lectual per la UPF i màster en Gestió Cultural per la UB. Ha estat tècnica de gestió de drets d'autor en CEDRE, coordinadora de projectes en la cooperativa Cultura i Comerç, responsable d'atenció als socis i comunicació en l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, i col·laboradora en Casis Singulars.
Quin paper creïs que ocupa l'edifici de la Rotonda en la memòria col·lectiva?
Després del llarg procés de recuperació i de rehabilitació de l'edifici, La Rotonda torna a formar part de la memòria col·lectiva del barri de Sant Gervasi i de Barcelona com a llegat arquitectònic i històric de la Barcelona esplendorosa del segle XIX. La nova imatge de l'edifici, que recupera bona part de les façanes i del templet originals, serà novament icona del barri i un atractiu turístic per als visitants.
En quin ha consistit la teva col·laboració en el projecte de rehabilitació?
A actualitzar i ampliar les fonts d'informació i el fons documental que té el Grup Núñez i Navarro respecte a la història i els orígens de l'edifici des de principis del segle XX fins a l'actualitat.
Si haguessis de destacar tres fites derivades de la restauració de l'edifici quins serien?
En primer lloc, La Rotonda passarà a ser una icona patrimonial del barri que atregui la mirada tant de barcelonins com de turistes. També cal destacar que després del procés de recuperació, la torre Andreu tindrà vida amb els nous usos comercials i amb empreses que valorin el fet d'instal·lar-se en un edifici amb tanta història. I finalment, que tot aquell que estigui podrà consultar la transformació d'un lloc tan emblemàtic a la web de rehabilitació de Núñez i Navarro.
Què creïs que suposa per a Barcelona la recuperació d'aquest patrimoni?
Principalment, valorar les arts aplicades típicament modernistes, reflectides en les façanes i en el templet amb els mosaics recuperats que va realitzar en el seu moment l'artista Lluís Bru.
També l’embelliment dels carrers avinguda del Tibidabo i Passeig de Sant Gervasi, que es converteixen, de nou, en els límits de l'Eixample, en la faldilla de la muntanya del Tibidabo. Són la porta del Tibidabo i de la ciutat.
Què fa a aquest edifici especial?
Principalment, la seva ubicació, com he dit anteriorment, en una poma estratègica ja a principis del segle XX, com a limitació del barri de l'Eixample i porta d'entrada a la zona alta de la ciutat. És com un gran mirador.
També ho fa especial, sens dubte, el treball artístic i artesanal de les façanes i del templet, d'estil marcadament modernista i recentment restaurat.
Quin impacte creïs que rep la gent en veure de nou l'edifici després de la seva recuperació?
Penso que no et pot deixar indiferent. La imatge que tens del xamfrà de la Rotonda i del seu templet, just quan puges per les escales dels FGC a la plaça Kennedy, és fotogràficament espectacular. La majestuositat de la cúpula i la lluentor de la ceràmica no et poden passar desapercebudes.
Quin creïs que serà el paper de l'edifici?
Després dels diferents usos que ha tingut La Rotonda al llarg de la seva història, i que desgraciadament van ocasionar la desaparició dels elements arquitectònics originals dels seus interiors, en un futur pròxim es convertirà en una peça clau del barri. Les seves oficines, locals comercials i pàrquings amplien l'oferta ja existent i dinamitzen l'entorn.
