Any Domènech 2023: un reconeixement al pare del Modernisme arquitectònic
L'any 2023 baixa el teló i amb ell ho farà l'Any Domènech i Montaner, coincidint amb el centenari de la seva mort el 1923. Al llarg de tot aquest any, s'han dut a terme diverses activitats, simposis, exposicions i visites guiades en homenatge a aquesta figura clau del Modernisme arquitectònic català. Domènech i Montaner, conegut mundialment per obres com el Palau de la Música i el Recinte Modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va deixar un llegat en forma d'obres en llocs tan dispars com Canet de Mar, Reus, Olot, Palma de Mallorca, Santander o Comillas.
Com va succeir a l'antiga Grècia amb Sòcrates i Platón, Domènech i Montaner i Antoni Gaudí van ser mestre i alumne respectivament. No obstant això, igual que va passar amb els filòsofs, la figura de Gaudí ha acabat eclipsant la de Domènech. Per sort, de fa un temps a aquesta part, els defensors del geni de Canet de Mar (1849-1923) han sabut defensar el seu llegat i reivindicar un paper que va més enllà dels edificis dissenyats. Historiador, polític, escriptor, editor... i, per descomptat, arquitecte. Al més pur estil Leonardo Da Vinci, Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) va ser prolífic en diverses disciplines, encara que va ser la d'arquitecte la que li va assegurar la immortalitat. Considerat per molts com el veritable pare del Modernisme, va dirigir l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va formar figures com Gaudí i Puig i Cadafalch.
L'arquitectura a Barcelona era una disciplina apresa sobretot a través de la pràctica, culminant amb el títol de mestre d'obres. Així era fins a 1868, quan l'Acadèmia Provincial de Belles Arts va obtenir l'autorització per crear una escola d'Arquitectura. Lluís Domènech ingressaria en aquesta escola el 1869, però per diversos motius va haver de traslladar-se a Madrid, on va obtenir el títol d'arquitecte el 1873.
El seu prolífic llegat va començar de seguida, el 1874, amb un monument creat per al panteó d'Anselm Clavé. Un any després es va convertir en el professor més jove de l'Escola d'Arquitectura. Només tenia 26 anys i no havia fet més que despegar. Domènech ja s'havia fet un nom a la Barcelona de l'època i els encàrrecs s'acumulaven i coincidien gairebé en el temps: reforma de l'església de Sant Gervasi, de la confiteria de l'Ateneu Barcelonès, la casa Domènech als actuals Jardinets de Gràcia... Així, a poc a poc, Domènech i Montaner va perfeccionar la seva tècnica, provant i combinant per aquí i per allà en la recerca d'un nou estil arquitectònic, identitari i nacional que acabaria cristal·litzant en el Palau de la Música i l'Hospital de Sant Pau. La genialitat de Domènech i Montaner no només es va manifestar en les seves creacions monumentals, sinó també en la seva capacitat per forjar ments brillants com les de Gaudí i Puig i Cadafalch, deixant una empremta imborrable en el panorama arquitectònic.
Domènech i Montaner, Gaudí i Puig i Cadafalch, ja com a companys de professió, van coincidir a "la manzana de la discordia", un tram del Passeig de Gràcia on es van alçar, gairebé al mateix temps, la Casa Batlló (Gaudí), la Casa Amatller (Puig i Cadafalch) i la Casa Lleó Morera (Domènech i Montaner). Malgrat la suposada rivalitat que va voler vendre l'opinió pública del moment, el cert és que entre ells hi havia una relació de respecte i admiració. Se sap que s'ajudaven mútuament. Fins i tot, Gaudí va homenatjar al seu mestre a la Casa Batlló al replicar la torre amb creu que corona la teulada de l'edifici. També està documentada la presència del geni de Reus en el seguici fúnebre que va acompanyar a Domènech i Montaner el 1923.
Un arquitecte Patrimoni de la Humanitat
Parlar de llegat no és gosat, considerant que va deixar per a la posteritat gairebé setanta obres, entre reformes i nova construcció dotant-les d'un estil i un punt de vista únic, gairebé visionari, la influència del qual perdura en les majestuoses estructures que adornen ciutats i captiven mirades. Les que major nombre de flaixos acaparen juntament amb la Casa Lleó i Morera del Passeig de Gràcia, són, sens dubte, el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, autèntics testimonis pètries del seu geni. Ambdós recintes han estat reconeguts com a Patrimoni Mundial per la UNESCO i representen la fusió perfecta entre funcionalitat i bellesa, amb elements decoratius i una simbologia que va més enllà del mer propòsit arquitectònic. El Palau, amb la seva exuberant ornamentació modernista, és un homenatge a la música i la cultura catalana, mentre que l'Hospital s'erigeix com un monument a la humanitat, combinant arquitectura i funcionalitat per crear un espai de curació innovador i acollidor.
Aquestes són les seves obres més destacades, però n'hi ha més, moltes més. Només a Barcelona, més de trenta, algunes tan notables com l'Editorial Montaner i Simón, actual Fundació Antoni Tàpies, el Palau Montaner, la Casa Fuster, la casa de l'Ardiaca, i, per descomptat, la Casa Lleó i Morera, edifici rehabilitat per Núñez i Navarro el 2006. Des del Grup, en línia amb la nostra àrea de rehabilitació patrimonial, es va iniciar un destacat projecte que va permetre modernitzar les instal·lacions, respectant l'estil original de l'edifici, i aconseguint una rehabilitació que posava en valor, una vegada més, la nostra voluntat per recuperar edificis històrics de Barcelona.
La Casa Lleó i Morera és una de les obres principals de Domènech i Montaner, juntament amb la Casa Navàs de Reus, que representen l'exemple de l'habitatge burgès. Pertany a la seva època floral, que és potser la part més característica de Domènech i Montaner. En aquest context, la Casa Lleó i Morera és una de les més importants d'aquest període, com a model de casa burguesa. Era un edifici de pisos, en què els propietaris vivien a la planta principal, fet que marca la profunda decoració que tenen els seus interiors. L'obra va ser premiada el 1905 per la seva innovació, tant en el seu interior com en la seva façana.
Més enllà de Barcelona: De Canet a Comillas
Encara que l'obra de Domènech i Montaner és més prominent a Barcelona, no podem obviar els vestigis que trobem en altres municipis, com Reus, Lleida, Tarragona, Olot, Santander, Canet de Mar o Comillas, a Cantàbria. En aquests dos últims és on trobem alguns dels edificis més singulars. Nascut a Barcelona, Lluís Domènech estiuejava a Canet de Mar, poble originari de la seva família materna. La localitat del Maresme no només es va convertir en el seu refugi estival, sinó que va acabar granjejant-li oportunitats de treball que han perdurat fins als nostres dies. Aquests llocs ofereixen una visió diferent del seu estil, arrelat en la identitat i la innovació, demostrant la seva capacitat per deixar una marca distintiva en diversos entorns: la Casa Roura, encarregada pels seus cunyats com a residència estival; la casa Domènech, que, després de diversos usos s'ha reconvertit en la Casa-Museu Domènech i Montaner, i la joia de la corona: el Castell de Santa Florentina, un dels projectes més importants de Lluís Domènech i Montaner. Aquest últim va començar com una proposta de rehabilitació encarregada pel seu tiet, l'editor Ramon Montaner i Vila. El que a finals del segle XIX va començar com una rehabilitació respectuosa i fidel a l'estil medieval de l'edifici, va continuar ja entrats en el segle XX amb una ampliació del castell fent un palau annex, que bé mereix una escapada per a descobrir-ho.
Quant a la seva "aventura càntabra", Domènech i Montaner va tenir la sort de dur a terme dos projectes que avui dia segueixen atraient a Comillas a centenars i centenars de turistes. El 1883, el marquès de Comillas va encarregar el projecte del seminari pontifici de la localitat càntabra a l'arquitecte Joan Martorell, qui al seu torn va encarregar la direcció d'obres al mestre Cristóbal Cascante, que moriria abans d'acabar la seva feina. Seguint el consell de Martorell, el marquès encarregaria la seva finalització a Domènech i Montaner que no només va culminar amb èxit, sinó que a més va concloure la decoració interior, així com la de les estances més nobles. El resultat obtingut va ser tan de l'agrat del marquès de Comillas que, en paral·lel a aquestes obres, també li va encarregar la reforma del cementiri, famós per la seva escultura de l'Àngel Exterminador.
L'Any Domènech 2023 ha estat un viatge revelador que ha tret a la llum històries fascinants, com les de Comillas o el Castell de Santa Florentina, evitant que caiguin en l'oblit. Aquesta commemoració, que abasta des de Barcelona fins a Palma de Mallorca, ha transcendit el temps i l'espai. Ha honrat el llegat de Domènech i Montaner amb exposicions, conferències, rutes i esdeveniments culturals. Ens ofereix una finestra única per explorar de prop la genialitat, inspiració i l'impacte perdurable d'un arquitecte que, més enllà de la mestratge en la construcció, va deixar una empremta indeleble en la història, una visió que va transformar l'arquitectura i un llegat que perdura en les pedres i en les històries que continuen narrant-se sobre ell.
